Cerca general

Cerca avançada
1 de 1 (7 registres)
veureparadigma (VPCA)
veureparadigma (DMCSC)
 ciència del sòl
 qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
veureparadigma (ALEI)
 educació infantil
veureparadigma (LDLHL)
 didàctica de la llengua
veureparadigma (GTG)
veureparadigma de transferència (VPCA)
veurerelació paradigmàtica (LDLHL)
 didàctica de la llengua
Cerca paradigma a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

paradigma m.
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
Terme documentat a Garcia 1974; Castellanos 1975; Garcia 1975b; Bayés 1977; Tobeña 1977.
en paradigm subst.

paradigma m.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
ciència del sòl
qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
En teoria de la ciència, forma particular d’organitzar racionalment el conjunt de creences, valors, tècniques, principis i teories d’una disciplina científica que són emprats en un període determinat, com a exemples i models per formular els problemes, per redefinir els mètodes d’estudi i les tècniques, així com els criteris i processos de verificació, i per avançar en el coneixement. La seva permanència, per tant, és temporal.
Thomas S. Kuhn va desenvolupar la teoria del paradigma en ciència del sòl. Per exemple, els inventaris cartogràfics de sòls són un exemple de ciència basada en paradigmes: el model sòl-paisatge, en el qual es basa la prospecció de sòls, constitueix un paradigma operatiu; la indexació de la qualitat del sòl constitueix un altre paradigma de la ciència del sòl, així com la intensificació de la producció sostenible dels cultius, entre altres.
en paradigm
es paradigma
fr paradigme
gl paradigma
pt paradigma

paradigma m.
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
educació infantil
en paradigm subst.
es paradigma m.

paradigma m.
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
didàctica de la llengua
en paradigm subst.
es paradigma m.
fr paradigme m.

paradigma m.
Glossari de termes gramaticals
Conjunt d’unitats lingüístiques que comparteixen propietats i poden alternar en un determinat context.
es paradigma m.

paradigma de transferència c. nom. m.
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
Terme documentat a Tobeña 1977.
en transfer paradigm subst.

relació paradigmàtica f.
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
didàctica de la llengua
en paradigmatic relation subst.
es relación paradigmática f.
fr relation paradigmatique f.