|
|
| paraplegia f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | neurologia | | òrgans i sistemes | | semiologia | | Parà lisi motora d’ambdues extremitats inferiors, produïda per lesió de la via piramidal corticomuscular en la seva neurona central o en la seva neurona perifèrica. En la paraplegia de presentació clÃnica aguda, si la causa mèdica radica en una lesió medul·lar (compressió per fractura o neoplà sia vertebral, mal de Pott, hemorrà gia o infart medul·lar, mielitis transversa aguda, etc.) hom observa també incontinència urinà ria i fecal, i hipoestèsia o anestèsia de les extremitats inferiors o del tronc fins a una zona concreta (nivell sensitiu), acompanyades inicialment (fase d’inhibició medul·lar) d’hipotonia muscular i abolició dels reflexos tendinosos, seguit ulteriorment (fase d’alliberament medul·lar) dels signes de la parà lisi espà stica; mentre que si es tracta d’una lesió cerebral (isquèmia de l’artèria cerebral anterior, trombosi del si longitudinal superior, hidrocefà lia aguda, etc.) hi ha sÃmptomes associats de somnolència, confusió o convulsions sense un nivell sensitiu torà cic. La paraplegia d’instauració subaguda o crònica (medul·lopatia per espondilosi cervical, esclerosi múltiple, siringomièlia, aracnoïditis, etc.) és espà stica amb hiperreflèxia i signe de Babinski bilateral. | | V. t.: diplegia f., paraparèsia f. | | de Paraplegie | | en paraplegia | | es paraplejÃa | | fr paraplégie | | it paraplegia |
|
| paraplegia f. | | Novetat i llenguatge | | enginyeria | | | Vegeu pà gina 29 de la segona sèrie. | | es paraplejÃa f. | | fr paraplégie f. |
|
| paraplegia compressiva f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | neurologia | | òrgans i sistemes | | semiologia | | traumatologia i ortopèdia | | Paraplegia produïda per compressió de la medul·la espinal. Les causes són molt diverses: traumatisme medul·lar (commoció medul·lar, contusió medul·lar, compressió medul·lar, hematomièlia, secció medul·lar), tumor intraraquidi (cordoma, limfomes, osteosarcoma, condrosarcoma, carcinoma metastà tic, mieloma , tumor d’Ewing, tumor de cèl·lules gegants, hemangioma, meningioma, etc.) i pseudotumor intraraquidi (quist hidatÃdic, hèrnia discal, mal de Pott, paquimeningitis, aracnoïditis quÃstica, etc.). |
|
| paraplegia d’extensió f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | neurologia | | òrgans i sistemes | | semiologia | | Modalitat de paraplegia espà stica caracteritzada per una contractura de les extremitats inferiors en posició d’extensió, amb augment de la intensitat dels reflexos tendinosos, signe de Babinski i una certa conservació de la motilitat. | | Sin. compl.: paraplegia tendinoreflexa de Babinski |
|
| paraplegia en flexió f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | neurologia | | òrgans i sistemes | | semiologia | | Modalitat de paraplegia espà stica, menys freqüent que la tendinoreflexa de Babinski, en què les cames queden en estat de flexió permanent, amb escassa o nul·la exaltació dels reflexos osteotendinosos, mentre que els reflexos cutaneoabdominals són molt vius. | | Sin. compl.: paraplegia cutaneoreflexa de Babinski |
|
| paraplegia espasmòdica familiar de Strümpell-Lorrain-Schäffer f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | genètica | | neurologia | | òrgans i sistemes | | semiologia | | Forma pura de paraplegia espà stica heredità ria caracteritzada per una degeneració dels fascicles piramidals distals (axonopatia distal) i, en més o menys intensitat, dels cordons posteriors, sense pèrdua neuronal del còrtex motor ni dels ganglis raquidis posteriors. La manifestació clÃnica primordial és la paraparèsia espà stica, amb marxa espasmòdica semblant a la del latirisme, hiperreflèxia tendinosa, signe de Babinski i conservació freqüent dels reflexos cutaneoabdominals. | | Sin. compl.: parà lisi espinal espasmòdica, parà lisi espinal espasmòdica familiar de Strümpell, parà lisi espinal espà stica | | V.: paraplegia espà stica heredità ria f. |
|
| paraplegia espà stica f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | neurologia | | òrgans i sistemes | | semiologia | | Paraplegia caracteritzada per hipertonia muscular, exaltació dels reflexos tendinosos i signe de Babinski. És produïda per lesió de les vies piramidals i les causes inclouen les diverses formes de paraplegia espà stica heredità ria, l’esclerosi múltiple, els tumors medul·lars, la mielitis transversa, els traumatismes medul·lars i les lesions cerebrovasculars múltiples. | | Sin. compl.: paraplegia espasmòdica, paraplegia tetanoide |
|
| paraplegia espà stica congènita f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | neurologia | | òrgans i sistemes | | pediatria | | semiologia | | Parà lisi de les extremitats inferiors observada en infants immediatament després del naixement, deguda a una hemorrà gia menÃngia consecutiva a un traumatisme obstètric. | | Sin. compl.: paraplegia espà stica infantil |
|
| paraplegia espà stica heredità ria amb atròfia muscular espinal i retinitis pigmentà ria f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | genètica | | malalties i sÃndromes | | neurologia | | òrgans i sistemes | | Forma complicada de paraplegia espà stica heredità ria, associada amb una neuropatia motora heredità ria i retinitis pigmentà ria. |
|
| paraplegia flà ccida f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | neurologia | | òrgans i sistemes | | semiologia | | Paraplegia caracteritzada per hipotonia muscular, abolició dels reflexos tendinosos i normalitat del plantar. És produïda per lesió dels nuclis motors de la banya anterior de la medul·la o dels nervis perifèrics. |
|
|
|