|
anèmia infecciosa del salmó f. | Diccionari de pesca | pesca | Malaltia infecciosa del salmó de l’Atlà ntic (Salmo salar), causada per un virus Orthomyxoviridae, que es caracteritza principalment per una anèmia greu, brà nquies pà l·lides, exoftà lmia, abdomen dilatat i petèquies a la cambra ocular. | es anemia infecciosa del salmón f. |
|
salmonel·la f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | microbiologia i patologia infecciosa | Gènere de bacteris (Salmonella sp) de la famĂlia de les enterobacteriĂ cies, constituĂŻt per cèl·lules gramnegatives en forma de bacils rectes d’uns 0,5-1 × 1-5 µ, que sĂłn anaerobis facultatius i normalment mòbils mitjançant flagel·laciĂł perĂtrica. Es troben principalment a l’intestĂ dels humans i d’altres animals, on poden Ă©sser patògens importants; algunes soques sĂłn toxigèniques. L’espècie tipus Ă©s S. choleraesuis. La majoria d’espècies poden infectar hostes diferents, però algunes mostren especificitat. Les salmonel·les poden sobreviure durant algunes setmanes a les femtes i en les aigĂĽes residuals; durant mesos en el sòl, en condicions favorables. Els sistemes rutinaris de cloraciĂł de l’aigua maten les salmonel·les; tambĂ© la pasteuritzaciĂł i molts desinfectants d’ús corrent. La nomenclatura de Salmonella no segueix les normes del codi internacional de nomenclatura bacteriana; tot i tenir una nomenclatura binomial, la classificaciĂł es fa tenint en compte els serovars mĂ©s que no pas les espècies. Originalment es classificaven segons la malaltia que causaven o l’hoste al qual se les associava (per exemple, salmonel·la tifosa, perquè causava la febre tifoide; salmonel·la de les gallines, perquè causava una febre tifosa en l’aviram). La classificaciĂł en serotips s’ha fet segons el lloc on s’han aĂŻllat per primer cop (per exemple, S. london, S. newport, S. dublin). A cada serovar se li atribueix una fĂłrmula antigènica, segons la classificaciĂł de Kauffmann-White, que tĂ© en compte els antĂgens O i, si Ă©s aplicable, els antĂgens H i els antĂgens Vi, en l’ordre O, Vi (si hi Ă©s present): H fase 1: H fase 2. A partir de proves bioquĂmiques, el gènere de vegades es subdivideix en cinc subgèneres (I-V). El subgènere I (de vegades considerat com una espècie: S. kauffmannii) contĂ© la majoria de serovars aĂŻllats dels humans i d’altres animals homeoterms (de sang calenta). Els subgèneres II (S. salamae), III (S. arizonae), IV (S. houtenae) i V (S. bongor) es troben tĂpicament a l’intestĂ d’animals peciloterms (de sang freda). Un esquema de classificaciĂł alternatiu considera el subgènere III com un gènere diferent, Arizona, amb una espècie, A. hinshawii, i estableix les espècies S. typhi, S. choleraesuis i S. enteritidis, i tots els serovars determinats es consideren pertanyents a S. enteritidis. Encara, una altra classificaciĂł considera tot el gènere com una Ăşnica espècie, S. choleraesuis, amb sis subespècies que sĂłn equivalents als subgèneres I a V (hi hauria dues subespècies III: monofĂ sica i bifĂ sica). Hi ha mĂ©s de 2.000 serovars segons la classificaciĂł de Kauffmann-White, la majoria dels quals estan descrits en el Manual de Bergey. S. abortusovis (4,12:c:1,6) s’ha aĂŻllat en ovelles que han patit un avortament sèptic. S. cholerasuis (6,7:c:1,5) infecta secundĂ riament porcs afectats de còlera porcina, i ocasionalment pot provocar gastroenteritis i febre entèrica en els humans. S. dublin (1,9,12,[Vi]:g,p:-) s’ha aĂŻllat principalment en el bestiar bovĂ. S. paratyphi-A (1,2,12:a:-) Ă©s un patogen exclusiu de l’espècie humana i causa una malaltia semblant a la febre tifoide. S. paratyphi-A (1,4,[5],12:b:1,2). Classificada anteriorment com a S. schottmuelleri, causa una febre entèrica en els humans i nomĂ©s ocasionalment infecta altres animals. S. typhi (9,12,[Vi]:d:-) Ă©s l’agent causal de la febre tifoide, que afecta exclusivament els humans. Les soques salvatges poden tenir l’antigen H z66 en comptes de l’antigen H d. Es transmet mitjançant el consum d’aigua o aliments contaminats per excrements humans. S. typhimurium (1,4,[5],12:i:1,2) Ă©s un bacteri ubicu i sovint causa infeccions en els humans i altres animals: Ă©s l’agent causal mĂ©s freqĂĽent de gastroenteritis. S. enteritidis (1,9,12:g,m:-) Ă©s causa freqĂĽent de gastroenteritis humanes en intoxicacions alimentĂ ries. | Sin. compl.: eberthel·la |
|
salmonel·la f. | Diccionari de les ciències ambientals | biologia | Gènere de bacteris patògens per als animals, amb forma de coccobacil, gramnegatius, mòbils o immòbils i anaerobis facultatius, els més importants dels quals són: Salmonella abortusequi (agent d’avortaments en les egües), Salmonella abortusovis (agent d’avortaments en les ovelles), Salmonella choleraesuis (agent de salmonel·losi en els porcs), Salmonella dublin (agent d’enteritis i d’avortaments en les vaques), Salmonella enteritidis (agent de salmonel·losi en diferents espècies animals), Salmonella gallinarum (agent de la tifosi avià ria), Salmonella pullorum (agent de pul·lorosi) i Salmonella typhimurium o Salmonella enterica (agent de salmonel·losi en diferents espècies animals). | en salmonella subst. | es salmonela f. | fr salmonella f. |
|
salmonel·la abortiva ovina f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | microbiologia i patologia infecciosa | veterinà ria | Espècie aïllada en ovelles que han sofert un avortament sèptic. |
|
|
|