Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Aportació a la terminologia geogràfica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigràfica internacional (versió abreujada)
Sistemes d'informació geogràfica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Bioquímica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funció del cos humà
Fonaments de fisioteràpia i fisioteràpia comunitària
Genètica
Infermeria comunitària (1a part)
Infermeria comunitària (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
Músculs
Ossos i articulacions
Promoció de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de Bioquímica
Vocabulari de biologia de la reproducció
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Estadística
Glossari de corrosió
Magnituds, unitats i símbols en química física
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurídic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
Introducció als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
Percepció i atenció
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 67 (662 registres)
veurea contrapendent (DGEOL)
 geomorfologia: geomorfologia general
veureabrasió dental (DEM)
 odontoestomatologia
 tècniques diagnòstiques i de tractament
veureaccident (DEM)
 conceptes generals i de suport
 malalties i síndromes
veureaccident1 (DGEOL)
 petrologia endògena: processos i estructures
 sedimentologia: petrologia sedimentària
veureaccident (ATGC)
 geografia
veureaccident (DCA)
 sanitat i higiene
veureaccident (DJC)
 dret del treball i de la seguretat social
veureaccident (DPF)
 transport ferroviari
veureaccident2 (DGEOL)
 geomorfologia: geomorfologia general
veureaccident anestèsic (DEM)
 anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació
 farmacologia
 pneumologia
Cerca dent a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

a contrapendent loc. adv.
Diccionari de geologia
geomorfologia: geomorfologia general
1. En sentit o en posició contraris als d’un altre pendent.
2. En direcció oposada al pendent.
Ex.: Cabussament a contrapendent.
en reversal of slope
es a contrapendiente
fr à contre-pente
abrasió dental f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
odontoestomatologia
tècniques diagnòstiques i de tractament
Destrucció o eliminació, per fregament, dels teixits durs de les peces dentàries (esmalt i dentina). Pot ésser fisiològica, quan és causada per l’edat, o patològica, com a conseqüència de l’hàbit morbós de carrisquejar, o bé terapèutica (abrasió dental selectiva) per a corregir una maloclusió.
en grinding
accident m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
conceptes generals i de suport
malalties i síndromes
Esdeveniment sobtat, fortuït del qual se segueix un dany, que advé a un individu sa o es produeix en el curs d’una malaltia.
de Unfall
en accident
es accidente
fr accident
it accidente
accident1 m.
Diccionari de geologia
petrologia endògena: processos i estructures
sedimentologia: petrologia sedimentària
Concentració localitzada d’un cert element mineralògic o petrogràfic dins una roca; per ex., un accident silícic.
en accident
es accidente
fr accident
accident m.
Aportació a la terminologia geogràfica catalana
geografia
Relleu, depressió o qualsevol altra desigualtat del terreny.
accident m.
Diccionari de les ciències ambientals
sanitat i higiene
Esdeveniment fortuït i incontrolat que implica una desviació intolerable respecte a les condicions de disseny o de funcionament d’un sistema. L’accident pot produir danys materials, a l’ecosistema i també lesions corporals o fins i tot pèrdues de vides humanes.
V. t.: catàstrofe f., desastre m.
en accident subst.
es accidente m.
fr accident m.
accident m.
Diccionari jurídic
dret del treball i de la seguretat social
Qualsevol lesió que un treballador o una treballadora per compte d’altri té amb motiu o a conseqüència de la feina que executa, incloent-hi les malalties o patologies sofertes i les lesions psíquiques o psicològiques.
V. t.: accident de treball c. nom. m., accident en el trajecte c. nom. m., accident no laboral c. nom. m.
es accidente
accident m.
Diccionari per a ferroviaris
transport ferroviari
Esdeveniment casual del qual se’n deriven danys i perjudicis no volguts per persones i coses.
es accidente
fr accident
accident2 m. no recom. impr.
Diccionari de geologia
geomorfologia: geomorfologia general
1. Tret morfològic o litològic que romp la uniformitat d’un curs fluvial, d’una superfície d’erosió, d’un cicle d’erosió, etc.
2. Desnivellament molt acusat del terreny.
en accident, ground feature, round accident, uneveness
es accidente
fr accident
accident anestèsic m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació
farmacologia
pneumologia
Complicació sobtada sorgida durant la pràctica d’una anestèsia, que ocasionalment pot conduir a la mort de la persona afectada. En els darrers 30 anys, l’índex de mortalitat anestèsica ha disminuït d’1 o 2 morts per cada 3.000 anestèsies, fins a 1 per cada 20.000. Les causes dels accidents anestèsics poden ésser predictibles o impredictibles. Exemples d’aquestes darreres inclouen la síndrome de la mort sobtada, reaccions farmacològiques idiosincràtiques fatals, o qualsevol circumstància indesitjable malgrat un manejament adequat. La majoria dels accidents són, això no obstant, prevenibles i imputables a un error humà més que no pas a un mal funcionament de l’equipament anestèsic. La majoria dels accidents s’associen amb fenòmens respiratoris adversos: ventilació inapropiada, extubació prematura, intubació esofàgica inadvertida, de connexió del circuit de respiració, sovint localitzada en el connector del tub endotraqueal. La hipòxia per fallida dels sistemes de ventilació del malalt és probablement la causa més freqüent de parada cardíaca intraoperatòria. Una complicació important és l’aspiració del contingut gàstric vers les vies respiratòries produïda per una alteració reflexa (intoxicació farmacològica, anestèsia general, encefalopatia o malaltia neuromuscular prèvies) o una anatomia faríngia o esofàgica anormal (hèrnia hiatal, esclerodèrmia, embaràs, obesitat). Els accidents deguts a errors humans inclouen l’ús equivocat de fàrmacs anestèsics, relaxants musculars o fàrmacs ressuscitadors, carregats prèviament en xeringues, i els anomenats errors de fixació (ignorància dels problemes crítics per atenció inapropiada i focalitzada cap a problemes de menor importància). Un altre accident anestèsic és representat per les reaccions anafilàctiques induïdes pels fàrmacs anestèsics o pels expansors del plasma emprats durant la intervenció anestèsica, la incidència de les quals és estimada en una proporció que oscil·la entre 1 : 5.000 i 1 : 25.000.