Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Aportació a la terminologia geogràfica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigràfica internacional (versió abreujada)
Sistemes d'informació geogràfica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Bioquímica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funció del cos humà
Fonaments de fisioteràpia i fisioteràpia comunitària
Genètica
Infermeria comunitària (1a part)
Infermeria comunitària (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
Músculs
Ossos i articulacions
Promoció de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de Bioquímica
Vocabulari de biologia de la reproducció
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Estadística
Glossari de corrosió
Magnituds, unitats i símbols en química física
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurídic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
Introducció als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
Percepció i atenció
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 1 (8 registres)
veurevil·la (ATGC)
 geografia
veurevil·la (LMC)
 construcció
veureVil·lafranquià (DGEOL)
 geologia històrica
veureVil·lafranquià1 (TTG)
 geologia
veurevil·lafranquià | vil·lafranquiana2 (TTG)
 geologia
veureVil·lanyià (DGEOL)
 geologia històrica
veureVil·lanyià1 (TTG)
 geologia
veurevil·lanyià | vil·lanyiana2 (TTG)
 geologia
Cerca vil·la a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

vil·la f.
Aportació a la terminologia geogràfica catalana
geografia
Residència fora de ciutat rodejada de jardí o arbrat.
Ex.: A Tossa de Mar (Selva) es conserven les restes d’una vil·la romana.
vil·la f.
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
construcció
Sin.: torre f., xalet m.
de Chalet, Landhaus
en detached house
es chalé, torre, villa
fr villa
Vil·lafranquià m.
Diccionari de geologia
geologia històrica
Estatge continental que cavalca entre el Pliocè i el Quaternari, descrit per M. F. Pareto (1865), el qual descansa sobre la fàcies astiana; hom hi distingeix una part inferior, corresponent al Pliocè superior, i un Vil·lafranquià mitjà i superior, netament quaternari. No hi ha acord entre els autors [Fig. 2U].
en Villafranchian
es Villafranquiense
fr Villafranchien
Vil·lafranquià1 m.
Una taula dels temps geològics
geologia
Terme estratigràfic proposat per M. F. Pareto (1865) a les "sabbie alluvionali a Vertebrati terrestri" que recobreixen les sorres grogues de l'Astià, a Villafranca d'Asti (vilatges de Dusino, S. Paolo i Valleandona; regió del Piemont, N d'Itàlia). L'esmentat autor suposà que era l'horitzó més baix del Plistocè; però les observacions més recents han demostrar que hi ha un Vil·lafranquià inferior corresponent al Pliocè superior Astià (=Plasencià) i un Vil·lafranquià mitjà i superior, netament Quaternari, equivalent de l'estatge marí Calabrià. Segons E. Bonifay (1975), hom admet l'equivalència entre el Vil·lafranquià mitjà (amb Elephas meridionalis i Mastodont) i el Calabrià inferior, contemporanis del Günz antic; i el Vil·lafranquià superior amb el Calabrià mitjà (amb el mateix E. Meridionalis) i correlatiu del Günz recent. Segons l'esmentat autor, el Vil·lafranquià inferior, encara pliocè, seria correlatiu de les anomenades glaciacions pregünzianes i seria caracteritzat per la presència de dos mastodonts. Tot això fa referència a la qüestió del límit plio-plistocè, sobre el qual encara no hi ha un acord entre els autors.
V.: Quaternari1 m.
en Villafranchian subst.
es Villafranquiense m.
fr Villafranchien m.
vil·lafranquià | vil·lafranquiana2 adj.
Una taula dels temps geològics
geologia
Relatiu o pertanyent al Vil·lafranquià1.
Vil·lanyià m.
Diccionari de geologia
geologia històrica
Unitat estratigràfica continental, amb categoria d’estatge (i edat), corresponent al Pliocè superior (Neogen, Cenozoic), que descansa sobre el Ruscinià i jeu sota el Quaternari; és l’equivalent del Vil·lafranquià inferior. Proposada per Fahlbusch 1975); loc. tipus a Villány, comtat de Branyá, entre Pécs i el Drave, a Hongria.
en Villanyian
es Villanyense
fr Villanyien
Vil·lanyià1 m.
Una taula dels temps geològics
geologia
Unitat estratigràfica continental, amb categoria d'estatge (i edat), corresponent al Pliocè superior (Neogen, Cenozoic); proposada per Fahlbusch (1975) i que no ha estat acceptada. La localitat tipus és a Villány (comtat de Branyá, entre Pécs i el Drave, a Hongria, prop de la frontera amb Croàcia), a la conca Pannònica. Aquesta unitat descansa damunt el Ruscinià, i sota el Quaternari; és l'equivalent del Vil·lafranquià inferior (Plasencià-Astià), i comprèn els nivells paleomastològics de Rebielce i Villany 3 (o Villarroya i Puebla de Valverde, a Espanya), biozones mastològiques NM.6 i NM.17 de Mein (1975). T. Nilsson (1983) correla el jaciment de Villany amb el Tiglià i el trànsit del Vil·lafranquià mitjà al superior.
en Villanyian subst.
es Villanyense m.
fr Villanyien m.
vil·lanyià | vil·lanyiana2 adj.
Una taula dels temps geològics
geologia
Relatiu o pertanyent al Vil·lanyià1.