Diccionari General DCT

Cerca conducte a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

abscés del conducte tiroglòs m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

microbiologia i patologia infecciosa

odontoestomatologia

Infecció del quist del conducte tiroglòs i que secundàriament pot provocar la formació d´una fístula.

ampul·la del conducte deferent f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

òrgans i sistemes

urologia

Part terminal, dilatada i tortuosa, del conducte deferent.

Sin. compl.: ampul·la de Henle

ampul·la del conducte lacrimal f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

oftalmologia

òrgans i sistemes

Cadascuna de les dues dilatacions, separades l’una de l’altre per un freu, que presenten els conductes lacrimals (superior i inferior) en llurs porcions verticals. La primera dilatació és fusiforme o piriforme i és situada immediatament després del punt lacrimal. La segona dilatació, més ampla i en forma de fons de sac, correspon a la base del tubercle lacrimal.

ampul·la del conducte semicircular f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

òrgans i sistemes

otorinolaringologia

Cadascun dels extrems ampul·lars dels conductes semicirculars de l’orella interna, que ofereixen en llur part interior membranosa les anomenades crestes acústiques o ampul·lars.

atrèsia del conducte auditiu extern f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

embriologia

genètica

otorinolaringologia

Malformació major de l’orella externa en què el conducte auditiu extern no es desenvolupa o bé queda completament tancat.

carcinoma dels conductes biliars extrahepàtics m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

gastroenterologia

oncologia i radioteràpia

Tumor epitelial maligne de la via biliar extrahepàtica amb exclusió del colangocarcinoma (conductes biliars intrahepàtics) i del carcinoma de l’ampul·la de Vater, gairebé sempre un adenocarcinoma, per bé que en alguns casos hom observa una varietat tumoral molt diferenciada, amb cèl·lules neoplàstiques escasses i una reacció dermoplàstica molt accentuada, difícil de distingir de l’estenosi biliar benigna postquirúrgica. Com a factor etiològic, hom hi involucra la colelitiasi, la infestació per determinats helmints (clonorquiosi, opistorquiosi), la colangitis esclerosant, la colitis ulcerosa, la malaltia de Crohn, diverses anomalies congènites de les vies biliars (quist coledòcic, malaltia de Caroli, fibrosi hepàtica congènita, malaltia poliquística), exposició professional crònica al cautxú, etc. La majoria dels casos corresponen a un adenocarcinoma secretor de mucina ben diferenciat, per bé que, ocasionalment, hom observa una varietat tumoral molt diferenciada amb cèl·lules neoplàstiques escases i reacció desmoplàstica molt accentuada, difícil de distingir de l’estenosi biliar benigna. Produeix metàstasis en els ganglis limfàtics regionals. Una varietat especial és l’anomenat tumor de Klaskin.

cartílag del conducte auditiu m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

òrgans i sistemes

otorinolaringologia

Cartílag que forma l’estructura del terç més lateral del conducte auditiu extern.

conducte m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

òrgans i sistemes

Estructura tubular amb parets limitants i un pas relativament estret per a la circulació de fluids orgànics o per al trajecte de vasos i nervis a través dels òrgans. Molts d’aquests conductes són designats també amb el nom de canal.

Sin. compl.: ducte

V.: canal m.

de Gang

en duct

es conducto

fr conduit

it condotto

la ductus

conducte m.

Diccionari multilingüe de la ciència del sòl

qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls

Canal obert o tancat per a la conducció d’aigua, construït de formigó o un altre material.

V.: canal m.

en conduit, canal

es conducto

fr canal

gl conduto

pt conduto

conducte m.

Aportació a la terminologia geogràfica catalana

geografia

Tot allò que serveix per a conduir un fluid en una certa direcció, com ara una canal, una canonada o un tub.