Diccionari General DCT

Cerca obac a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

acetobàcter m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

bioquímica i biologia molecular

endocrinologia i nutrició

microbiologia i patologia infecciosa

Gènere de bacteris en forma de coc o de bacil curt. Viuen característicament en els materials vegetals en fermentació i transformen per oxidació l’etanol en àcid acètic, i aquest, en diòxid de carboni. Són utilitzats industrialment en la fabricació del vinagre.

acinetobàcter m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

microbiologia i patologia infecciosa

Microorganisme del gènere acinetobàcter.

acinetobàcter m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

dermatologia

microbiologia i patologia infecciosa

Gènere de bacteris (Acinetobacter sp) de la família de les neisseriàcies, constituït per cèl·lules gramnegatives, en forma de coc o de bacil curt, que poden presentar moviments espasmòdics. Viuen en el sòl i a l’aigua, i és un dels pocs bacteris gramnegatius que es troben habitualment a la microbiota de la superfície corporal humana. Pot ser l’agent causant d’infeccions nosocomials, especialment en malalts debilitats, que poden derivar en septicèmia, meningitis, endocarditis, abscés cerebral, abscés pulmonar, pneumònia, empiema o infeccions de les vies urinàries.

acromobacteriàcia f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

microbiologia i patologia infecciosa

Bacteri de la família de les acromobacteriàcies.

acromobacteriàcies f. pl.

Diccionari enciclopèdic de medicina

microbiologia i patologia infecciosa

Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials, formada per bacils gramnegatius, lliures o paràsits, de caràcters intermedis entre les azotobacteriàcies i les enterobacteriàcies.

actinobacil m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

microbiologia i patologia infecciosa

veterinària

Gènere de bacteris (Actinobacillus sp), de la família de les pasteurel·làcies, format per individus gramnegatius, immòbils, no esporulats, anaerobis facultatius que prenen forma de bacil i de coc. Solament són patògens per als animals. Algunes espècies han estat incloses dins el gènere pseudomònada: A. mallei (Pseudomonas mallei), A. pseudomallei (Pseudomonas pseudomallei), A. whitmori (Pseudomonas pseudomallei). Algunes espècies incloses abans en aquest gènere han estat reclassificades en els gèneres Streptobacillus, Pasteurella, Haemophilus, etc.

actinobacil·losi f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

anatomia patològica

dermatologia

malalties i síndromes

microbiologia i patologia infecciosa

Malaltia infecciosa produïda per Actinobacillus lignieresii que s’observa especialment en el bestiar boví i en l’oví, i ocasionalment en l’espècie humana. Ataca preferentment la pell del coll, tot formant-hi tumors.

actinobacil·losi f.

Diccionari de ramaderia

ramaderia

Malaltia bacteriana que afecta el bestiar boví i oví, produïda per Actinobacillus lignieresi i caracteritzada, entre d’altres símptomes, per la inflamació i l’enduriment de la llengua.

es actinobacilosis f.

actinobacteri m.

Diccionari multilingüe de la ciència del sòl

propietats bioquímiques i biològiques i ecologia del sòl

Fílum de bacteris grampositius caracteritzats per un alt contingut de G+C en el seu ADN. Es poden trobar en ambients terrestres i aquàtics on exhibeixen una alta versatilitat nutricional. Les espècies que habiten a terra són sapròfites, encara que alguns actinobacteris del sòl (com Frankia) viuen simbiòticament amb algunes plantes fixant nitrogen.
Dins dels actinobacteris, el grup majoritari a terra és el dels actinomicets (ordre Actinomycetals). Són bacteris generalment aeròbics (alguns membres del grup són anaeròbics) i es caracteritzen per un patró de creixement filamentós.
Els actinomicets tenen dues formes principals de reproducció: formació d’espores i fragmentació d’hifes. Durant la reproducció, els actinomicets poden formar conidiòfors, esporangiospores i oidiospores. En reproduir-se mitjançant la fragmentació de les hifes, les formades per actinomicets poden ser d’un cinquè a la meitat de la mida de les hifes dels fongs i tenen llargues cadenes d’espores.
Entre els gèneres d’actinomicets amb més presència a terra cal destacar Nocardia, Streptomyces (algunes de les espècies que produeixen antibiòtics) i Micromonospora. Viuen en sòls amb bon drenatge i amb valors de pH bàsics (poden créixer fins i tot amb valors de pH de fins a 10). Són tolerants a l’estrès hídric, amb un interval de l’ordre de 0 a -70 MPa, per la qual cosa resisteixen condicions de sequera molt pronunciada, fins i tot de desert, cosa que en part és degut a la seva capacitat de sintetitzar prolina intracel·lular, com a part de la seva estratègia osmorreguladora.

V.: funcions dels actinobacteris c. nom. m. pl., Frankia f., microbiota f.

en actinobacteria

es actinobacteria

fr actinobactérie

gl actinobacteria

pt actinobactéria

adjuvant de micobacteris m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

farmacologia

immunologia

medicina preventiva i salut pública

microbiologia i patologia infecciosa

Adjuvant complet de Freund.