|
|
| bancal m. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Estructura per a la conservació del sòl i l’aigua, que configura superfícies planes conreables en vessants i piemonts amb pendents de diversos graus d’inclinació, generalment superior a un 20 %. Divideix el llarg del vessant en trams, de forma contínua o discontínua, i es construeix seguint les corbes de nivell.
Es caracteritza i es diferencia d’una terrassa en què el moviment de terres afecta tot el vessant, sense que hi hagi parts del terreny que no es vegin alterades. La seva construcció modifica el gradient i la longitud del vessant en dividir-lo en trams, de manera que resulta totalment transformat. El botànic Antonio J. de Cavanilles, a finals de segle xviii, va descriure la superfície resultant com les graderies d’un amfiteatre i el poeta Joan Margarit, en un dels seus poemes, com escales per a gegants.
En el disseny d’un bancal (tipus, amplada òptima i longitud, entre altres aspectes) i en el càlcul hidràulic és necessari un estudi i anàlisi en funció de la pluviometria de la zona, els períodes de retorn i la permeabilitat del sòl, entre altres factors. També cal tenir en compte el tipus d’ús.
El terme bancal pot procedir de manqála, de l’àrab andalusí. Al Regne de València hi ha referències a partir de 1264 i a Catalunya les més antigues són de finals del segle xii, al Diplomatari de Santa Maria de les Franqueses (1075-1298), que cita “duos banchales” a l’horta de Balaguer (1188) i diversos bancals a Menàrguens (1194). Antigament, per designar els bancals es van utilitzar denominacions com terrassa de banc i terrassa de graó.
Les cultures mediterrànies, inques i xineses, entre altres, en van construir des de l’antiguitat per poder conrear vessants de pendents pronunciats. | | Sin. compl.: feixa f., marjada f. | | V.: anàlisi de bancals c. nom. f., classes de bancals c. nom. f. pl., elements d’un bancal c. nom. m. pl., bancal a nivell c. nom. m., bancal amb desnivell extern c. nom. m., bancal amb desnivell intern c. nom. m., bancal amb mur de maçoneria i material cimentant c. nom. m., bancal de talús c. nom. m., bancal amb talús de terra c. nom. m., bancal de maçoneria c. nom. m., bancal de maçoneria i material cimentant c. nom. m., bancal de pedra seca c. nom. m., bancal per a fruiters c. nom. m., bancal semicircular c. nom. m., terrassa f. | | en bench terrace | | es bancal | | fr bancaus, terrasse en gradin, terrasse en escaliers | | gl socalco, sucalco, bancal, bancada | | pt terraços |
|
| bancal1 m. | | Diccionari de les ciències ambientals | | geografia | | Tros de terra format en un terreny en pendent, natural o artificial, sovint limitat per rases, rengles d’arbres o marges, que s’aprofita per al conreu. | | Sin. compl.: feixa f. | | en bed subst., patch subst., plot subst. | | es bancal m. | | fr gradin m. |
|
| bancal m. | | Aportació a la terminologia geogràfica catalana | | geografia | | | 1. Part de la terra que, pel fet de no estar al nivell de les altres contigües, forma amb ella una mena de grades o esglaonaments. | | 2. Terrassa amb el talús molt pendent del costat de l’ampit. | | Ex.: En els bancals escalonats dels sòls de llicorelles del Priorat es manté el tradicional conreu de la vinya. |
|
| bancal m. | | Diccionari d’agricultura | | agricultura | | Tros de terra de conreu en forma de terrassa, limitat per marges de pedra seca per evitar els desplaçaments de la terra als vessants muntanyencs. | | Sin.: feixa f. | | es bancal m., haza f. |
|
| bancal2 m. | | Diccionari de les ciències ambientals | | geografia | | Cadascuna de les seccions o els quadrats en què es divideix el terreny per a distribuir els conreus o el regatge. | | Sin. compl.: feixa f. | | en bed subst., patch subst., plot subst. | | es bancal m. | | fr gradin m. |
|
|
|