|
glacis m. | Diccionari de geologia | geomorfologia desèrtica i tropical | geomorfologia: geomorfologia general | SuperfÃcie d’erosió en paÃs à rid, desenvolupada en roques poc resistents i sovint recoberta de grava, amb un pendent feble (d’1 a 5°) de perfil longitudinal còncau mirant amunt, desenvolupat a la base d’un relleu abrupte i muntanyós. | Sin. compl.: rampa4 f. | en alluvial piedmont slope, bajada, glacis, rock pediment | es glacis | fr glacis |
|
glacis m. | Aportació a la terminologia geogrà fica catalana | geografia | SuperfÃcie d’erosió en un territori à rid, de poc pendent i sovint amb pedregam, situada al peu d’un relleu abrupte. | Ex.: Tocant a Igualada (Anoia), hom pot observar un paisatge de glacis erosionats. |
|
glacis m. | Diccionari de les ciències ambientals | geologia | Pendent suau desenvolupat en roques poc resistents i sovint recobert de grava que es forma a la base d’una muntanya, tÃpica de les regions à rides. | V. t.: pediment m. | en glacis subst. | es glacis m. | fr glacis m. |
|
glacis m. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | origen del sòl i organitzacions edà fiques | Terme utilitzat en la literatura francesa per a designar un tipus de vessant constituït per una superfÃcie extensa desenvolupada al peu de relleus poc importants als quals pot seguir unida o dels que pot haver estat separada per encaixament de la xarxa de drenatge. Té un pendent suau (d’1 a 5 °) i un perfil longitudinal recte o lleugerament còncau. Es desenvolupa millor en à rees de relleu poc contrastat, en regions de clima à rid o semià rid, si bé no n’és exclusiu. La terminologia resulta prolixa per a designar aquest tipus de vessants, atès que es basa en criteris diversos: vista general, grau d’acumulació, tipus de roca sobre la qual es desenvolupa, orientació del pendent, etc. Cal distingir: 1) els glacis d’erosió (glacis nu, glacis d’ablació o glacis de denudació, segons autors), que equivalen als pediments dels autors anglosaxons, i que es caracteritzen perquè bisellen el substrat rocós i estan desproveïts de dipòsits; es formen per erosió bà sicament laminar; i 2) els glacis d’acumulació (glacis recobert), que tenen una capa prima de cobertura integrada per detritus procedents de l’à rea font i on el gruix de la qual emmascara les irregularitats del substrat rocós, de manera que la superfÃcie queda fossilitzada a sota. En dipòsits antics i amb clima à rid o semià rid, un glacis d’acumulació pot presentar un sòl amb un horitzó petrocà lcic (crosta calcà ria), que protegeix la superfÃcie de l’erosió i, com a element resistent del relleu, pot haver donat lloc a una inversió de relleu, quan s’hi encaixa la xarxa de drenatge. | V. t.: endopèdon petrocà lcic c. nom. m., vessant m., pediment2 m., plataforma f., vessant en glacis c. nom. m. | en glacis, pediment | es glacis | fr glacis |
|
glacis continental m. | Diccionari de geologia | costes i geomorfologia marina | estructura de la terra | Part més pregona i externa del marge continental submarÃ, situada entre el talús continental i la plana abissal, amb un declivi d’1 : 100 a 1 : 700 i amplades de centenars de km; sol trobar-se adossat a qualsevol altre relleu submarà de vessants rostos; el conjunt pot ésser d’origen estructural i pertà nyer a una superfÃcie d’erosió, però generalment és una superfÃcie de sedimentació pertanyent a conoides submarins, més o menys coalescents, on els sediments poden ésser d’origen divers: corrents de turbiditat, olistòlits, mud flows, grain flows, slumps, rock falls, etc. | en continental rise, rise | es glacis continental | fr glacis continental |
|
glacis d’ablació m. | Diccionari de geologia | geomorfologia desèrtica i tropical | geomorfologia: geomorfologia general | Forma de vessant al peu d’un relleu muntanyós, en paÃs à rid o semià rid, consistent en una superfÃcie d’erosió plana i poc inclinada (de 12 a 1°), lleugerament còncava cap amunt, i desenvolupada essencialment sobre una roca poc resistent sense cap recobriment d’arrossegalls, dominada per un relleu de vessants rostos. | Sin. compl.: glacis d’erosió m., glacis de denudació m. | V. t.: pediment m. | en pediment | es glacis de ablación | fr glacis d’ablation |
|
glacis d’ablació recobert m. | Diccionari de geologia | geomorfologia desèrtica i tropical | geomorfologia: geomorfologia general | Glacis d’ablació amb una cobertora d’arrossegalls de carà cter monogènic derivats del relleu muntanyós veÃ, que no modifica gens la seva forma. | Sin. compl.: glacis de sedimentació m., pediment recobert m. | en concealed pediment | fr glacis d’ablation couvert |
|
glacis d’acumulació m. | Diccionari de geologia | geomorfologia desèrtica i tropical | geomorfologia: geomorfologia general | Glacis constituït per la darrera capa, la més alta, d’un rebliment de conca, i dominat per un sistema de vessants muntanyosos molt rostos; és la superfÃcie d’una bajada. | V. t.: bajada f. | en alluvial apron, alluvial bench | es glacis de acumulación | fr glacis d’accumulation |
|
|
|