Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Aportació a la terminologia geogràfica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigràfica internacional (versió abreujada)
Sistemes d'informació geogràfica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Bioquímica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funció del cos humà
Fonaments de fisioteràpia i fisioteràpia comunitària
Genètica
Infermeria comunitària (1a part)
Infermeria comunitària (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
Músculs
Ossos i articulacions
Promoció de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de Bioquímica
Vocabulari de biologia de la reproducció
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Estadística
Glossari de corrosió
Magnituds, unitats i símbols en química física
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurídic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
Introducció als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
Percepció i atenció
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 2 (15 registres)
veureàrea important per a la conservació de les aus (DMCSC)
 informació de sòls i representació espacial del sistema edàfic
veureconducta d’importància menor (DJC)
 dret
veurecontingent d’importació (FONECO)
 economia
veureConveni sobre aiguamolls d’importància internacional especialment com a hàbitat d’ocells aquàtics (DCA)
 ciències polítiques
veureimportació (ATGC)
 geografia
veureimportació (DCA)
 economia
veureimportacions (FONECO)
 economia
veureimportància dels exopolisacàrids (DMCSC)
 components orgànics del sòl
veureimportància ecològica dels tèrmits (DMCSC)
 propietats bioquímiques i biològiques i ecologia del sòl
veureimportar1 (DJC)
 dret
Cerca import a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

àrea important per a la conservació de les aus c. nom. f.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
sigla: IBA
informació de sòls i representació espacial del sistema edàfic
Espai natural d’especial importància (en anglès, Important Bird Area, IBA) perquè s’hi troba present regularment una part significativa de la població d’una o de diverses espècies d’aus considerades prioritàries per la Sociedad Española de Ornitología (SEO/BirdLife).
Les àrees importants per a la conservació de les aus s’inventarien per conèixer-ne l’extensió i la localització, i perquè s’emprenguin accions per a la seva protecció, compatibilitzant l’ús sostenible del territori amb la conservació de les aus i la biodiversitat. Formen una xarxa de caràcter mundial constituïda per més de 12.000 IBA, en més de dos-cents països i entorns oceànics. Encara que no es tracta d’una figura de protecció oficial, es té en compte aquesta informació en designar nous espais protegits que reben algun tipus de protecció i s’utilitza en els estudis d’impacte ambiental.
V. t.: zona d’especial protecció per a les aus c. nom. f.
en Important Bird Area
es área importante para la conservación de aves
fr aire importante pour la protection des oiseaux
gl área importante para a conservación de aves
conducta d’importància menor c. nom. f.
Diccionari jurídic
dret
Conducta que, per l’escassa rellevància econòmica que té, no restringeix significativament la competència en el mercat en què es produeix.
Ex.: L’existència d’una conducta d’importància menor determina la inexistència d’un il·lícit, tant en la via administrativa como en la via civil.
Sin. compl.: conducta de minimis c. nom. f.
es conducta de menor importancia
contingent d’importació c. nom. m.
Fonaments d’economia
economia
Quota d’importació.
en import quota subst.
Conveni sobre aiguamolls d’importància internacional especialment com a hàbitat d’ocells aquàtics n. pr. m.
Diccionari de les ciències ambientals
ciències polítiques
Conveni adoptat a Ramsar (Iran) el 1971 per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i dels Recursos Naturals (UICN) i la UNESCO per a protegir els aiguamolls d’importància internacional, esp. com a hàbitat d’ocells aquàtics, mitjançant el qual els estats signants es comprometen a elegir com a mínim una zona humida per a incloure-la en un llistat d’aiguamolls d’interès internacional, promoure un ús equilibrat de totes les zones humides territorials, designar aiguamolls com a reserves naturals i consultar-se mútuament sobre l’execució de les obligacions contretes (esp. quan es comparteixen uns determinats aiguamolls o sistemes aquàtics). El Conveni va entrar en vigor el 1975, i el desembre de 1993 l’havien signat vuitanta estats i s’havien designat 651 llocs per a la llista, que cobrien 43,44 milions d’hectàrees. A partir del 1990 es va dotar d’un fons (Fons Ramsar per a la Conservació de les Zones Humides) per proporcionar assistència tècnica a les iniciatives en països en via de desenvolupament, i té, des del 1993, un procediment específic (Procediment Ramsar) per a ajudar les parts contractants a vigilar les zones humides amenaçades i a elaborar recomanacions per a gestionar-les, conservar-les i, si escau, restaurar-les.
Sin. compl.: Conveni de Ramsar n. pr. m.
en Convention on Wetlands of International Importance Especially as Waterfowl Habitat n. pr.
es Convenio sobre zonas húmedas de importancia internacional especialmente como hábitat de aves acuáticas n. pr. m.
fr Convention relative aux zones humides d’importance internationale particulièrement comme habitats de la sauvagine n. pr. f.
importació f.
Aportació a la terminologia geogràfica catalana
geografia
Conjunt de béns i serveis que un país introdueix de l’exterior.
importació f.
Diccionari de les ciències ambientals
economia
Conjunt de béns, serveis o capitals que un país compra o rep d’un altre país.
en import subst.
es importación f.
fr importation f.
importacions f. pl.
Fonaments d’economia
economia
Béns i serveis que es compren a l’estranger.
en imports subst. pl.
importància dels exopolisacàrids c. nom. f.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
components orgànics del sòl
La importància dels EPSs és que: 1) participen en la unió de partícules orgàniques i inorgàniques del sòl i contribueixen a la formació de microagregats en formar gels relativament estables; 2) a la rizosfera poden facilitar la unió de bacteris fixadors de nitrogen a les arrels de les plantes; 3) intervenen en la formació de biopel·lícules; 4) afavoreixen la concentració de nutrients i ions metàl·lics en la immediació de les cèl·lules; 5) poden afectar el comportament hidrològic de les crostes biològiques; 6) faciliten la nucleació i la biomineralització, per exemple, de carbonats i silicats.
V.: biopel·lícula microbiana c. nom. f., exopolisacàrid m., substàncies exopolimèriques extracel·lulars c. nom. f. pl.
en significance exopolysaccharide
es importancia de los exopolisacáridos
fr importance de exopolysaccharide
gl importancia dos exopolisacáridos
pt importância dos exopolissacarídeo
importància ecològica dels tèrmits c. nom. f.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
propietats bioquímiques i biològiques i ecologia del sòl
Els tèrmits són presents en tots els continents, però les principals abundàncies es donen en ecosistemes tropicals, si bé també en regions subtropicals, semiàrides o àrides (regions de desert); en mitjans forestals, sabanes i estepes.
La seva importància ecològica resideix en què: 1) s’alimenten generalment de fusta morta i de residus orgànics del sòl, i són capaços de digerir compostos lignocel·lulòsics i cel·lulòsics amb ajuda de protozous i bacteris que habiten en simbiosi en el seu tub digestiu i que contribueixen a digerir la lignina i la cel·lulosa, o bé per associació simbiòtica amb fongs basidiomicets del gènere Termitomyces, que els tèrmits cultiven dins el termiter (jardins de fongs); 2) la degradació de la cel·lulosa comporta emissions de metà, CH4, si bé alguns estudis mostren que en els monticles, abans de la seva emissió a l’atmosfera, s’oxida la meitat del metà produït pels tèrmits. En aquest mecanisme de biofiltre ocult intervenen bacteris metanotròfics que viuen a les parets del monticle o al sòl de sota; 3) creen túnels i galeries i, per tant, remouen gran quantitat de sòl (bioturbació) que afecta la hidrologia i la mobilització de nutrients al sòl.
V.: bioturbació f., isòpter m., tèrmits m. pl., termiter m.
en ecological importance of termites
es importancia ecológica de las termitas
fr importance écologique des termites
gl importancia ecolóxica dos térmites
pt importância ecológica dos térmitas
importar1 v. tr.
Diccionari jurídic
dret
Costar.
Ex.: Es calcula que la vaga de treballadors ha importat milions d’euros.
Sin. pref.: costar v. intr.
es ascender, costar, importar, subir