|
capacitat de despreniment c. nom. f. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Capacitat potencial d’un agent erosiu (p. ex., gotes de pluja o un flux superficial) de provocar l’alliberament de partÃcules o agregats, que es mantenien units per les forces de cohesió.
Depèn de les caracterÃstiques del material (de l’estabilitat de la superfÃcie del sòl o d’una llera, i de la susceptibilitat al despreniment) i de les caracterÃstiques de la pluja o de l’erosivitat del flux superficial o en una llera.
Hi ha una interacció entre el transport i la capacitat de despreniment: per una banda, en el cas d’un flux d’aigua, quan la cà rrega sòlida despresa iguala la capacitat de transport, la taxa de despreniment és zero, ja que l’erosivitat del flux s’utilitza en el transport de la cà rrega sòlida. Per una altra banda, la capacitat de despreniment disminueix al peu d’un vessant, ja sigui perquè el sòl queda protegit per la là mina d’aigua o pel predomini de la sedimentació.
S’han proposat diversos models per quantificar les relacions entre la capacitat de despreniment i el transport. | V.: capacitat de transport c. nom. f., despreniment m., taxa de despreniment c. nom. f. | en detachment capacity, detachability | es capacidad de desprendimiento, capacidad de arranque | fr capacité de détachement | gl capacidade de desprendemento | pt capacidade de desagregação |
|
despreniment m. | Diccionari de geologia | geomorfologia: geomorfologia general | | 1. Caiguda lliure, vertical o quasi, de blocs de roca aïllats d’un massÃs que presenta lateralment un cingle o balma, del qual es desenganxen segons les superfÃcies de discontinuïtat i amb l’ajuda dels processos de meteorització; pot produir-se per gelifracció, per reblaniment del peu o per descalçament. | 2. Caiguda d’una porció de terreny, o de roca, que es desenganxa massivament d’un vessant abrupte, del sostre o de la paret d’una mina, d’una foradada, etc. | V. t.: esllavissada f. | Sin. compl.: caiguda2 f., despresa f., enfonsada f., ensulsiada f., esbaldregada f., esfondrada f. | en debris fall, rock fall | es desmoronamiento, desprendimiento | fr écroulement, enfoncement |
|
despreniment m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | obstetrÃcia i ginecologia | Últim temps de l’expulsió del cap del fetus durant el part. | de Ablösung | en decollement, detachment | es desprendimiento | fr décollement | it distacco, sbrigliamento, scollamento |
|
despreniment1 m. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | origen del sòl i organitzacions edà fiques | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Moviment de massa que es caracteritza per l’arrencada d’una massa de roca o de sòl d’una paret costeruda o penya-segat; amb caiguda lliure, rebot posterior i, eventualment, rodament i/o esllavissament. Es tracta d’un moviment molt rà pid que pot donar lloc a la formació d’una acumulació de blocs al peu de l’escarpament (tartera), posició en la qual difÃcilment es forma un sòl per les caracterÃstiques del material i les aportacions successives. De vegades, és un fenomen precursor de trencaments de vessant de grans proporcions. | V. t.: moviment en massa c. nom. m. | en fall, rock fall | es desprendimiento, caÃda de rocas, desprendimiento de rocas | fr chute de bloc, écroulement |
|
despreniment2 m. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | En el context de l’erosió de sòls, fase del procés erosiu que constisteix en l’alliberació de partÃcules o agregats de sòl de les forces de cohesió que les mantenen unides, a causa de l’acció d’un agent erosiu (aigua, vent o un altre), cosa que succeeix a partir del moment en què l’energia de l’agent supera el llindar de la condició limitant de despreniment.
El despreniment per acció de l’aigua pot produir-se en els llocs següents: 1) a les superfÃcies entre xaragalls (en anglès, interrill areas), ja sigui per l’impacte directe de les gotes de pluja, de les gotes d’un aspersor en un sòl nu o de les gotes d’aigua interceptada i caigudes des de les capçades (esquitx), o pel flux d’aigua d’escolament superficial difós; 2) a les parets i fons de les lleres per les quals flueix l’aigua (xaragalls, escorrancs i barrancs).
El despreniment en aquestes condicions depèn dels aspectes següents: 1) del dià metre i velocitat terminal de les gotes de pluja; de la intensitat, durada i quantitat de pluja, i de les caracterÃstiques de la superfÃcie del sòl sobre la qual actua l’agent, segons sigui un sòl cohesiu o no cohesiu (estructura del sòl, susceptibilitat al segellat, percentatge de sodi intercanviable, velocitat d’infiltració); 2) de la velocitat del flux.
El material desprès té una granulometria variable i és susceptible de ser transportat fora del lloc, si la capacitat de transport del flux resulta suficient, la qual cosa depèn de l’energia de l’agent i les caracterÃstiques del material desprès. | V.: capacitat de transport c. nom. f., erosió per esquitx c. nom. f., erosivitat de la pluja c. nom. f., mecanismes d’erosió hÃdrica c. nom. m. pl., moviment en massa c. nom. m., susceptibilitat del sòl a l’erosió c. nom. f., taxa de despreniment c. nom. f. | en detachment | es desprendimiento | fr détachement | gl desprendemento | pt desprendimento, desagregação |
|
despreniment de la retina m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | oftalmologia | Separació entre les 9 capes internes (retina neurosensorial) i la capa més externa (epiteli pigmentari de la retina), que van juxtaposades però no unides, que comporta la creació d’un nou espai ocupat per un lÃquid (lÃquid subretinal). Produeix ceguesa de la part del camp visual que correspon al segment de retina desprès. Es dóna més sovint en persones afectades de miopia forta. | Sin. compl.: desinserció perifèrica de la retina, retina despresa, retinodià lisi, retinodià lisi, sublació de la retina | la ablatio retinae |
|
despreniment epifisial m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | pediatria | traumatologia i ortopèdia | Solució de continuïtat entre l’epÃfisi i la dià fisi, produïda per un traumatisme; és observada durant el perÃode de creixement de l’esquelet. |
|
|
|