Diccionari General DCT

Cerca coagulació a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

accelerant de la coagulació sanguínia m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

bioquímica i biologia molecular

hematologia i hemoteràpia

Agent bioquímic, generalment de natura enzímica, que accelera certes fases del procés de la coagulació sanguínia. Han estat descrits els següents accelerants de la coagulació de la sang: els factors plaquetaris 1 i 2, presents a l’interior de les plaquetes; els factors plasmàtics, presents al plasma sanguini, tals com el factor Hageman (factor XII) i l’accelerina (factor VI); el lisat dels eritròcits, provinent de l’hemòlisi fisiològica dels eritròcits, i les secrecions que, provinents de l’alteració dels teixits del mateix individu, contenen una tromboplastina d’activitat enèrgica alliberada per aquests teixits (factor III).

banda de coagulació de Weltmann f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

tècniques diagnòstiques i de tractament

Banda que es forma a la prova de la coagulació de Weltmann.

coagulació¹ f.

Terminologia d’Anàlisi química quantitativa

química

Procés pel qual la fase dispersa d’un sistema col·loïdal o el sòlid dissolt d’un sistema líquid són alterats i se separen del sistema en forma d’una fase sòlida insoluble gelatinosa o coàgul.

en clotting subst.

coagulació² f.

Terminologia d’Anàlisi química quantitativa

química

En anàlisi gravimètrica, procés pel qual petits cristàl·lits s’ajunten per a formar cristalls més grossos.

en coagulation subst.

coagulació f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

química

Acció de coagular o de coagular-se; l’efecte.

de Gerinnen, Gerinnung, Koagulierung

en coagulation

es coagulación

fr coagulation

it coagulazione

coagulació f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

química

Procés pel qual és alterada la fase dispersa d’un sistema col·loïdal o el sòlid dissolt d’un sistema líquid, tot ocasionant la separació del sistema en una fase líquida i una massa insoluble gelatinosa. Generalment hom ho aconsegueix per escalfament (la clara d’ou esdevé una massa dura quan hom l’escalfa), per addició de composts químics (l’àcid nítric és emprat per a detectar petites quantitats de proteïna, perquè les fa flocular), per addició d’enzims (la renina és emprada industrialment per a la fabricació de formatge, pel fet de quallar la llet). Hom dóna el nom de coagulació a fenòmens biològics concrets, com la coagulació de la limfa, dels teixits biològics, etc.

de Gerinnen, Gerinnung, Koagulierung

en coagulation

es coagulación

fr coagulation

it coagulazione

coagulació f.

Terminologia de Bioquímica

bioquímica

V. t.: activació de zimògens c. nom. f., regulació f., ruta extrínseca de coagulació c. nom. f., ruta intrínseca de coagulació c. nom. f.

en clotting subst.

coagulació f.

Diccionari de les ciències ambientals

química

Procés pel qual la fase sòlida d’un sistema líquid, dispersada en forma col·loïdal o dissolta, és agregada per a poder separar una massa insoluble gelatinosa de la fase líquida. La coagulació s’empra en el tractament d’aigües residuals per a eliminar sòlids en suspensió (per oposició a peptització). La coagulació no comprèn la desestabilització prèvia de les partícules, necessària perquè es dugui a terme aquest procés.

V. t.: floculació f., peptització f.

en coagulation subst.

es coagulación f.

fr coagulation f.

coagulació f.

Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)

bioquímica

en coagulation subst.

es coagulación f.

coagulació de la sang f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

bioquímica i biologia molecular

hematologia i hemoteràpia

Procés fisiològic que forma part d’un altre de més ampli anomenat hemostàsia, el qual té com a missió mantenir la integritat de l’arbre vascular tot evitant les hemorràgies. La coagulació pròpiament dita consisteix en la transformació d’una proteïna plasmàtica soluble —el fibrinogen— en una altra d’insoluble que és la fibrina i aquest fet condiciona que la sang passi d’un estat líquid a un de semisòlid. Aquest procés té lloc gràcies a l’acció d’un enzim proteolític —la trombina— que s’origina per activació de la protrombina. La coagulació sanguínia es pot dir que és el resultat d’un conjunt de reaccions en cadena, on una proteïna a nivell de proenzim inactiu esdevé enzim actiu que activa un altre proenzim i així successivament. Hom distingeix, en el complicat procés de la coagulació, dues fases: a) conversió de la protrombina en trombina; b) transformació del fibrinogen en fibrina. La primera pot tenir lloc segons dos sistemes diferents: 1) intrínsec o sanguini; 2) extrínsec o hístic. El sistema intrínsec, en resum, comença amb l’activació del factor XII (factor Hageman) quan es posa en contacte amb una superfície desproveïda d’endoteli. Aquest factor activa la forma inactiva del factor XI (antecedent tromboplastínic de plasma), que esdevé actiu. El factor XI activat actua sobre el factor IX (factor Christmas o antihemofílic B) inactiu i el transforma en actiu. Finalment el factor X (factor Stuart) és activat pel factor IX actiu i pel factor VIII (factor antihemofílic A) principalment. El sistema extrínsec s’engega quan la sang es posa en contacte amb un gran complex lipoproteínic: cervell, ronyó, fetge, melsa, vasos sanguinis, etc. En aquest sistema intervé la molècula del factor VII (proconvertina) que actua també en l’activació del factor X. El procés final d’activació de la protrombina és comú als dos sistemes i requereix la presència del factor X activat, fosfolípids, calci i factor V (proaccelerina). La transformació del fibrinogen en fibrina té lloc per acció de la trombina sobre el fibrinogen el qual allibera quatre pèptids anomenats fibrinopèptids i queda convertit en fibrina.

Sin. compl.: trombocinèsia