|
|
|
|
|
|
Institut d'Estudis Catalans Secció de Ciències Biològiques i Secció de Ciències i Tecnologia C. del Carme, 47. 08001 Barcelona Tel. 932 701 621 / Fax 932 701 180 dct@iec.cat
|
|
|
|
|
|
|
Autors |
|
|
| | Oriol Riba i Arderiu (Barcelona, 1923-2011). Llicenciat en ciències naturals i doctor en geologia. Fou investigador del Consell Superior d'Investigacions CientÃfiques, becari a Wageningen (Holanda) i a Angers i Rennes (França) i catedrà tic a la Universitat de Saragossa i a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, on fundà el Departament d'Estratigrafia i Geologia Històrica. Promotor de les especialitats de sedimentologia, geologia marina i geologia del petroli a la UB. Féu recerca d'hidrocarburs al PaÃs Basc, a Navarra, a la Rioja i a la Catalunya central; també a Guinea i al Sà hara. Investigà la conca tercià ria de l'Ebre i la serralada Ibèrica. Fou autor del Diccionari de geologia. Es dedicà a la recerca geològica del subsòl de la ciutat de Barcelona, una activitat capdavantera al nostre paÃs. Fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts i del Consell de Protecció de la Natura, de la zona volcà nica d'Olot. Fou membre fundador de l'Associació Internacional de Sedimentologia. Rebé la Medalla NarcÃs Monturiol al mèrit cientÃfic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1992). | | Salvador Reguant i Serra (Barcelona, 1928). Catedrà tic d'Estratigrafia i Geologia Històrica de la Universitat de Barcelona. Ha estat degà de la Facultat de Geologia i president de la Divisió III de Ciències Experimentals i Matemà tiques. Ha participat com a expert en l'elaboració del Programa Internacional de Correlació Geològica, patrocinat per la UNESCO i la Unió Internacional de Ciències Geològiques, i ha estat secretari i president del Comitè Espanyol. És membre de la Subcomissió Internacional de Classificació Estratigrà fica i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts. Com a investigador, treballa en estratigrafia, paleontologia i llengua i comunicació en les ciències geològiques. S'ha ocupat de la geologia històrica, dels problemes conceptuals en geologia i dels relacionats amb la difusió i comprensió de les ciències. | | Amb la col·laboració de | | Miquel Tarradell i Mateu (Barcelona, 1920-1995). Doctor en lletres. Fou deixeble de Ferran Soldevila, Jordi Rubió i Pere Bohigas als Estudis Universitaris Catalans. Fou un dels fundadors de la revista Ariel. Fou director del Servei d'Investigacions Arqueològiques de Granada i del Servei d'Arqueologia del protectorat espanyol al Marroc. Catedrà tic d'Arqueologia a la Universitat de València i a la Universitat de Barcelona, fou membre del Comitè Permanent de l'Associació Internacional de Ciències Prehistòriques i assessor del Consell d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Dirigà la revista Fonaments. Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, formà part del Patronat de la nova Revista de Catalunya. Rebé el Premi Rubió i Lluch de l'IEC (1959), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1977), el Premi Francisco Martorell Peña d'Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1982). |
|
|
|
|