|
|
| a dir veritat loc. adv. | | Diccionari jurÃdic | | dret | | Estrictament. | | Ex.: Totes aquestes propostes semblen, a dir veritat, molt encertades. A dir veritat, crec que el jutge s’equivocà en la sentència. | | Sin. compl.: amb franquesa adv., amb sinceritat loc. adv., francament loc. adv. | | Sin. pref.: estrictament adv. | | es a decir verdad, estrictamente, en rigor |
|
| beaverita f. | | Diccionari de geologia | | mineralogia descriptiva | | Mineral, espècie del grup de l’alunita, sulfat bà sic de plom, de ferro, de coure i d’alumini, Pb(Fe, Cu, Al)6(SO4)4(OH)12; trigonal; D: baixa; Pe: 4,36-4,310; lluïssor terrosa; de translúcid a transparent; color i ratlla grogues. És un producte d’alteració. | | en beaverite | | es beaverita |
|
| Brioverià m. | | Diccionari de geologia | | geologia històrica | | Unitat del Precambrià superior del massÃs Armoricà (Bretanya i Normandia, França) i que comprendria el Vendià i el Rifeà ; segons C. Barrois (1899) jeu sota el Cambrià i sobre el Pentevrià . | | en Brioverian | | es Brioveriense | | fr bryolite |
|
| Brioverià 1 m. | | Una taula dels temps geològics | | geologia | | Unitat del Precambrià superior del MassÃs Armoricà (Bretanya i Normandia, França) i que comprendria el Vendià i el Rifeà . Fou creada Ch. Barrois (1899), i designada amb l'antic nom celta de Briovera, l'actual Saint-Lô (depart. De La Manche, Normandia, França). Jeu sota el Cambrià mitjançant una discordança (la discordança cadomiana, fase ligeriana; anomenada també assÃntica), i damunt el Pentevrià , que comprèn tot el Proterozoic mitjà i inferior. Hom hi distingeix tres formacions o subunitats: El Brioverià superior, separat del mitjà per una discordança angular (orogènesi cadomiana, fase dommoniana), conté a la base un til·loide i, al damunt, un flysch; seria l'equivalent del Vendià (amb dubtes). I a sota, jeu el Brioverià mitjà i inferior compost per púdingues, esquists i ftanites, micasquists, amfibolites i espilites. El Brioverià ibèric, que és separat del Pentevrià per una discordança angular, com ocorre al MassÃs Armoricà , ha estat estudiat per Bard et al. (1972), i J. M. Fontboté i M. Julivert (1973). Hi distingeixen una sèrie gresopelÃtica, en l'anomenat Grup Superior, formada pels Esquists d'Anguiano (Rioja), E. De Narcea (Astúries), E. De Lugo-Villaba (GalÃcia), i l'''Ollo de Sapo" formació porfiroide. I, al SW de la PenÃnsula, hi ha el Precambrià de la zona d'OssaMorena (la Sèrie Negra, i la d'Alcudia); i, amb dubtes, hi ha les sèries de gneissos del Canigó (als Pirineus), els gneissos de Susqueda i Osor; i, a les Bètiques, hi ha el Complex dels Alpujà rrids i el massÃs ultrabà sic de Ronda. | | en Brioverian subst. | | es Brioveriense m. | | fr Briovérien m. |
|
| cadavèric -a adj. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | altres disciplines mèdiques/sanità ries | | anatomia patològica | | Relatiu o pertanyent al cadà ver. | | de leichenhaft | | en cadaveric | | es cadavérico | | fr cadavérique | | it cadaverico |
|
|
|