Cerca avançada
Límits de la cerca:
|
 | barrina per a sòls pedregosos (DMCSC) | | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | classe de pedregositat (DMCSC) | | | classificació, taxonomia i correlació de sòls | | | propietats fÃsiques i comportament del sòl | | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | classes de pedregositat superficial (DMCSC) | | | origen del sòl i organitzacions edà fiques | | | propietats fÃsiques i comportament del sòl | | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | efectes de la pedregositat sobre l’erosió hÃdrica (DMCSC) | | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | efectes de la pedregositat sobre la productivitat (DMCSC) | | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | pedregós | pedregosa (DGEOL) | | | terme de la llengua comuna | | pedregós | pedregosa (VMCS) | | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | pedregós | pedregosa (ATGC) | | | geografia | | pedregositat (VMCS) | | | gestió i ús sostenible del sòl | | | origen del sòl i organitzacions edà fiques | | pedregositat (DMCSC) | | | classificació, taxonomia i correlació de sòls | | | propietats fÃsiques i comportament del sòl | | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls |
|
|
| barrina per a sòls pedregosos c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | En estudis de sòls, barrina amb un capçal mostrejador molt robust que es caracteritza per presentar unes ungles de tall doblegades de manera que permeten l’entrada dels elements grossos (graves) en el capçal. | | V. t.: barrina f. | | en auger for stony soils | | es barrena para suelos pedregosos | | fr tarière pour sols pierreux | | gl barrena para solos pedregosos |
|
| classe de pedregositat c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | classificació, taxonomia i correlació de sòls | | propietats fÃsiques i comportament del sòl | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | CaracterÃstica d’un sòl que expressa: 1) el percentatge de superfÃcie del sòl recoberta per fragments de roca (fragments grossos) de mida entre 15 i 30 cm, i 2) la separació entre fragments. Permet avaluar el grau d’interferència amb la utilització agrÃcola del sòl.
Es pot determinar: 1) pel mètode del recompte del nombre de fragments en una superfÃcie quadrada al voltant d’un punt, o 2) pel mètode de la lÃnia d’intercepció.
No hi ha un acord internacional sobre els lÃmits entre les classes. La FAO (2006) estableix set classes de pedregositat superficial, segons el percentatge de superfÃcie recoberta: 1) no pedregós, sense fragments; 2) molt poc pedregós, amb menys d’un 2 % de la superfÃcie recoberta; 3) poc pedregós, entre un 2 i un 5 % de la superfÃcie; 4) mitjanament pedregós, entre un 5 i un 15 % de la superfÃcie; 5) molt pedregós, entre un 15 i un 40 % de la superfÃcie; 6) abundantment pedregós, entre un 40 i un 80 % de la superfÃcie, i 7) dominant, superior al 80 % de la superfÃcie.
El NRCS (2002) n’estableix cinc classes: 1) pedregós, entre un 0,01 i un 0,1 % de superfÃcie recoberta; 2) molt pedregós, entre un 0,1 i un 3 % de la superfÃcie; 3) extremament pedregós, entre un 3 i un 15 % de la superfÃcie; 4) amb blocs, entre un 15 i un 50 % de la superfÃcie, i 5) molt pedregós, superior al 50 % de la superfÃcie.
El SINEDARES (1983) estableix set classes segons el percentatge de superfÃcie ocupada per fragments grossos tenint en compte la mida i la separació entre fragments: 1) no pedregós, inferior al 0,01 % de la superfÃcie, no interfereix a l’hora de llaurar ni en les feines de conreu; 2) lleugerament pedregós, entre un 0,01 i un 0,1 % de la superfÃcie i una separació d’entre 10 i 30 m, poca interferència, són possibles els cultius d’escarda (birbada); 3) moderadament pedregós, entre un 0,1 i un 3,0 % de la superfÃcie i separació de 2 a 10 m, es produeixen algunes interferències, no són possibles els cultius d’escarda; 4) molt pedregós, entre un 3 i un 15 % de la superfÃcie i una separació d’1 a 2 m, no permeten l’ús de maquinà ria, només mà quines lleugeres i estris manuals; 5) excessivament pedregós, entre un 15 i un 30 % de la superfÃcie i una separació de 0,7 a 1,5 m, no es pot utilitzar maquinà ria; 6) extremadament pedregós, entre un 30 i un 90 % de la superfÃcie i separació de menys de 70 cm, no permet un ús agrÃcola dels terrenys, i 7) sòl pavimentat, superior al 90 % de la superfÃcie. | | Sin. compl.: classe de fragments de superfÃcie c. nom. f. | | V. t.: pedregositat f. | | en surface fragment classes, coarse surface fragment classes, surface stoniness classes | | es clases de pedregosidad | | fr classes de pierrosité | | gl clases de pedregosidade, clases de fragmentos en superficie |
|
| classes de pedregositat superficial c. nom. f. pl. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | origen del sòl i organitzacions edà fiques | | propietats fÃsiques i comportament del sòl | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Fragments grossos que es troben a la superfÃcie del sòl i que es classifiquen en funció del percentatge de superfÃcie recoberta i de la grandà ria i naturalesa dels fragments. Quant a la grandà ria, només hi ha acord en el lÃmit inferior: igual o superior a 2 mm.
El Soil Survey Manual (SSDS, 2017) distingeix els tipus de fragments següents:
1) fragments plans: channers (en anglès), de 2 a 150 mm de llarg; lloses, de 150 a 380 mm; pedres, de 380 a 600 mm; blocs, de més de 600 mm.
2) fragments esferoïdals o cuboidals: grava, de 2 a 76 mm de dià metre (grava molt fina, de 2 a 5 mm; grava mitjana, de 5 a 20 mm; grava grossa, de 20 a 76 mm); còdol, de 76 a 250 mm; pedres, de 250 a 600 mm; blocs, de més de 600 mm.
Si es tracta de fragments de roques no coherents, es fa servir el prefix para-: pararroca, paralÃtic, paragrava. Molt possiblement, quan es prepari i es tamisi la mostra al laboratori aquests fragments es desfaran i no seran retinguts en el tamÃs.
La GuÃa para la descripción de perfiles de suelo (FAO-WRB, 2009) distingeix els fragments següents: grava fina (2-6 mm), grava mitjana (6-20 mm), grava grossa (20-60 mm), pedres (60-200 mm); blocs (200-600 mm); blocs grossos (600 a 2000 mm).
El SINEDARES (CBDSA, 1983), tenint en compte la grandà ria, distingeix entre pedregositat superficial i graverositat superficial. La pedregositat es relaciona amb el grau d’interferència amb els treballs de conreu, que es considera que és significativa si la mida dels fragments es troba entre 150 i 300 mm (pedres i blocs), amb el percentatge de superfÃcie recoberta i amb la separació entre els fragments. S’estableix la classificació següent: no pedregós, les pedres no interfereixen (< 0,01 % de recobriment); lleugerament pedregós, hi ha poca interferència, per a cultius de birbada (0,01-0,1 % de recobriment i separació de 10 a 30 m); moderadament pedregós, hi ha algunes interferències, per a fenc i pastures (0,1-3 % de recobriment i separació de 2 a 10 m); molt pedregós, no s’hi pot utilitzar maquinà ria, excepte si és lleugera (3-15 % de recobriment i separació d’1 a 2 m); excessivament pedregós, no s’hi pot utilitzar maquinà ria (15-30 % de recobriment i separació de 0,7 a 1,5 m); extremadament pedregós, no és possible el cultiu (30-90 % de recobriment i separació de menys de 0,7 m); sòl pavimentat (> 90 % de recobriment i no hi ha separació).
En zones semià rides, la pedregositat superficial pot tenir efectes beneficiosos, perquè pot actuar d’encoixinament i disminuir l’evaporació directa i l’erosió. | | V. t.: encoixinament m., pedregositat f., SINEDARES m. | | en coarse surface fragment classes, stoniness classes | | es clases de pedregosidad superficial | | fr classes de pierrosité à la surface du sol | | gl clases de pedregosidade superficial | | pt classes de pedregosidade |
|
| efectes de la pedregositat sobre l’erosió hÃdrica c. nom. m. pl. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Resultats sobre els processos erosius deguts a la presència de fragments de roca a la superfÃcie del sòl: infiltració, erosió per esquitx, escolament superficial i pèrdua de sòl.
Els efectes depenen de l’escala d’observació, de manera que s’han d’estudiar a tres escales espacials jeraquitzades: microparcel·les (de fins a 1 m2), mesoparcel·les (de fins a 100 m2) i macroparcel·les (de fins a 1 ha). Els mecanismes i la intensitat dels processos erosius difereixen en cada cas.
A escala de microparcel·la, la superfÃcie pot estar coberta per un sol fragment de roca, per la qual cosa resta totalment protegida de l’erosió, ja que el fragment de roca estabilitza la superfÃcie. A escala de mesoparcel·la, pot haver-hi xaragalls i superfÃces entre xaragalls, en les quals els fragments de roca poden tenir efectes negatius o positius sobre la producció de sediments, segons el tipus de porositat, el pendent de la parcel·la, i la posició i la mida dels fragments de roca. A escala de macroparcel·la, amb xaragalls i superfÃcies entre xaragalls, els fragments de roca tenen un efecte negatiu en la producció de sediments, ja que estabilitzen la superfÃcie. Aquests aspectes s’han de tenir en compte en la modelització dels processos erosius i la conservació del sòl. | | V.: element gros c. nom. m., efectes de la pedregositat sobre la productivitat c. nom. m. pl., erosió f., fragments de roca c. nom. m. pl., paviment d’erosió c. nom. m., pedregositat f. | | en stoniness effects on soil erosion | | es efectos de la pedregosidad sobre la erosión hÃdrica | | fr effects de la pierrosité sur l’érosion hydrique | | gl efectos da pedregosidade sobre a erosión hÃdrica | | pt efeitos da pedregosidade sobre a erosão hÃdrica |
|
| efectes de la pedregositat sobre la productivitat c. nom. m. pl. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Resultats sobre el rendiment dels cultius, que poden ser negatius o positius, deguts a la presència de fragments de roca a la superfÃcie o al perfil del sòl.
La pedregositat superficial afecta la disponibilitat d’aigua per a les plantes. En condicions climà tiques seques, actua de coberta (mulch) i fa disminuir l’evaporació, de manera que millora la conservació de l’aigua. En relació amb la maquinà ria, pot haver-hi efectes abrasius sobre les arades i les sembradores, i problemes amb les barres de tall de les segadores.
L’abundà ncia d’elements grossos dins el perfil del sòl té efectes ambivalents:
1) efectes negatius: dificulten l’arrelament i l’ancoratge dels arbres; disminueixen el volum explorable per les arrels i l’emmagatzematge d’aigua; les arrels, a mesura que creixen, s’han d’adaptar als buits, cosa que explica que presentin deformacions; poden dificultar el moviment de la fauna;
2) efectes positius: si els elements grossos són porosos, retenen aigua; en horitzons molt argilosos, fan disminuir la compacitat, la qual cosa afavoreix la penetració de les arrels en la interfÃcie element gros-matriu del sòl.
En general, aquests efectes es presenten més en sòls joves de zones de muntanya, desenvolupats a partir d’un material originari coherent, per la qual cosa el sòl té poc gruix i és molt pedregós. També apareixen en sòls de vessant en els quals l’erosió per escolament superficial difós ha arrossegat les partÃcules fines, entre altres emplaçaments. L’aptitud d’aquests sòls per a l’agricultura dependrà dels requeriments del tipus d’ús que es pretengui. Per exemple, la vinya (Vitis vinifera L.) s’adapta bé a sòls pedregosos, aixà com l’olivera (Olea europea L.). | | V.: classes de pedregositat c. nom. f. pl., element gruix c. nom. m., factor K c. nom. m., fragments de roca c. nom. m. pl., paviment d’erosió c. nom. m., pedregositat f., pedregositat superficial c. nom. f. | | en stoniness effects on productivity | | es efectos de la pedregosidad sobre la productividad | | fr effects de la pierrosité sur la productivité | | gl efectos da pedregosidade sobre a produtividade | | pt efeitos da pedregosidade sobre a produtividade |
|
| pedregositat f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | classificació, taxonomia i correlació de sòls | | propietats fÃsiques i comportament del sòl | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Carà cter pedregós de la superfÃcie del sòl per la presència de fragments de roca (fragments grossos) que la recobreixen parcialment o total. El percentatge de recobriment permet establir diverses classe de pedregositat. Es descriu segons la forma i la litologia dels fragments (permeten inferir l’origen) i la mida i la separació entre els fragments (permeten avaluar el grau d’interferència amb la utilització agrÃcola (sembradora, maquina de dallar o segar, entre d’altres).
En regions de clima sec (subhumit, semià rid o à rid) pot tenir efectes beneficiosos, ja que constitueix una coberta protectora que fa disminuir l’evaporació de l’aigua (per exemple, en vinyes i ametllers). Pel que fa al risc d’erosió hÃdrica, dependrà del recobriment, la disposició de les pedres i l’estabilitat estructural del sòl en contacte amb les pedres, ja que, si aquesta és baixa, es pot formar una crosta superficial, que augmenta l’escolament superficial i l’erosió. | | en stoniness, surface fragments, coarse surface fragments, surface stoniness | | es pedregosidad | | fr pierrosité | | gl pedregosidade | | pt pedregosidade |
|
|
|