8 de desembre de 2024
DICCIONARI DE GEOLOGIA
Idioma:
Alt aragonés
Anglès
Castellà
Català
Francès
Cerca per:
Entrada
Definició
Sinònims i termes relacionats
Àrea temàtica:
Totes les àrees
Costes i geomorfologia marina
Cristal·lografia
Estratigrafia: estratigrafia general
Estructura de la Terra
GeofÃsica
Geologia del petroli
Geologia general
Geologia històrica
Geomorfologia càrstica
Geomorfologia desèrtica i tropical
Geomorfologia estructural
Geomorfologia fluvial i lacustre
Geomorfologia: geomorfologia general
GeoquÃmica
Glacialisme i periglacialisme
Hidrogeologia
Meteorits
Mineralogia descriptiva
Mineralogia: mineralogia general
Mineria i aprofitaments
Paleontologia sistemà tica
Paleontologia: paleontologia general
Pedologia
Petrologia endògena: processos i estructures
Roques efusives i vulcanites
Roques metamòrfiques
Roques plutòniques
Sedimentologia: petrologia sedimentà ria
Tectònica: geologia estructural
Terme de la llengua comuna
Vulcanisme i geomorfologia volcà nica
Idioma:
Totes les llengües
Africaans
Alemany
Anglès
Àrab
CastellÃ
Francès
HawaiÃ
ItaliÃ
LlatÃ
OccitÃ
Portuguès
Rus
Valoratiu lingüístic:
Totes les marques
ant.
gen.
impr.
inus.
ll. c.
no recom.
obs.
rar
Mot, fragment de mot o sintagma a cercar
Que coincideixi
Que comenci per
Que contingui
Que acabi per
Introducció
Autors
Arbre de camp
Figures i taules
Abreviacions
Edició en lÃnia
Ajuda
Institut d'Estudis Catalans
Secció de Ciències Biològiques
i Secció de Ciències i Tecnologia
C. del Carme, 47. 08001 Barcelona
Tel. 932 701 621 / Fax 932 701 180
dct@iec.cat
Figures i taules
ÍNDEX DE TAULES I FIGURES
TAULES
Taula I:Grups minerals reconeguts per la "Commission on New Minerals and Mineral Names"
.
Taula II: Elements químics
.
Taula III: Esquema de classificació dels minerals
.
Taula IV: Adjectius modificatius per a indicar variacions composicionals en noms de minerals (normativa IMM)
.
Taula V: Els trenta-dos grups puntuals i classes cristal•lines.
.
FIGURES
Sedimentalogia
Fig. 1S: Escales granulomètriques de Phi i de Wentworth de les roques detrítiques
.
Fig. 2S: Diagrama Q-F-R de classificació de gresos, segons Dott (1964) i Pettijonh, Potter i Siever (1973)
.
Fig. 3S: Classificació de les roques carbonàtiques clàstiques
.
Fig. 4S: Classificació de Folk de les roques carbonàtiques
.
Fig. 5S: Classificació de Dunham (1962) de les roques carbonàtiques
.
Fig. 6S: Macerals de les hulles
.
Fig. 7S: Classificació dels carbons
.
Fig. 8S: Nomenclatura de les pedres de gres calcari de la Floresta (les Garrigues), segons Fèlix Martín (1981)
.
Fig. 9S: Ús d’arena i sorra en l’àmbit dels Països Catalans, segons Joan Veny (1978)
.
Geomorfologia
Fig. 1G: Esquema de la tipografia submarina, classificació dels ambients marins
.
Fig. 2G: Classificació dels ambients marins en funció de les profunditats i de la posició respecte a la costa
.
Fig. 3G: Ambients de platja
.
Fig. 4G: Esquema d’una xarxa subterrània càrstica
.
Fig. 5G: Tipus de clapisses alpines i subalpines
.
Fig. 6G: Esquema dels moviments de massa
.
Petrologia endògena. Meteorits
Fig. 1M: Principals classificacions dels meteorits
.
Petrologia endògena. Roques ígnies
Fig. 1E: Classificació i nomenclatura dels tufs i de les cendres, basada en la composició dels fragments
.
Fig. 2E: Numeració dels camps dels diagràmes triangulars QAPF de Streckeisen (1976).
.
Fig. 3E: Classificació i nomenclatura de les roques plutòniques en funció de les proporcions de llurs minerals essencials representades mitjançant els diagrames triangulars QAPF de Streckeisen (1976)
.
Fig. 4E: Classificació de camp de les roques plutòniques, segons Streckeisen (1976)
.
Fig. 5E: Classificació i nomenclatura de les roques volcàniques en funció de les proporcions de llurs minerals essencials representades mitjançant els diagrames triangulars QAPF de Streckeisen (1976)
.
Fig. 6E: Classificació de camp de les roques volcàniques, segons Streckeisen (1976)
.
Fig. 7E: Diagrama TAS (Total Alkali versus Silica) de Le Bas (1986)
.
Fig. 8E: Símbols dels camps representats a la figura 7E de Le Bas
.
Fig. 9E: Classificació química de les carbonatites usant els òxids ponderals, segons Wooley & Kmpe (1989)
.
Fig. 10E: Classificació i nomenclatura de les roques ígnies melilítiques, segons Streckeisen (1978)
.
Fig. 11E: Classificació i nomenclatura de les roques gàbriques basades en els proporcions de pagiòclasis, segons Streckeisen (1976)
.
Fig. 12E: Classificació i nomenclatura de les roques ultramàfiques, segons Streckeisen (1973)
.
Fig. 13E: Tipus de metamorfisme emmarcats en un esquema de tectònica de plaques, segons M. Liesa
.
Fig. 14E:Classificació del camp P-T de les fàcies metamòrfiques
.
Fig. 15E: Classificació del metamorfisme en gradients bàsics
.
Fig. 16E: Classificació del metamorfisme en graus metamòrfics
.
Tectònica
Fig. 1T: Nomenclatura i components d’una falla normal
.
Fig. 2T: Aspectes geomètrics relacionats amb una superfície d’encavalcament única, segons J.A. Muñoz (1992)
.
Fig. 3T: Tipus de rampes segons l’orientació del pla de rampa, respecte a la direcció de desplaçament de la làmina encavalcant, segons J.A. Muñoz (1992)
.
Fig. 4T:Geometria d’un dúplex, segons J.A. Muñoz (1992)
.
Fig. 5T: Classificació dels sistemes d’encavalcaments, segons Boyer & Elliot (1982), modificat per J.A. Muñoz (1992)
.
Fig. 6T: Seqüències de propagació d’encavalcaments
.
Fig. 7T: Estructures de deformació al bloc superior d’un encavalcament, segons J.A. Muñoz (1992)
.
Fig. 8T: Estructures resultants de la intersecció d’encavalcaments i retorencavalcaments, segons J.A. Muñoz (1992)
.
Fig. 9T: Falles conjugades
.
Fig. 10T: Nomenclatura dels plecs
.
Fig. 11T: Nomenclatura dels plecs
.
Fig. 12T: Diagrama esquemàtic que il•lustra la tectònica de plaques, segons Isacks et al. (1968)
.
Fig. 13T: Estructura d’un arc insular intraoceànic de subducció
.
Estratigrafia
Fig. 1U: Escala simplificada dels temps geològics
.
Fig. 2U: Escala de Neogen
.
Fig. 3U: Cronostratigrafia del Quaternari marí mediterrani, segons B. Keraudren (1992)
.
Fig. 4U: Taula cronostratgràfica, paleoclimàtica i prehistòrica del Quaternari europeu, segons J. Renault-Miskovsky (1992)
.
Fig. 5U: Taula general de les unitats cronostratigràfiques
.