|
|
| à cids húmics industrials c. nom. m. pl. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | fertilitat quÃmica del sòl | Des del punt de vista de fertilitat del sòl, els à cids húmics produïts industrialment s’utilitzen com a agronutrients, principalment en horticultura i hivernacles, pels motius següents: 1) influeixen positivament en l’activitat microbiana, 2) aporten capacitat d’intercanvi catiònic al sòl, 3) milloren l’estabilitat dels agregats i l’estructura del sòl i 4) milloren l’absorció de nutrients.
En la majoria de processos industrials s’obtenen per extracció amb una dissolució alcalina d’hidròxid de potassi a partir de leonardita o de lignits, de manera que també s’anomenen humats de potassi.
Els reglaments europeus no inclouen els à cids húmics com a entrada per a l’agricultura ecològica, si bé sà que inclouen la leonardita.
Des del punt de vista de la remediació de sòls altament contaminats al voltant d’antigues plantes quÃmiques, s’utilitzen dissolucions d’à cids húmics per rentar els sòls de forma més efectiva, per la seva capacitat per promoure l’activitat microbiana, en contrast amb els tensioactius sintètics. | | V.: esmena húmica c. nom. f., leonardita f. | | en industrial humic acides | | es ácidos húmicos industriales | | fr acides humiques industriels | | gl ácidos húmicos industriais | | pt ácidos húmicos industriais |
|
| agricultura industrial c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | ciència del sòl | | gestió i ús sostenible del sòl | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Model d’agricultura, introduït en els anys cinquanta del segle xx, lligat, d’una banda, a la mecanització del camp (la qual cosa va fer necessari disposar de superfÃcies de conreu de gran extensió) i, d’una altra banda, a l’ús d’agroquÃmics. Es tracta d’un sistema agrÃcola que prioritza la producció d’aliments i la rendibilitat de l’explotació, deixant de banda altres aspectes no menys importants.
Les caracterÃstiques principals de l’agricultura industrial són, en termes generals: 1) aconseguir la producció més gran possible (aliments, fibres, farratges, biocombustibles o altres), per la qual cosa utilitza plantes amb un potencial productiu alt, millorades genèticament (encara que no necessà riament organismes genèticament modificats), de manera que abandona les varietats locals (la qual cosa suposa una pèrdua de biodiversitat); 2) utilitzar la mecanització a ultrança i, en requerir camps de gran extensió, eliminar les mesures tradicionals de conservació de sòls i aigües, sense substituir-les per altres mesures compatibles amb la mecanització; 3) fer un conreu intens, la qual cosa accelera la mineralització de la matèria orgà nica i afecta les propietats fÃsiques del sòl, com ara l’estructura del sòl, la porositat, la capacitat d’emmagatzematge d’aigua i la permeabilitat; 4) abandonar el sistema de rotació de cultius amb la implantació del monocultiu; 5) utilitzar els agroquÃmics (fertilitzants quÃmics de sÃntesi i plaguicides) requerits per les noves varietats de plantes, per assegurar les elevades produccions; 6) emetre gasos amb efecte d’hivernacle per l’increment del consum de combustibles derivats del petroli; 7) canviar la modalitat d’agricultor i despoblar el camp.
Aquest enfocament, lligat a la Revolució verda, ha tingut un èxit inicial gran, ja que té aspectes positius importants quant al repte d’haver d’alimentar una població mundial en augment constant, cosa que és una preocupació d’organismes internacionals com la FAO, però amb el temps s’ha vist que no compleix diversos criteris de sostenibilitat, tot i que es defensa des de posicions neoliberals i en el context del mercat mundial d’aliments.
Després d’haver introduït el concepte de desenvolupament sostenible a la conferència de l’Organització de les Nacions Unides que va tenir lloc el 1987 a Nairobi, ha anat creixent la sensibilització de la població pels temes mediambientals, de manera que els plantejaments més durs de l’agricultura industrial s’han anat qüestionant cada vegada més des de dues posicions diferents. D’una banda, des de les comunitats locals d’agricultors que no poden accedir als beneficis d’aquest tipus d’agricultura, ja que posseeixen superfÃcies de terra de molt poca extensió, no disposen de capital circulant per adquirir les llavors ni els agroquÃmics que requereixen les noves varietats de plantes i veuen que es perden les varietats locals ben adaptades i amb menors requeriments d’agroquÃmics (encara que són poc productives). Aquestes comunitats de vegades es veuen fortament pressionades perquè venguin les seves terres a multinacionals que practiquen l’agricultura industrial. D’una altra banda, es qüestionen també des dels moviments socials conservacionistes i ecologistes que han fomentat l’auge de les agricultures alternatives.
Sense abandonar els avantatges que presenta l’agricultura industrial i amb l’objectiu d’avançar cap a una agricultura sostenible avançada, amb una base cientÃfica i enfocada a la producció d’aliments sans, en quantitat suficient, respectuosa amb el medi ambient i socialment acceptada, les polÃtiques agrà ries tendeixen a condicionar les subvencions agrÃcoles a la posada en prà ctica de mesures de protecció del sòl i del medi ambient: ecoprotecció i ecoresponsabilitat. | | Sin. compl.: agricultura productivista c. nom. f. | | V. t.: agricultura alternativa c. nom. f., agricultura biodinà mica c. nom. f., agricultura ecològica c. nom. f., agricultura sostenible c. nom. f., criteris de sostenibilitat c. nom. m. pl., rotació de cultius c. nom. f. | | en industrial agriculture | | es agricultura industrial | | fr agriculture industrielle | | gl agricultura industrial |
|
| aigua industrial f. | | Diccionari de geologia | | geoquÃmica | | hidrogeologia | | mineria i aprofitaments | | | 1. Aigua usada i pol·luïda que duu residus industrials en suspensió o en dissolució. | | 2. Aigua no potable utilitzable en la indústria per a refrigerar, rentar, etc. | | en industrial waste water | | es agua industrial | | fr eau industrielle |
|
| aigua industrial f. | | Diccionari de les ciències ambientals | | quÃmica | | Aigua no apta per al consum humà ni per a l’elaboració d’aliments que s’utilitza en determinats processos industrials. | | en industrial water subst. | | es agua industrial f. | | fr eau industrielle f. |
|
| aigua mineroindustrial f. | | Diccionari de geologia | | geoquÃmica | | hidrogeologia | | mineria i aprofitaments | | | 1. Aigua que permet fer un aprofitament racional de les substà ncies que conté. | | 2. Segons la Llei de mines de 1973: aigua de la qual hom pot aprofitar qualsevol substà ncia que contingui. | | es agua minero-industrial |
|
| aigües residuals industrials f. pl. | | Diccionari de les ciències ambientals | | residus | | Aigües residuals no domèstiques abocades des de locals utilitzats per a qualsevol activitat comercial o industrial. | | en industrial waste water subst. | | es aguas residuales industriales f. pl. | | fr eau résiduaire industrielle f. |
|
| à rea industrial c. nom. f. | | Aportació a la terminologia geogrà fica catalana | | geografia | | SuperfÃcie prèviament planificada d’acord amb les finalitats industrials —sevei d’aigua, fonts d’energia, evacuació de les aigües negres, etc.— i dotada amb els corresponents sistemes de comunicació, en la qual funcionen diverses empreses manufactureres. |
|
|
|