Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
AportaciĂł a la terminologia geogrĂ fica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigrĂ fica internacional (versiĂł abreujada)
Sistemes d'informaciĂł geogrĂ fica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
BioquĂ­mica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funciĂł del cos humĂ 
Fonaments de fisioterĂ pia i fisioterĂ pia comunitĂ ria
Genètica
Infermeria comunitĂ ria (1a part)
Infermeria comunitĂ ria (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
MĂşsculs
Ossos i articulacions
PromociĂł de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de BioquĂ­mica
Vocabulari de biologia de la reproducciĂł
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
EstadĂ­stica
Glossari de corrosiĂł
Magnituds, unitats i sĂ­mbols en quĂ­mica fĂ­sica
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurĂ­dic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
IntroducciĂł als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
PercepciĂł i atenciĂł
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 2 (17 registres)
veurebase del cervell (DEM)
 neurologia
 Ă˛rgans i sistemes
veurecapa granulosa externa del cervell (DEM)
 neurologia
 Ă˛rgans i sistemes
veurecapa granulosa interna del cervell (DEM)
 neurologia
 Ă˛rgans i sistemes
veurecapa molecular del cervell (DEM)
 neurologia
 Ă˛rgans i sistemes
veurecervell (DEM)
 neurologia
 Ă˛rgans i sistemes
 psicologia
veurecervell (DEM)
 neurologia
 Ă˛rgans i sistemes
 salut mental
veurecervell (BIOQ)
 bioquĂ­mica
veurecervell (NOV)
 enginyeria
veurecervell (LDLHL)
 didĂ ctica de la llengua
veurecervell de gat (DGEOL)
 terme de la llengua comuna
Cerca cervell a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

base del cervell f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
neurologia
òrgans i sistemes
Cara inferior d’aquest òrgan.
capa granulosa externa del cervell f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
neurologia
òrgans i sistemes
És la segona capa de l’escorça cerebral; consta de gran quantitat de cèl·lules petites de tipus estrellat i piramidal, amb predomini de les unes o les altres segons les regions considerades.
Sin. compl.: capa de les pirĂ mides petites
capa granulosa interna del cervell f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
neurologia
òrgans i sistemes
Quarta capa de l’escorça cerebral, formada per cèl·lules estrellades o granulars i algunes cèl·lules piramidals i d’axó ascendent; hi acaben les fibres de l’estria externa de Baillarger.
capa molecular del cervell f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
neurologia
òrgans i sistemes
Capa més superficial de l’escorça cerebral, caracteritzada per una relativa pobresa cel·lular i abundància de fibres nervioses.
Sin. compl.: capa plexiforme del cervell
cervell m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
neurologia
òrgans i sistemes
psicologia
El cervell considerat com la seu del pensament, intel·ligència, seny, judici.
de Gehirn
en brain
es cerebro
fr cerveau
it cervello
cervell m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
neurologia
òrgans i sistemes
salut mental
Part de l’encèfal que ateny la mĂ xima complexitat i el mĂ xim volum en els mamĂ­fers i el volum mĂ xim relatiu en els primats, molt especialment en l’home. En aquest ocupa gairebĂ© tota la caixa craniana, i descansa sobre les fosses anterior i mitjana de la base del crani. TĂ© una forma ovoide i Ă©s partit, per la cissura interhemisfèrica, en dues meitats simètriques, els hemisferis, entre els quals, i ocupant la part mĂ©s profunda de la cissura, hi ha les formacions interhemisfèriques (cos callĂłs, septe lĂşcid, trĂ­gon cerebral i les de la regiĂł subtalĂ mica —espais perforats anterior i posterior, tĂşber cineri, cossos mamil·lars i tija hipofĂ­tica—). La superfĂ­cie externa de cada hemisferi Ă©s dividida per una sèrie de solcs profunds (cissures interlobars) en quatre lòbuls (frontal, parietal, temporal i occipital), que a llur torn sĂłn dividits per cissures secundĂ ries en una sèrie de circumvolucions. La cara inferior dels hemisferis tambĂ© Ă©s dividida en dos lòbuls: orbitari i temporooccipital, i la cara inferior presenta la circumvoluciĂł pericallosa, que forma part del sistema lĂ­mbic. En una secciĂł del cervell, hom veu, de fora a dintre, la substĂ ncia grisa (escorça o còrtex) i la substĂ ncia blanca. La primera Ă©s constituĂŻda per una sèrie d’estrats cel·lulars, en nombre de sis, i la blanca pels axons de les cèl·lules corticals i pels axons de les cèl·lules sensitives centrĂ­petes, aixĂ­ com per una sèrie de connexions axòniques que relacionen el còrtex amb els nuclis de la base i amb altres formacions extracerebrals. ContĂ© a l’interior unes formacions grises (els nuclis basals), que sĂłn el tĂ lem, el nucli lenticular (dividit en putamen i pĂ l·lidum) i el nucli caudal. Entre el tĂ lem i el nucli lenticular resta una porciĂł de substĂ ncia blanca (cĂ psula interna), i entre el nucli lenticular i el còrtex (al nivell de l’anomenat lòbul de l’ínsula de Reil) una lĂ mina de substĂ ncia grisa delimita dues lĂ mines mĂ©s de substĂ ncia blanca (cĂ psula externa i cĂ psula extrema). A l’interior dels hemisferis i de les formacions interhemisfèriques hi ha unes cavitats que comuniquen entre elles i constitueixen els ventricles: dos de laterals (un per a cada hemisferi) i un de mitjĂ  (tercer ventricle), que comunica amb els anteriors per dos orificis laterals (forats de Monro) i continua amb l’aqĂĽeducte de Silvi. Les cavitats ventriculars sĂłn ocupades pel lĂ­quid cefaloraquidi, format, en gran part, pels plexes coroides situats a l’interior dels ventricles laterals. Tot i Ă©sser moltĂ­ssimes les incògnites que planteja la fisiologia cerebral, en conjunt hom pot considerar que Ă©s l’òrgan mĂ©s elevat on Ă©s elaborada la vida de relaciĂł (en els seus dos aspectes inseparables: motilitat i sensibilitat) i regulada la vida vegetativa, alhora que constitueix el punt d’inserciĂł somĂ tica de la vida psĂ­quica.
de Gehirn
en brain
es cerebro
fr cerveau
it cervello
cervell m.
Terminologia de BioquĂ­mica
bioquĂ­mica
V. t.: Ă cid gras c. nom. m., glucosa f., processament sensorial c. nom. m.
en brain subst.
cervell m.
Novetat i llenguatge
enginyeria
Vegeu pàgina 107 de la segona sèrie.
cervell m.
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
didĂ ctica de la llengua
en brain subst.
es cerebro m.
fr cerveau m.
cervell de gat m.
Diccionari de geologia
terme de la llengua comuna
1. Concreció calcària impura formada a la part alta dels llims quaternaris de l’anomenat tricicle finipleistocè de les comarques costaneres catalanes, la qual es forma a partir de nòduls dispersos que, cap amunt, se cimenten i prenen l’aspecte d’una massa nodulosa compacta.
2. Terra margosa generalment fluixa que no serveix per a fonamentar (Barcelona).
V.: calitx5 m.