8 de desembre de 2024
DICCIONARI DE GEOLOGIA
Idioma:
Cerca per:
Àrea temàtica:
Idioma:
Valoratiu lingüístic:
 
Mot, fragment de mot o sintagma a cercar
cerca
Fundació PuntCat
Introducció Autors Arbre de camp Figures i taules Abreviacions Edició en línia Ajuda
Creative Commons License
 
Imprimeix
Figures i taules

ÍNDEX DE TAULES I FIGURES
 
TAULES
Taula I:Grups minerals reconeguts per la "Commission on New Minerals and Mineral Names".
Taula II: Elements químics.
Taula III: Esquema de classificació dels minerals.
Taula IV: Adjectius modificatius per a indicar variacions composicionals en noms de minerals (normativa IMM).
Taula V: Els trenta-dos grups puntuals i classes cristal•lines..
 
FIGURES
Sedimentalogia
Fig. 1S: Escales granulomètriques de Phi i de Wentworth de les roques detrítiques.
Fig. 2S: Diagrama Q-F-R de classificació de gresos, segons Dott (1964) i Pettijonh, Potter i Siever (1973).
Fig. 3S: Classificació de les roques carbonàtiques clàstiques.
Fig. 4S: Classificació de Folk de les roques carbonàtiques.
Fig. 5S: Classificació de Dunham (1962) de les roques carbonàtiques.
Fig. 6S: Macerals de les hulles.
Fig. 7S: Classificació dels carbons.
Fig. 8S: Nomenclatura de les pedres de gres calcari de la Floresta (les Garrigues), segons Fèlix Martín (1981).
Fig. 9S: Ús d’arena i sorra en l’àmbit dels Països Catalans, segons Joan Veny (1978).
 
Geomorfologia
Fig. 1G: Esquema de la tipografia submarina, classificació dels ambients marins.
Fig. 2G: Classificació dels ambients marins en funció de les profunditats i de la posició respecte a la costa.
Fig. 3G: Ambients de platja.
Fig. 4G: Esquema d’una xarxa subterrània càrstica.
Fig. 5G: Tipus de clapisses alpines i subalpines.
Fig. 6G: Esquema dels moviments de massa.
 
Petrologia endògena. Meteorits
Fig. 1M: Principals classificacions dels meteorits.
 
Petrologia endògena. Roques ígnies
Fig. 1E: Classificació i nomenclatura dels tufs i de les cendres, basada en la composició dels fragments.
Fig. 2E: Numeració dels camps dels diagràmes triangulars QAPF de Streckeisen (1976)..
Fig. 3E: Classificació i nomenclatura de les roques plutòniques en funció de les proporcions de llurs minerals essencials representades mitjançant els diagrames triangulars QAPF de Streckeisen (1976).
Fig. 4E: Classificació de camp de les roques plutòniques, segons Streckeisen (1976).
Fig. 5E: Classificació i nomenclatura de les roques volcàniques en funció de les proporcions de llurs minerals essencials representades mitjançant els diagrames triangulars QAPF de Streckeisen (1976).
Fig. 6E: Classificació de camp de les roques volcàniques, segons Streckeisen (1976).
Fig. 7E: Diagrama TAS (Total Alkali versus Silica) de Le Bas (1986).
Fig. 8E: Símbols dels camps representats a la figura 7E de Le Bas.
Fig. 9E: Classificació química de les carbonatites usant els òxids ponderals, segons Wooley & Kmpe (1989).
Fig. 10E: Classificació i nomenclatura de les roques ígnies melilítiques, segons Streckeisen (1978).
Fig. 11E: Classificació i nomenclatura de les roques gàbriques basades en els proporcions de pagiòclasis, segons Streckeisen (1976).
Fig. 12E: Classificació i nomenclatura de les roques ultramàfiques, segons Streckeisen (1973).
Fig. 13E: Tipus de metamorfisme emmarcats en un esquema de tectònica de plaques, segons M. Liesa.
Fig. 14E:Classificació del camp P-T de les fàcies metamòrfiques.
Fig. 15E: Classificació del metamorfisme en gradients bàsics.
Fig. 16E: Classificació del metamorfisme en graus metamòrfics.
 
Tectònica
Fig. 1T: Nomenclatura i components d’una falla normal.
Fig. 2T: Aspectes geomètrics relacionats amb una superfície d’encavalcament única, segons J.A. Muñoz (1992).
Fig. 3T: Tipus de rampes segons l’orientació del pla de rampa, respecte a la direcció de desplaçament de la làmina encavalcant, segons J.A. Muñoz (1992).
Fig. 4T:Geometria d’un dúplex, segons J.A. Muñoz (1992).
Fig. 5T: Classificació dels sistemes d’encavalcaments, segons Boyer & Elliot (1982), modificat per J.A. Muñoz (1992).
Fig. 6T: Seqüències de propagació d’encavalcaments.
Fig. 7T: Estructures de deformació al bloc superior d’un encavalcament, segons J.A. Muñoz (1992).
Fig. 8T: Estructures resultants de la intersecció d’encavalcaments i retorencavalcaments, segons J.A. Muñoz (1992).
Fig. 9T: Falles conjugades.
Fig. 10T: Nomenclatura dels plecs.
Fig. 11T: Nomenclatura dels plecs.
Fig. 12T: Diagrama esquemàtic que il•lustra la tectònica de plaques, segons Isacks et al. (1968).
Fig. 13T: Estructura d’un arc insular intraoceànic de subducció.
 
Estratigrafia
Fig. 1U: Escala simplificada dels temps geològics.
Fig. 2U: Escala de Neogen.
Fig. 3U: Cronostratigrafia del Quaternari marí mediterrani, segons B. Keraudren (1992).
Fig. 4U: Taula cronostratgràfica, paleoclimàtica i prehistòrica del Quaternari europeu, segons J. Renault-Miskovsky (1992).
Fig. 5U: Taula general de les unitats cronostratigràfiques.
 
torna a dalt