Diccionari General DCT

Cerca itinerant a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

agricultura itinerant c. nom. f.

Aportació a la terminologia geogràfica catalana

geografia

Activitat agrícola de tipus primitiu que es desplaça, amb una periodicitat més o menys curta, d’un lloc a un altre.

agricultura itinerant c. nom. f.

Diccionari multilingüe de la ciència del sòl

gestió i ús sostenible del sòl

qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls

Model d’agricultura l’estratègia del qual es basa a tallar i cremar la vegetació natural i a escampar-ne les cendres, de manera que una comunitat d’agricultors desforesta una àrea d’un ecosistema forestal per implantar-hi camps de conreu durant un nombre curt d’anys, després dels quals s’abandona l’àrea, que queda en guaret, i la comunitat es desplaça a un altre emplaçament.
És una forma d’agricultura tradicional de subsistència. A Espanya s’ha utilitzat a Galícia, tot i que és una pràctica habitual per a les comunitats indígenes en medis tropicals humits, on els sòls generalment són àcids i pobres en nutrients, ja que la seva fertilitat depèn essencialment dels nutrients que allibera la mineralització de la matèria orgànica. La crema de les restes que resulten de la tallada dels arbres permet aprofitar els nutrients que contenen les cendres i disminuir l’acidesa del sòl. D’aquesta manera, durant uns anys es poden obtenir collites més profitoses que els productes del bosc original. L’activitat agrícola es combina amb la caça, la pesca i la recol·lecció al bosc circumdant.
Durant el període de guaret, es reinstal·la el bosc entre uns set i onze anys. En aquest cas, l’agrosistema pot resultar sostenible, però si, a causa de la pressió demogràfica, s’escurça el cicle i es torna a un mateix emplaçament, la recuperació del bosc no es pot completar. Això condiciona la fertilitat que s’obtindrà del nou artigatge, amb la qual cosa el risc de degradació per manca de nutrients i per erosió seran grans.

Sin.: sistema d’agricultura itinerant c. nom. m.

Sin. compl.: agricultura d’artigatge c. nom. f.

V. t.: desenvolupament sostenible c. nom. m., artigatge m.

en shifting cultivation

es agricultura itinerante

fr culture itinérante

gl agricultura itinerante

pt agricultura itinerante

conreu itinerant m.

Diccionari d’agricultura

agricultura

Conreu temporal que consisteix a tallar la vegetació llenyosa i cremar-la per fer-hi conreus periòdics.

es cultivo itinerante m.

full de seguiment itinerant m.

Diccionari de les ciències ambientals

residus

Document normalitzat, alternatiu al full de seguiment, que acredita el lliurament de residus procedents de diferents productors o posseïdors al transportista que els portarà fins a un mateix gestor.

en itinerant consignment note [RU] subst., itinerant manifest [EUA] subst.

es hoja de seguimiento itinerante m.

fr feuille de route f., feuille de suivi itinérant f.

guaret en agricultura itinerant c. nom. m.

Diccionari multilingüe de la ciència del sòl

qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls

Guaret arbustiu.

Sin. pref.: guaret arbustiu c. nom. m.

en shifting cultivation fallow

es barbecho en agricultura itinerante

fr jachère en culture itinérante

gl barbeito en agricultura itinerante

pt pousio em agricultura itinerante

millora del sistema d’agricultura itinerant c. nom. f.

Diccionari multilingüe de la ciència del sòl

qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls

Per augmentar el potencial per sustentar la població d’un sistema d’agricultura itinerant, en les diferents parts del món s’han anat introduint millores de caràcter local. Se centren en els aspectes següents: 1) durada del període de guaret, 2) característiques del guaret, 3) sistema de conreu, 4) maneig del cultiu i 5) introducció d’intervencions agroforestals de base científica i vies de desenvolupament per a sistemes específics. Per a la implementació de les millores s’han de tenir en compte les qüestions següents: 1) la diversitat del medi biofísic i socioeconòmic, i 2) el coneixement local per aportar solucions als seus propis problemes i tendir a una situació de seguretat alimentària.
En relació amb el període de guaret, la sostenibilitat del sistema i l’estructura del paisatge estan condicionades per la durada i depenen de les característiques de cada zona. Per exemple, tres anys de conreu i cinc de guaret resulten insuficients per restablir la fertilitat en sòls de Nigèria, mentre que en diversos sòls tropicals un guaret de quinze anys permet restablir la fertilitat del sòl.
En relació amb el guaret arbustiu, es poden realitzar accions alternatives: 1) substituir la successió natural de vegetació plantant arbres de creixement ràpid, per aprofitar el poder dels arbres per restablir la fertilitat perduda durant el conreu, o 2) fertilitzar amb un fosfat.
En relació amb el sistema de cultiu, es poden plantejar les accions següents: 1) un ús de la terra que impliqui l’associació de cultius herbacis simultàniament amb cultius arboris i 2) la introducció de tècniques d’agroforesteria i de protecció de sòls.

V.: agroforesteria f., conservació de sòls c. nom. f., silvicultura social c. nom. f., sistema agroforestal c. nom. m., sistema d’agricultura itinerant c. nom. m., pràctica del sistema d’agricultura itinerant c. nom. f.

en improvement of shifting cultivation, improvement of slash and burn

es mejora del sistema de agricultura itinerante

fr amélioration de la culture itinérant, amélioration de l’agriculture sur brûli, amélioration de l’agriculture sur abattis-brûlis

gl mellora do cultivo itinerante

pt melhora da agricultura itinerante

pràctica del sistema d’agricultura itinerant c. nom. f.

Diccionari multilingüe de la ciència del sòl

qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls

Actuacions que es realitzen en agricultura itinerant.
Consisteix, principalment, en les actuacions següents: 1) determinar la superfície de selva per ocupar; 2) a l’estació seca, desbrossar, que consisteix a retirar el sotabosc (mates, herbes i arbres de diàmetre reduït) tallant arran de terra; 3) talar els arbres grans per la base (si es tracta de fustes bones es preparen per a la venda); 4) arrabassar les soques dels arbres tallats; 5) deixar assecar el material vegetal; 6) cremar; 7) escampar les cendres; 8) conrear durant uns anys, fins que el contingut de nutrients del sòl disminueixi i resulti insuficient per a la producció dels aliments necessaris per a la comunitat; 9) deixar l’àrea en guaret arbustiu durant un nombre d’anys (entre set i quinze), la qual cosa depèn de les característiques dels sòls, el clima i la pressió demogràfica.
En cremar es provoquen els beneficis següents: 1) es recuperen els nutrients continguts a la vegetació, 2) s’esterilitza parcialment el sòl (amb la destrucció de llavors, bulbs i paràsits), 3) les cendres disminueixen l’acidesa del sòl, i 4) les restes d’arrels, en degradar-se, aporten matèria orgànica i en, mineralitzar-se, alliberen nutrients.
Els punts febles de la pràctica del sistema d’agricultura itinerant són els següents: 1) suposa grans pèrdues de matèria orgànica, nitrogen, fòsfor i sofre en cremar; 2) l’augment de la densitat de població obliga a escurçar la durada dels successius períodes de guaret, la qual cosa fa que la vegetació natural no arribi a recuperar-se i estigui cada cop més degradada (el bosc tropical tendeix a una sabana de degradació secundària, en la qual el restabliment de la fertilitat del sòl és més lenta que sota bosc); 3) les propietats físiques del sòl empitjoren; 4) els processos erosius augmenten, i 4) com a factors externs, la pressió per implantar un ús alternatiu del sòl augmenta. Es tracta, doncs, d’un sistema fràgil i, si no s’hi introdueixen millores, resulta insostenible a llarg termini en la modalitat tradicional i amb un augment demogràfic.

V. t.: sabana f., sistema d’agricultura itinerant c. nom. m., millora del sistema d’agricultura itinerant c. nom. f.

en practice of shifting cultivation, pratice of slash and burn

es práctica del sistema de agricultura itinerante

fr pratique du système de culture itinérante, pratique du système d’agriculture sur brûlis, pratique de l’agriculture sur abattis-brûlis

gl práctica do cultivo itinerante

pt práctica da agricultura itinerante

sistema d’agricultura itinerant c. nom. m.

Diccionari multilingüe de la ciència del sòl

qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls

Sistema d’agroforesteria rotacional, en el qual la superfície conreada va canviant de lloc al llarg dels anys, amb alternança de períodes de cultiu i períodes de guaret arbustiu de llarga durada, per restablir la fertilitat del sòl amb els nutrients proporcionats per les cendres. És un sistema tradicional, el més antic i estès al món.
És una agricultura de subsistència que es basa a desbrossar, talar i cremar. La practiquen comunitats indígenes nòmades i rurals, principalment a la zona tropical humida de tot el món. No depèn d’entrades externes basades en energies fòssils.

Sin.: agricultura itinerant c. nom. f.

Sin. compl.: agricultura d’artigatge c. nom. f.

V. t.: artigar v. tr., millora del sistema d’agricultura itinerant c. nom. f., pràctica del sistema d’agricultura itinerant c. nom. m.

en shifting cultivation system, slash and burn system

es sistema de agricultura itinerante

fr système de culture itinérante, système d’agriculture sur brûlis, agriculture sur abattis-brûlis

gl sistema de cultivo itinerante

pt sistema de agricultura itinerante