1 de setembre de 2024
UNA TAULA DELS TEMPS GEOLÃ’GICS
Cerca per:
Idioma:
 
Mot, fragment de mot o sintagma a cercar
Cerca
Introducció Autors Taules Fonts bibliogràfiques Abreviacions Edició en línia Ajuda

Creative Commons License
Institut d'Estudis Catalans
Secció de Ciències Biològiques
i Secció de Ciències i Tecnologia
C. del Carme, 47. 08001 Barcelona
Tel. 932 701 621 / Fax 932 701 180
dct@iec.cat
 
Imprimeix
Taules
En aquest apartat podeu consultar les dotze taules d'Una taula dels temps geològics i descarregar-vos aquella que més us interessi.
TAULA 1: TAULA GENERAL DE LES GRANS DIVISIONS (EONOTEMES I ERATEMES, EONS I ERES)
Escala establerta segons la nomenclatura de J. Salop. Hi són indicades a la dreta les principals fases de plegament, o orogènesis, amb una indicació aproximada de llur durada. Escala lineal dels temps en Gigaanys (109 anys). A causa de la seva brevetat, el Quaternari, 2 milions d'anys, no hi pot ésser representat.
TAULA 2: TAULA GENERAL DE LES GRANS UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES
Les eres del Precambrià, segons J. Salop (1983). Ma.: milions d'anys.
TAULA 3: PALEOZOIC INFERIOR: CAMBRIÀ, ORDOVICIÀ I SILURIÀ
Edats en Ma.
TAULA 4: EL DEVONIÀ
Edats en Ma.
(1) segons Erben (1962)
(2) segons Gosselet (1888)
(3) segons Gignoux (1960)
TAULA 5: EL CARBONÃFER
Edats en Ma.
TAULA 6: EL PERMIÀ
Edats en Ma.
TAULA 7: EL MESOZOIC (TRIÀSIC, JURÀSSIC, CRETACI)
Edats en Ma.
TAULA 8: EL PALEOGEN (PALEOCÈ, EOCÈ, OLIGOCÈ)
Edats en Ma.
TAULA 9: EL NEOGEN (MIOCÈ, PLIOCÈ)
Edats en Ma.
Bl. Biozonacions segons Blow (1969).
Me. Idem segons Mein (1975).
Ag. Idem segons Aguilar (1981).
(1) Helvecià s.s.
(2) Meotià, definició moderna
(3) Meotià, definició antiga
(4) Pannonià, definició antiga
(5) Pannonià, definició moderna (=Vallesià)
(6) Sarmatià, definició antiga
(7) Sarmatià, definició moderna
TAULA 10: EL QUATERNARI
Aquesta taula és un assaig de correlació, especialment per al Plistocè inferior i mitjà. Hi són indicades les alternatives més acceptades. La taula ha estat establerta bàsicament a partir de T. Nilsson (1983) i completada amb dades d'autors anteriors. Els temps són indicats en milers d'anys. Explicació: (+) interstadials. 1, 2, 3: Estadials.
El límit Plistocè sup./mit.: n segons Nilsson i e segons Foucault et Raoult, Elsevier, Zeuner, etc.
El límit Plistocè mit./inf.: n' segons Nilsson, Chaline, Woldstedt. e': segons Foucault et Raoult, Zeuner, Elsevier, etc.
Vil.: jaciment de Villany (Hongria). FLD: Flandrià.
Cal1, Emil1, i Sicil1: Situació aproximada del Calabrià, Emilià i Sicilià, segons T. Nilsson.
TAULA 11: EL PLISTOCÈ SUPERIOR-HOLOCÈ
Aquesta taula ha estat construïda a escala vertical dels temps expressada en milers d'anys: a la dreta en anys aC i dC; a l'esquerra en anys anteriors al present: BP = 1950.
Entre 15 i 20 mil anys hi ha un canvi d'escala.
(+) Interstadials = intsdl.
TAULA 12: LES FASES DE PLEGAMENT FANEROZOIQUES
Segons la nomenclatura de Stille (1924) i d'altres autors.
La posició de les fases de plegament no ha d'ésser considerada com a puntual, sinó que pot tenir una extensió no negligible dins l'escala dels temps (no lineal a la figura).