|
|
| con d’enderrocs m. | | Diccionari de geologia | | estratigrafia: estratigrafia general | | geomorfologia: geomorfologia general | | Cos sedimentari format a la base d’un espadat o d’un vessant molt rost, o al final d’un corredor de caiguda de roques (rock fall track), el qual pren la forma de con amb una generatriu molt inclinada i es caracteritza per ésser format de blocs angulosos i cairells (a diferència dels cons o ventalls al·luvials), de manera que els més grossos se situen a la base; el material hi ha estat dut per esbaldregada o rodolament gravitatori. | | Sin. compl.: con de runam2 m., con de tartera m. | | en talus cone | | es cono de derrubios | | fr cône d’éboulis |
|
| enderroc1 m. | | Diccionari de geologia | | terme de la llengua comuna | | Material fragmentari petri provinent de la desagregació o demolició d’una roca, sense transportar. | | en debris, remains, rock waste, rubble | | es argayo, cascote, derrubio, escombro | | fr déblais, débris, éboulis |
|
| enderroc m. | | Diccionari de les ciències ambientals | | residus | | [usat generalment en pl.] Conjunt de materials provinents d’una demolició o enderroc. Els enderrocs, en tant que residus, es consideren à rids aptes per a reciclar-los o deposar-los en abocadors, per bé que si la demolició no ha estat selectiva, els enderrocs poden contenir quantitats apreciables de metalls i altres residus perillosos que han de tractar-se separadament. | | Sin. compl.: runa1 f. | | V. t.: à rid3 m. | | en debris subst., rubble subst., rubbish subst. | | es cascote m., derribo m., escombros m. pl. | | fr décombres m. pl., gravats m. pl., plâtras m. pl. |
|
| enderroc2 m. | | Diccionari de geologia | | geomorfologia: geomorfologia general | | Acumulació de blocs, de graves, moguts per la gravetat i amuntegats al vessant i al peu de vessant, al repeu d’una cornisa o d’un cingle. | | Sin.: tarter | tartera m. | | Sin. vulg.: crebada2 f., derroc m., detrit m., enderroca f., enderrocada f., enderrossall m., enruna f., esbaldregall m., peltret m., reble m., rugle m., runa2 f., timba2 f., trossam m. | | en talus scree | | es cascote, derrubio, escombros | | fr déblais, éboulis |
|
| enderroc de gravetat m. | | Diccionari de geologia | | geomorfologia: geomorfologia general | | sedimentologia: petrologia sedimentà ria | | Acumulació inestable de blocs, de graves, no classificats, moguts per la gravetat i amuntegats en un vessant (on formen cons d’enderrocs) i al repeu d’un cingle o d’un penya-segat. | | Sin.: esbaldregall de gravetat m., tarter | tartera m. i f. | | en debris stone, remains | | es derrubios gravitacionales | | fr éboulis de gravité |
|
|
|