Diccionari General DCT

Cerca virus a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

adenovirus m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

hematologia i hemoteràpia

microbiologia i patologia infecciosa

Grup de virus DNA recobert d’una càpsida formada per 252 capsòmers, la majoria dels quals són hexàmers. Hom n’ha descrits 41 serotips diferents, classificables en 6 grups, amb relació a llur DNA, i en 4 grups, segons llur capacitat d’aglutinar hematies distintes. Els hexàmers posseeixen uns antígens específics per a cada serotip, anomenats E i α i un antigen específic comú. Els adenovirus que tenen interès en patologia humana creixen en el teixit epitelial de la conjuntiva, de la faringe i de les vies respiratòries, també han estat aïllats en la femta i en l’orina, i produeixen diverses malalties: malaltia respiratòria aguda, febre faringoconjuntival, queratoconjuntivitis epidèmica, faringitis aguda febril, cistitis hemorràgica, gastroenteritis aguda infantil, síndrome de Reye, limfoadenitis mesentèrica en infants, etc.

anèmia de la infecció per parvovirus B19 f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

hematologia i hemoteràpia

microbiologia i patologia infecciosa

semiologia

tècniques diagnòstiques i de tractament

Areticulocitosi de la primera fase de la infecció aguda per parvovirus B19. La replicació d’aquest virus, que posseeix un tropisme característic per les cèl·lules eritroides, provoca una aturada de la maduració dels eritròcits en l’etapa de pronormoblast gegant.

antivirus m.

Novetat i llenguatge

enginyeria

Vegeu pàgina 36 de la quarta sèrie.

arbovirus m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

malalties i síndromes

microbiologia i patologia infecciosa

neurologia

Grup de virus de vertebrats el vector dels quals és un artròpode. Llur denominació procedeix de les primeres síl·labes de l’expressió anglesa arthropod-borne (transmès per artròpode). Són causants de moltes malalties, com ara la febre groga i certes formes d’encefalitis.

arenavirus m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

citologia

microbiologia i patologia infecciosa

veterinària

Grup de virus d’un gran pleomorfisme, el material genètic dels quals és RNA de cadena senzilla. A l’interior del virió hi ha uns ribosomes que li confereixen l’aspecte arenaci que dóna nom al grup. Pertanyen a aquest grup el virus de la coriomeningitis, el de la febre hemorràgica americana, etc. Llurs hostes habituals són els rosegadors.

astrovirus m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

bioquímica i biologia molecular

gastroenterologia

microbiologia i patologia infecciosa

pediatria

Virus RNA de cadena senzilla que és un important agent etiològic de gastroenteritis no bacteriana, sobretot en infants. El seu nom prové de la seva particular morfologia estel·liforme.

baculovirus m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

microbiologia i patologia infecciosa

Família de virus DNA que sols afecten els invertebrats.

calicivirus m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

microbiologia i patologia infecciosa

Qualsevol dels virus RNA de cadena positiva que formen la família Caliciviridae, en la qual es troben inclosos el virus de l’hepatitis E, de transmissió entèrica, i diversos virus de la gastroenteritis com els del gènere Calicivirus, el virus de Norwalk i altres dels anomenats petits virus rodons estructurats o SRSV (small round structured viruses).

citomegalovirus m. pl.

Diccionari enciclopèdic de medicina

sigla: CMV

microbiologia i patologia infecciosa

Grup d’herpesvirus que afecten molt específicament l’home i els altres primats i els rosegadors, en els quals ocasionen la formació de cèl·lules grans amb inclusions intranuclears. En el cas de l’home són agents de la malaltia d’inclusions citomegàliques i hom els relaciona també amb alguna síndrome semblant a la mononucleosi infecciosa. En els malalts de sida causen úlceres en tot el tracte digestiu, que poden sagnar i perforar-se; al còlon provoquen diarrees explosives amb contingut sanguinolent; corioretinitis que dóna visió borrosa, escotomes i pèrdua d’agudesa visual recidivant que evoluciona cap a la ceguesa unilateral o bilateral. Al fons de l’ull apareixen focus de necrosi amb component hemorràgic i disposició centrífuga a partir dels vasos. En els trasplantats pot donar una síndrome pseudomononucleòsica, així com artritis, alteracions digestives, insuficiència adrenal i pneumonitis. És el responsable de gran part de les morts posttrasplantament de moll de l’os; hi ha més risc amb l’edat, en receptors seropositius de VIH o els que se sotmeten a irradiació pulmonar.

citomegalovirus m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

microbiologia i patologia infecciosa

Virus del grup dels citomegalovirus.