|
|
| abandó de cultius m. | | Diccionari de les ciències ambientals | | arquitectura | | Procés socioeconòmic resultat de la pèrdua de rendibilitat de determinades explotacions agrÃcoles. L’abandó de cultius pot tenir conseqüències ambientals favorables —reforestació, regeneració d’espais naturals— o desfavorables —erosió, incendis forestals. | | en farm abandonment subst. | | es abandono de cultivos m. | | fr abandon des cultures m. |
|
| abscés apendicular m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | gastroenterologia | | microbiologia i patologia infecciosa | | Abscés consecutiu a una apendicitis, desenvolupat habitualment en la fossa ilÃaca dreta, per bé que segueix les variacions topogrà fiques de l’apèndix i pot ésser ocasionalment subhepà tic, retrocecal, mesocelÃac o pelvià . |
|
| absorció activa de nutrients via radicular c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | fertilitat quÃmica del sòl | Procés fisicoquÃmic pel qual una arrel absorbeix ions o molècules del medi exterior (de la fase lÃquida del sòl o d’una dissolució nutritiva) en un moviment en contra d’un gradient de concentració (contra un gradient electroquÃmic), de manera que la cèl·lula consumeix energia metabòlica quan té lloc aquesta transferència cap al citoplasma cel·lular via l’apoplasma. Es tracta d’un moviment lent i irreversible.
La membrana plà smica que revesteix el plasmodesm és de naturalesa lipÃdica, per la qual cosa és hidrofòbica i impermeable als ions de la fase lÃquida, que no la poden travessar lliurement, com passa a l’absorció passiva. La quantitat d’energia necessà ria perquè tingui lloc l’absorció ha de ser com a mÃnim igual a la diferència de potencial electroquÃmic entre els dos compartiments.
Es distingeixen dos tipus de transport d’elements minerals des de l’apoplasma cap al citoplasma:
1) absorció per transportadors (en anglès, carrier) de la membrana especÃfics (proteïnes de la bicapa lipÃdica): es tracta d’un transport actiu acoblat a una reacció metabòlica (difusió facilitada), sovint lligada a la hidròlisi de l’ATP en harmonia amb el funcionament d’una bomba H+ATPasa transmembrà nica; l’activitat de la bomba transforma energia metabòlica en energia útil per al transport en les membranes;
2) absorció per transport actiu per cotransport de dues substà ncies. | | V.: absorció f., absorció de nutrients via radicular c. nom. f., absorció passiva de nutrients via radicular c. nom. f., ió nutritiu c. nom. m. | | en active uptake, active absorption | | es absorción activa de nutrientes vÃa radicular | | fr prélévement actif per les racines des éléments nutritifs | | gl absorción activa de nutrientes a través da raÃz | | pt absorção ativa de nutrientes por via radicular |
|
| absorció de nutrients via radicular c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | fertilitat quÃmica del sòl | Procés fisicoquÃmic pel qual una arrel absorbeix ions o molècules de la fase lÃquida del sòl o d’una dissolució nutritiva, la qual cosa comporta una transferència des de la fase lÃquida cap al citoplasma cel·lular via l’apoplasma, travessant la superfÃcie de l’arrel.
La paret cel·lular, de naturalesa pectocel·lulòsica, té nombrosos porus que pel seu dià metre (de 3,5 a 5 nm) no constitueixen una barrera al pas de soluts (absorció per difusió passiva), mentre que la membrana plà smica, de naturalesa lipÃdica, és hidrofòbica i impermeable als ions (absorció activa, transport actiu o absorció selectiva).
Una part dels nutrients absorbits realitza certes funcions en el sistema radicular, mentre que la major part és translocada a la part aèria i pot ser objecte de diversos tipus de transformacions. | | V.: absorció f., absorció activa de nutrients via radicular c. nom. f., absorció passiva de nutrients via radicular c. nom. f., absorció selectiva c. nom. f., transport actiu c. nom. f. | | en root nutrient uptake, root nutrient absorption | | es absorción de nutrientes vÃa radicular | | fr prélévement d’éléments nutritifs par la racine | | gl absorción de nutrientes a través da raÃz | | pt absorção de nutrientes por via radicular |
|
| absorció passiva de nutrients via radicular c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | fertilitat quÃmica del sòl | Procés fisicoquÃmic mitjançant el qual l’arrel absorbeix ions o molècules de la fase lÃquida del sòl o d’una dissolució nutritiva. La transferència a través de la membrana biològica de la superfÃcie de l’arrel té lloc aprofitant els porus que hi ha, per mitjà d’una difusió lliure, segons el gradient de concentració existent entre la part exterior i la interior, de manera que la cèl·lula no consumeix energia metabòlica. Aquest procés és purament fÃsic i implica mecanismes de difusió, intercanvi iònic, adsorció, flux de massa, equilibri de Donnan i intercepció radicular.
Un ió o molècula es mou a favor de la força fÃsica que actua sobre ser a causa del gradient de concentració, anomenada força ió motriu, de manera que la cèl·lula no consumeix energia metabòlica. L’absorció obeeix a un equilibri de Donnan.
Suposa una permeabilitat total de la paret cel·lular de l’arrel i, en general, afecta cations (entre ells, el Ca2+). Com que la paret està composta per pectat cà lcic, l’equilibri de Donnan provoca una diferència de potencial elèctric entre la paret i la fase lÃquida que afavoreix l’absorció passiva a través dels porus de la membrana. Es tracta d’un procés reversible, de manera que un ió que ha penetrat per absorció passiva pot sortir de l’arrel per difusió simple (exsorció). En el cas del Ca2+, atès que aquesta absorció va associada al moviment en massa de l’aigua, a aquest procés també se l’anomena flux de masses. | | V.: absorció f., absorció de nutrients via radicular c. nom. f., absorció activa de nutrients via radicular c. nom. f., flux de massa c. nom. m., mobilitat de nutrients c. nom. f. | | en passive uptake, passive absorption | | es absorción pasiva de nutrientes vÃa radicular | | fr prélévement passif des éléments nutritifs | | gl absorción pasiva de nutrientes a través da raÃz | | pt absorção pasiva de nutrientes por via radicular |
|
| acalcúlia f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | neurologia | | Pèrdua de l’aptitud de reconèixer o de formar xifres i sÃmbols aritmètics i de la capacitat per a efectuar cà lculs numèrics. Sovint és associada a trastorns afà sics. |
|
| acalcúlia afà sica f. | | Diccionari d’afà sies i patologies del llenguatge: català -castellà -anglès | | patologies del llenguatge | | Acalcúlia secundà ria manifestada en pacients afà sics que provoca errors de sintaxi i morfologia del cà lcul (dificultat en tasques de seqüenciació numèrica) en afà sics de Broca, dificultats de tipus semà ntic i lèxic a l’hora d’anomenar, llegir o escriure nombres en afà sics de Wernicke i alteracions de la capacitat de cà lcul en altres tipus d’afà sies. | | en aphasic acalculia subst. | | es acalculia afásica f. |
|
|
|