|
|
| acció comunitària per a la salut f. | | Promoció de la salut | | promoció de la salut | | | en community action for health subst. | | es acción comunitaria para la salud f. |
|
| anèmia hemolítica autoimmunitària f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | hematologia i hemoteràpia | | immunologia | | semiologia | | Anèmia hemolítica immunitària provocada per la presència en la superfície dels eritròcits d’autoanticossos antieritrocítics. Pot ésser idiopàtica o secundària a determinades malalties víriques, neoplàstiques o sistèmiques. Comprèn tres entitats clíniques: anèmia hemolítica autoimmunitària per anticossos calents, anèmia hemolítica autoimmunitària per anticossos freds i hemoglobinúria paroxismal a frigore. | | Sin. compl.: anèmia hemolítica immunitària per autoanticossos |
|
| anèmia hemolítica autoimmunitària per anticossos calents f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | hematologia i hemoteràpia | | immunologia | | semiologia | | Anèmia hemolítica autoimmunitària caracteritzada per la presència d’autoanticossos generalment del tipus immunoglobulina G i, menys sovint, immunoglobulina M o A, que actuen a la temperatura normal de l’organisme. L’indret on es produeix l’hemòlisi és principalment esplènic. Pot ésser idiopàtica o secundària a hemopaties (leucèmia limfàtica crònica, limfoma, limfoadenopatia angioimmunoblàstica), tumors sòlids (adenocarcinoma gastrointestinal, seminoma, sarcoma de Kaposi, càncer de pulmó, adenocarcinoma renal, tumor ovàric) i lupus eritematós sistèmic. |
|
| anèmia hemolítica autoimmunitària per anticossos freds f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | hematologia i hemoteràpia | | immunologia | | semiologia | | Anèmia hemolítica autoimmunitària caracteritzada per la presència de crioaglutinines, generalment del tipus immunoglobulina M monoclonal, que fixen la fracció C3 del complement sobre la superfície eritrocítica, la qual cosa provoca una hemòlisi intravascular. Pot ésser idiopàtica o secundària a infeccions per Mycoplasma pneumoniae, mononucleosi infecciosa, altres infeccions víriques i hemopaties (leucèmia limfàtica crònica, limfoma de cèl·lules B, mieloma múltiple, macroglobulinèmia de Waldenström. |
|
| anèmia hemolítica immunitària f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | hematologia i hemoteràpia | | immunologia | | malalties i síndromes | | semiologia | | Cadascuna de les síndromes hemolítiques associades amb la presència, en la superfície eritrocítica, d’immunoglobulines dirigides contra els determinants antigènics dels eritròcits. Són induïdes per al·loanticossos, autoanticossos o fàrmacs. |
|
| anèmia hemolítica immunitària induïda per fàrmacs f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | farmacologia | | hematologia i hemoteràpia | | immunologia | | semiologia | | Anèmia hemolítica produïda per determinats fàrmacs que provoquen l’aparició d’anticossos dirigits contra determinants antigènics dels eritròcits. Els fàrmacs incriminats són molt diversos i actuen segons la formació d’immunocomplexos fàrmac-antifàrmac (àcid nalidíxic, antazolina, cefotaxima, cimetidina, clorpromazina, clorpropamida, dipirona, diclofenac, estreptomicina, eritromicina, fenacetina, hidralazina, hidroclorotiazida, insulina, isoniazida, melfalan, metotrexat, paracetamol, PAS, probenecida, quinidina, quinina, rifampicina, sulindac, sulfamides, tolmetina, triamterè, zomepirac, etc.), l’adsorció ferma del fàrmac sobre la superfície eritrocítica (cefalotina, cefaloridina, cefalexina, cefazolina, cefamandole, cisplatí, eritromicina, penicil·lina, tetraciclina, tolbutamida) o la formació d’autoanticossos (alfametildopa, àcid mefenàmic, clorpromazina, estreptomicina, fenacetina, levodopa, procaïnamida). |
|
| anèmia hemolítica immunitària per al·loanticossos f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | hematologia i hemoteràpia | | immunologia | | pediatria | | semiologia | | Anèmia hemolítica immunitària representada per dues entitats clíniques: reacció hemolítica transfusional aguda i la malaltia hemolítica del nadó. |
|
|
|