|
|
| epipèdon plĂ gic c. nom. m. | | Diccionari multilingĂĽe de la ciència del sòl | | classificaciĂł, taxonomia i correlaciĂł de sòls | | origen del sòl i organitzacions edĂ fiques | HoritzĂł de diagnòstic de superfĂcie (ST 2014), mineral, gruixut (pot arribar a 1 metre o mĂ©s); de color fosc (tĂpicament negre o marrĂł grisenc fosc). Ha estat construĂŻt progressivament per acciĂł antròpica, per l’aportaciĂł prolongada i continuada de materials amb artefactes (materials terrosos, gleves (plag = pa de terra) i fullaraca utilitzats com a jaç de bestiar i els fems resultants, de manera que el sòl creix cap amunt i la superfĂcie estĂ mĂ©s elevada que la dels sòls circumdants. Pot conservar marques de pala, heretades del treball agrĂcola. Aquesta tècnica es va utilitzar en diversos paĂŻsos d’Europa (Bèlgica, PaĂŻsos Baixos, entre altres) des de l’edat mitjana, associada a espodosols sorrencs, molt poc fèrtils, i es va abandonar a final del segle xix, quan hom va poder disposar de fertilitzants de sĂntesi.
Amb vista a la classificaciĂł, cal consultar la clau de Soil Taxonomy. Els principals requeriments sĂłn: 1) es presenta en geoformes localment elevades i contĂ©, o bĂ© artefactes que no sĂłn restes d’esmenes agrĂcoles ni de deixalles urbanes, o bĂ© marques de pala; 2) colors Munsell, amb lluĂŻssor en humit igual o inferior a 4 i en sec igual o inferior a 5, i croma igual o inferior a 2; 3) contingut de carboni orgĂ nic igual o superior a 0,6 %; 4) un gruix de 50 cm o mĂ©s de material transportat d’actuacions antròpiques; i 5) estĂ humit en algun lloc durant un mĂnim de 90 dies acumulats a l’any, durant l’estaciĂł de creixement de les plantes. A la WRB (2014) s’ha definit l’horitzĂł plĂ gic, conceptualment similar a l’epipèdon plĂ gic de ST, si bĂ© els requeriments no coincideixen exactament. | | Sin. compl.: epipèdon plaggen c. nom. m. | | V. t.: horitzĂł plĂ gic c. nom. m. | | en plaggic epipedon | | es epipediĂłn plágico | | fr epipedon plaggique | | gl epipediĂłn plágico |
|
| haploplĂ gic adj. | | Diccionari multilingĂĽe de la ciència del sòl | | origen del sòl i organitzacions edĂ fiques | | En ST (2014) extragrau de subgrups de sòls alterats i transportats per actuacions antròpiques amb un horitzĂł de superfĂcie que tĂ© entre 25 cm i 50 cm de gruix, que compleix tots els requeriments d’un epipèdon plĂ gic, excepte el gruix. Amb vista a la classificaciĂł, cal consultar la clau. | | V. t.: epipèdon plĂ gic c. nom. m., extragrau m., subgrups per a sòls antròpics c. nom. m. pl., sòl antròpic c. nom. m. | | en haploplaggic | | es haploplágico | | fr haploplaggique | | gl haploplaggico |
|
| hemièdria plagièdrica f. rar | | Diccionari de geologia | | cristal·lografia | | Hemièdria caracteritzada per la manca de centre d’inversiĂł i dels plans que hi sĂłn compatibles. | | Sin.: hemièdria enantiomorfa f. | | es hemiedrĂa plagiĂ©drica | | fr hĂ©miĂ©drie plagiaire |
|
| horitzĂł plĂ gic c. nom. m. | | Diccionari multilingĂĽe de la ciència del sòl | | classificaciĂł, taxonomia i correlaciĂł de sòls | | origen del sòl i organitzacions edĂ fiques | A WRB (2014), horitzĂł de diagnòstic superficial antropogènic; de color negre o marrĂł fosc; contingut de matèria orgĂ nica, com a mĂnim moderat; arenĂłs o llimĂłs.
S’ha format progressivament per acciĂł humana. A les terres pobres del nord-oest de l’Europa central, des de l’edat mitjana s’utilitzaven com a jaç de bestiar gleves (plag = gleva) i altres materials de superfĂcie (herbes, fullaraca, matolls, arrels i material del sòl adherit). La barreja amb els excrements dels animals s’escampava als camps, cosa que feia que el sòl s’anĂ©s engruixint i creixĂ©s cap amunt. Pot presentar capes primes de sorra estratificada enterrades i marques de pala, heretades del treball agrĂcola. Generalment Ă©s un horitzĂł Ă cid.
Amb vista a la classificaciĂł, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments d’aquest horitzĂł sĂłn: 1) textura sorrenca, francollimosa, francoarenosa o franca (o una combinaciĂł); 2) contĂ© artefactes; 3) un color Munsell amb lluĂŻssor en humit igual o menys de 4, en sec igual o menys de 5, i un croma en humit igual o menys de 4; 4) un contingut de carboni orgĂ nic igual o superior a 0,6 %; 5) un percentatge de cations bĂ sics (NH4OAc 1 m pH 7) inferior al 50 % (si no Ă©s que ha estat encalcinat); 6) la superfĂcie del sòl estĂ localment aixecada (per les aportacions que han originat un recreixement); i 7) tĂ©, com a mĂnim, 20 cm de gruix. És caracterĂstic d’alguns GSR Antrosol i Cambisol.
A Soil Taxonomy (2014) és definit l’epipèdon plà gic, conceptualment similar a l’horitzó plà gic de WRB, per bé que amb requeriments de classificació diferents. | | Sin. compl.: horitzó plaggen c. nom. m. | | V. t.: epipèdon plà gic c. nom. m. | | en plaggic horizon | | es horizonte plágico | | fr horizon plaggique | | gl horizonte plágico |
|
| piroxenita hornblèndica plagioclasĂfera f. | | Diccionari de geologia | | roques plutòniques | | Roca plutònica ultramĂ fica constituĂŻda essencialment per piroxè amb mĂ©s del 50 % d’amfĂbol i quantitats menors de plagiòclasi i sovint de quars [Fig. 11E]. | | en plagioclase-bearing hornblende pyroxenite | | es piroxenita hornblĂ©ndica plagioclasĂfera | | fr pyroxĂ©nite Ă hornblende et plagioclase |
|
| piroxenita plagioclasĂfera f. | | Diccionari de geologia | | roques plutòniques | | Roca plutònica ultramĂ fica constituĂŻda essencialment per piroxè i quantitats menors de plagiòclasi [Fig. 11E]. | | en plagioclase-bearing pyroxenite | | es piroxenita plagioclasĂfera | | fr pyroxĂ©nite Ă plagioclase |
|
| plagiar v. tr. | | Diccionari jurĂdic | | dret penal | | Copiar o prendre {idees, expressions, paraules o obres d’una altra persona} usant-les com a pròpies. | | Ex.: Li retiraren el tĂtol de doctor honoris causa en descobrir que havia plagiat la tesi doctoral. | | es plagiar |
|
|
|