Cerca general

Cerca avançada
1 de 2 (17 registres)
veureespectre d'excitació (TIBB)
 biologia i bioquímica
veureespectre d’excitació (AQQ)
 química
veureexcitació (VPCA)
veureexcitació (DEM)
 conceptes generals i de suport
 neurologia
veureexcitació (DEM)
 conceptes generals i de suport
 neurologia
veureexcitació catatònica (DEM)
 neurologia
 psiquiatria
 salut mental
 semiologia
veureexcitació directa (DEM)
 neurologia
 tècniques diagnòstiques i de tractament
veureexcitació indirecta (DEM)
 neurologia
 tècniques diagnòstiques i de tractament
veureexcitació maníaca (DEM)
 malalties i síndromes
 neurologia
 salut mental
veureexcitació nuclear (DEM)
 física
Cerca excitació a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

espectre d'excitació m.
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
biologia i bioquímica
en excitation spectrum subst.
es espectro de excitación m.

espectre d’excitació c. nom. m.
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
química
Gràfica de la luminescència (mesurada a una longitud d’ona fixa) en funció de la freqüència d’ona o de la longitud d’ona d’excitació. S’assembla molt a un espectre d’absorció, perquè la luminescència és, generalment, proporcional a l’absorbància.
en excitation spectrum subst.

excitació f.
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
Terme documentat a Turró 1912; Mira 1920, 1921a; Giese 1933; Baguñà 1971; Garcia 1974; Garau 1976; Tobeña 1977.
en excitation subst.

excitació f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
conceptes generals i de suport
neurologia
Condició caracteritzada per l’increment de la rapidesa o intensitat dels processos físics o mentals, excitament.
de Reizung
en excitation
es excitación
fr excitation
it eccitazione

excitació f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
conceptes generals i de suport
neurologia
Acció d’excitar o excitar-se; l’efecte.
de Reizung
en excitation
es excitación
fr excitation
it eccitazione

excitació catatònica f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
neurologia
psiquiatria
salut mental
semiologia
Activitat motora agitada, sense intenció aparent i no influïda per estímuls externs. Es presenta sobretot en l’esquizofrènia.

excitació directa f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
neurologia
tècniques diagnòstiques i de tractament
Electrostimulació d’un múscul aplicant l’elèctrode actiu sobre el mateix múscul.

excitació indirecta f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
neurologia
tècniques diagnòstiques i de tractament
Electrostimulació d’un múscul aplicant l’elèctrode actiu sobre el seu nervi.

excitació maníaca f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
malalties i síndromes
neurologia
salut mental
Trastorn mental que recorda el deliri agut, del qual es distingeix per una menor confusió i incoherència d’idees i, algunes vegades, perquè el malalt conserva un cert domini de les seves accions.

excitació nuclear f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
física
Aportació d’energia a un sistema corpuscular (molècula, àtom, nucli, partícula), que té com a conseqüència que el sistema passa de l’estat fonamental a un estat excitat.