|
cost social de reversió c. nom. m. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | En el cas d’actuacions mediambientals, cost d’una intervenció el finançament de la qual, en el cas de ser ejecutada, haurà de recaure i ser assumida pels pressupostos generals de l’Estat. El motiu és que el causant de l’impacte mediambiental que es pretén corregir es desconeix o ha desaparegut i, al seu moment, no es va internalitzar el cost de rehabilitació com a part dels costos del procés productiu (p. ex., una explotació de carbó a cel obert sense projecte de rehabilitació). Aixà doncs, el cost de la intervenció per mitigar l’impacte suposa un cost externalitzat a llarg termini, que recau sobre l’Estat i, en definitiva, serà un cost per a la societat.
L’economista alemany Karl William Kapp va introduir aquest concepte, que va definir com totes les pèrdues i despeses, directes i indirectes, presents i futures, que van a cà rrec de tercers o de la comunitat en el seu conjunt, a causa dels impactes socials, sanitaris i mediambientals dels patrons de producció i consum, inherents al sistema econòmic.
Les caracterÃstiques inicials de la situació justificaran la urgència de la intervenció. La diferència entre un conjunt de caracterÃstiques inicials i les caracterÃstiques finals ha de permetre que s’assoleixin els objectius plantejats i justificar els costos.
La relació cost-benefici en unitats monetà ries, que en altres à mbits permet una avaluació econòmica quantitativa d’un projecte, resulta difÃcil en aquests casos, ja que molts dels beneficis són intangibles. Es tracta de valors de diferent carà cter: 1) ambiental (p. ex., millorar la qualitat d’un paisatge o reforestar una à rea degradada per mitigar el canvi climà tic); 2) ètic (p. ex., actuar en la protecció del recurs sòl enfront de l’erosió, per no posar en risc la producció d’aliments en el futur, o preservar un parc nacional); 3) sanitari (p. ex., disposar d’aigües depurades de qualitat o gestionar purins de porc); 4) social (p. ex., descontaminar una antiga zona industrial els terrenys de la qual es vulguin reconvertir en jardins públics per a la infà ncia); 5) patrimonial (p. ex., indemnitzar per frenar actuacions que afectin negativament el patrimoni natural).
L’avalució de les externalitats per part de les institucions i autoritats porta a establir normes mediambientals i polÃtiques públiques; per part de les empreses, a internalitzar aquests costos (concepte que en anglès s’ha anomenat true cost). S’han d’evitar falsos plantejaments basats en un principi de compensació, molt qüestionable, segons el qual s’intenten compensar els impactes ambientals en una zona (p. ex., la contaminació d’un sòl) amb actuacions benèfiques desconnectades (p. ex., pagar un programa de reinserció social). També cal eludir la frase qui contamina paga, que sembla portar implÃcit que el pagament fa que es pugui seguir contaminant.
Per tant, segons quin sigui el cost social de reversió, un sistema econòmic serà sostenible o no. L’ideal de cost social zero porta al concepte de economia circular. | V.: criteris de sostenibilitat c. nom. m. pl., economia circular c. nom. f., impacte ambiental c. nom. m., matriu d’impactes c. nom. f., rehabilitació de sòls c. nom. f. | en reversion social cost | es coste social de reversión | fr coût social de réversion | gl custo social de reversión | pt custo social de reversão |
|
reversió f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | dermatologia | malalties i sÃndromes | Nom donat per Jaccoud a una nova brotada exantemà tica que sobrevé, en les febres eruptives, poc després de la desaparició del primer exantema. |
|
reversió f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | genètica | Restabliment del fenotip salvatge original d’una cèl·lula o organisme com a conseqüència d’una mutació que anul·la els efectes d’una mutació anterior. La mutació causant de la reversió pot restablir el genotip salvatge original (mutació inversa o retromutació) o bé simplement corregir o compensar els efectes de la primera mutació (mutació supressora). |
|
reversió f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | genètica | òrgans i sistemes | Desenvolupament anormal d’un òrgan rudimentari que en recorda filogenèticament un d’una espècie inferior. N’és un exemple el plec semilunar de l’angle intern de l’ull, que equival a la tercera parpella dels marsupials. |
|
reversió f. | Diccionari jurÃdic | dret civil | Restitució de la propietat d’un bé als donants o a la persona designada pels donants. | es reversión |
|
reversió antigènica f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | anatomia patològica | citologia | immunologia | Canvi en l’estructura antigènica de les cèl·lules adultes cap a la de les cèl·lules immadures; aquesta reversió pot anar seguida d’un canvi neoplà stic. |
|
reversió de Mantoux f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | dermatologia | medicina preventiva i salut pública | microbiologia i patologia infecciosa | Terme emprat per a indicar la negativització de la reactivitat cutà nia a la tuberculina en subjectes precedentment tuberculinopositius, que es produeix ocasionalment amb el temps en persones immunitzades amb BCG. |
|
reversional adj. | Diccionari jurÃdic | dret civil | Relatiu o pertanyent a la reversió. | Ex.: Si el pacte successori va comportar la transmissió d’un o més béns a la persona instituïda, la seva revocació produeix, si no hi ha disposicions adoptades mitjançant un pacte reversional, els efectes propis de la revocació de donacions. | es reversional |
|
|
|