|
|
| accĂ©s carnal c. nom. m. | | Diccionari jurĂdic | | dret penal | | IntroducciĂł en vagina, anus o boca de l’òrgan sexual masculĂ, de membres corporals o d’objectes. | | es acceso carnal |
|
| carnal·lita3 | | Diccionari multilingĂĽe de la ciència del sòl | | fertilitat quĂmica del sòl | Compost quĂmic d’origen natural, de fĂłrmula quĂmica KMgCl3·6H2O, que contĂ© un 17 % de potassi, expressat com a K2O.
Es pot aplicar directament al sòl per aportar potassi, si bé l’anió clorur pot resultar tòxic per a alguns cultius. Es desaconsella utilitzar-lo quan existeix risc de salinització del sòl.
S’utilitza com a matèria prima per produir industrialment altres fertilitzants de potassi, com el sulfat de potassi (K2SO4). | | V.: toxicitat del clorur c. nom. f. | | en carnallite | | es carnalita | | fr carnallite | | gl carnalita | | pt carnalita |
|
| carnal·lita1 f. | | Diccionari de geologia | | mineralogia descriptiva | | Mineral, espècie, clorur de magnesi i de potassi hidratat, KMgCl3 · 6H2O, amb el 8,7 % de magnesi, el 14,1 % de potassi, el 38,3 % de clor i el 38,5 % d’aigua; pot contenir <0,2 % de Br, Cs, Li i Tl; holoèdric ròmbic, hĂ bit hexagonal; no tĂ© exfoliaciĂł; fractura concoĂŻdal; D: 2,5; Pe: 1,602-1,587; lluĂŻssor en fractura vĂtria, greixosa, esdevĂ© mat en contacte amb l’aire; forta fosforescència; incolor quan Ă©s pur, i rosa o roig quan Ă©s impur, a causa dels òxids de ferro; gust salat i amarg, astringent, acre; Ă©s molt soluble, i extremament higroscòpic; frĂ gil, cruix en trencar-se (com el trepig de la neu, a causa de l’expulsiĂł brusca de les bombolles de gas que tĂ© incloses), i es fon fĂ cilment al bufador. Forma paragènesis amb l’halita i la silvita. Es troba en masses o esfèrules. | | en carnallite | | es carnalita | | fr carnallite |
|
| carnal·lita1 f. | | Diccionari multilingĂĽe de la ciència del sòl | | components minerals del sòl | | origen del sòl i organitzacions edĂ fiques | | Mineral de la classe dels halogenurs, clorur hidratat de magnesi i de potassi, de fĂłrmula quĂmica, KMgCl3 · 6 H2O. Pot contenir brom, cesi, liti i tal·li; de brillantor vĂtria i aspecte greixĂłs; forta fosforescència; incolor quan Ă©s pur i rosa o vermell quan Ă©s impur a causa dels òxids de ferro; gust salat i amarg a causa del magnesi; extremament higroscòpic. Pot presentar-se en sòls salins. S’utilitza com a fertilitzant. | | V. t.: sòl salĂ c. nom. m. | | en carnallite | | es carnalita | | fr carnallite |
|
| carnal·lita f. | | AportaciĂł a la terminologia geogrĂ fica catalana | | geografia | | Clorur de potassi i magnesi hidratat. Incolor, blanc o rosat. LluĂŻssor vĂtria. Soluble en l’aigua. | | Ex.: La carnal·lita Ă©s un dels principals minerals dels jaciments salins de SĂşria (Bages). |
|
| carnal·lita2 f. | | Diccionari de geologia | | sedimentologia: petrologia sedimentĂ ria | | Roca sedimentĂ ria de la sèrie evaporĂtica, formada majoritĂ riament pel mineral carnal·lita, associada amb halita i argiles. A Catalunya i Navarra hom la troba en forma bretxoide, formada per fragments irregulars o arrodonits de carnal·lita vermella o blanca, englobats en una massa de carnal·lita de gra fi, en forma massissa, vermella ocre i amb poca lutita intersticial, o bĂ© en forma nodulosa, amb nòduls d’aquest mineral dispersos en bandes d’halita i/o argila. | | en carnallite | | es carnalita | | fr carnallite |
|
| carnal·lita2 f. | | Diccionari multilingĂĽe de la ciència del sòl | | components minerals del sòl | | origen del sòl i organitzacions edĂ fiques | | Roca sedimentĂ ria de la sèrie evaporĂtica, formada majoritĂ riament per carnal·lita. | | en carnallite | | es carnalita | | fr carnallite |
|
| carnal·lita transformada f. | | Diccionari de geologia | | sedimentologia: petrologia sedimentà ria | | Carnal·lita, considerada petrogrà ficament, de color més clar i amb un contingut baix de clorur de magnesi. | | es carnalita transformada |
|
|
|