Cerca general

Cerca avançada
1 de 1 (5 registres)
veureanàlisi de traces (AQQ)
 química
veureelement de traces (DEM)
 bioquímica i biologia molecular
 endocrinologia i nutrició
veuregrau químic «traces metàl·liques» (AQQ)
 química
veuremètode de les traces de fissió (DGEOL)
 geoquímica
veuretraces (DEM)
 farmacologia
 química
 tècniques diagnòstiques i de tractament
Cerca traces a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

anàlisi de traces c. nom. f.
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
química
Anàlisi química de nivells molt baixos d’anàlit, típicament en parts per milió (ppm) o en concentracions més baixes.
en trace analysis subst.

element de traces m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
bioquímica i biologia molecular
endocrinologia i nutrició
Qualsevol dels elements químics que estan distribuïts pels teixits orgànics en quantitats molt petites i són alhora essencials en nutrició: cobalt, coure, magnesi, manganès, zinc, etc. També són anomenats elements d’indicis.
Sin. compl.: element d’indicis

grau químic «traces metàl·liques» c. nom. m.
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
química
en “trace metal” grade chemical subst.

mètode de les traces de fissió m.
Diccionari de geologia
geoquímica
Mètode de datació absoluta basat en la mesura de la densitat de les traces de fissió espontània i de la induïda per un bombardeig de neutrons. L’interval datable depèn del contingut d’urani, el qual oscil·la entre 20 o 100 a i 10 Ma o 1.400 Ma.
en fission track dating method
es método de las marcas de fisión
fr méthode des traces de fission

traces f. pl.
Diccionari enciclopèdic de medicina
farmacologia
química
tècniques diagnòstiques i de tractament
Quantitat molt petita d’un constituent; especialment, en una mescla, cadascun dels components que hi ocorren en molt petita proporció. Hom anomena anàlisi de traces el conjunt de tècniques analítiques (colorimetria, espectroscòpia, etc.) adients per a la identificació i determinació, quan aquesta és possible, de traces d’elements o composts en mescles. La importància d’aquesta anàlisi deriva del fet que els components presents en una mostra, en la proporció de traces, poden influir notablement tant en les aplicacions tecnològiques dels materials com en llurs propietats biològiques.