teoria glacial f.

Teoria, proposada cap al 1840 i avui universalment acceptada, que atribuïa una gran efectivitat morfogenètica a les glaceres, als mantells de glaç (inlandsis) i a la formació del till, les quals durant l’anomenada era quaternària o Pleistocè es movien lentament de les altes terres cap a les zones més deprimides.