|
|
| abocador controlat m. | | Diccionari de les ciències ambientals | | residus | | urbanisme | | Abocador que presenta les condicions idònies i on es duen a terme abocaments controlats. Les antigues pedreres, les mines en desús, les valls, els terrenys guanyats al mar, les fondalades, etc., són terrenys adequats per a contenir residus, els quals es compacten (si no s’ha fet prèviament en una planta de tractament) i es dipositen en capes, que es recobreixen amb terra, fins que, un cop completada la capacitat, se’n recobreix i precinta la superfÃcie. Els abocadors controlats han de tenir un emplaçament i una gestió que evitin els problemes derivats de l’acumulació de residus, com la contaminació de les aigües pels lixiviats que s’hi produeixen, les males olors, la cria de certs animals que poden ser portadors de malalties, etc. La descomposició de la matèria orgà nica en els abocadors produeix gas metà que es pot aprofitar com a combustible per a la producció d’energia. | | Sin. compl.: dipòsit controlat m. | | en controlled landfill [RU] subst., controlled tipping [EUA] subst., sanitary landfill [EUA] subst. | | es vertedero controlado m. | | fr décharge contrôlée f. |
|
| abocador incontrolat m. | | Diccionari de les ciències ambientals | | residus | | urbanisme | | Abocador que no presenta les condicions mÃnimes adequades, en el qual es duen a terme abocaments incontrolats. | | en fly tip subst., open dump subst., uncontrolled dump subst. | | es vertedero incontrolado m. | | fr décharge brute f., décharge incontrolée f., décharge sauvage f. |
|
| abocament incontrolat m. | | Diccionari de les ciències ambientals | | residus | | Abocament realitzat sense seguir els procediments tècnics i la normativa establerts. | | Sin. compl.: deposició incontrolada f. | | en pirate waste dumping subst., uncontrolled dumping subst. | | es vertido incontrolado m. | | fr décharge non-controlée f. |
|
| anestèsia amb hipotensió controlada f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | | farmacologia | | hematologia i hemoterà pia | | tècniques diagnòstiques i de tractament | | Anestèsia general associada amb hipotensió arterial aconseguida expressament per tal de minvar l’hemorrà gia quirúrgica. Els agents hipotensors emprats són el nitroprussiat sòdic, la nitroglicerina, la hidralazina, el trimetafan i l’adenosina. Aquest procediment és emprat durant la reparació d’un aneurisma cerebral, la resecció d’un tumor cerebral, l’artroplà stia total del maluc, la laminectomia radical i altres intervencions quirúrgiques associades amb pèrdua sanguÃnia significativa. |
|
| à rea de control de fum f. | | Diccionari de les ciències ambientals | | meteorologia | | Àrea urbana on no és permesa la producció de fum de les xemeneies o focs. | | en smoke control area subst. | | es área de control de humo f. | | fr aire de contrôle de fumée f. |
|
| atenuació natural controlada c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | propietats bioquÃmiques i biològiques i ecologia del sòl | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Enfocament de remediació que consisteix en procediments biològics, quÃmics i fÃsics que contribueixen a disminuir la concentració, la mobilitat i/o la toxicitat d’un contaminant. Utilitza la població de microorganismes que es troben en el medi contaminat (p. e., sòl, aqüÃfer) per degradar o transformar els contaminants que es troben en la fase lÃquida, sense recórrer a cap tipus de bioestimulació (oxigen o nutrients) o de bioaugmentació (addició de microorganismes). El seu cost és molt baix, però requereix molt de temps.
L’atenuació natural depèn de: la població de microorganismes del medi, les propietats i les concentracions de contaminants i les caracterÃstiques geoquÃmiques i hidrogeològiques del medi. Els mecanismes que influeixen en el transport i biodegradació de contaminants orgà nics són: mecanismes destructius, que transformen els contaminants (fotòlisi, hidròlisi, reducció quÃmica); i mecanismes no destructius, que disminueixen la concentració dels contaminants (advecció, dispersió, hidrodinà mica, adsorció i volatilització).
Per verificar l’eficà cia de l’atenuació i biodegradació naturals en assajos pilot es pot recórrer al balanç de massa, l’anà lisi de parà metres geoquÃmics, l’estudi de laboratori amb l’ajut de microcosmos i la verificació de la presència de subproductes de biodegradació, aixà com avaluar els riscos i tenir en compte la relació cost/eficà cia.
Es denomina igualment, mesura correctiva intrÃnseca, bioatenuació i biocorrecció intrÃnseca. Constitueix un enfocament alternatiu als tractaments intervencionistes. | | V.: bioremediació f., remediació ambiental c. nom. f. | | en controlled natural attenuation | | es atenuación natural controlada | | fr atténuation naturelle contrôlée | | gl atenuación natural controlada | | pt atenuação natural controlada |
|
| barra de control f. | | Diccionari de les ciències ambientals | | energies | | Dispositiu en forma de barra o de placa, el moviment del qual permet modificar la reactivitat d’un reactor nuclear en absorbir més o menys neutrons. | | en control rod subst. | | es barra de control f. | | fr barre de contrôle f. |
|
|
|