|
|
| adob amb molibdè c. nom. m. | | Diccionari multilingĂĽe de la ciència del sòl | | fertilitat quĂmica del sòl | | Fertilitzant amb molidbè. | | en molydenum fertilizer | | es abono con molibdeno | | fr engrais molybdique | | gl fertilizante con molibdeno | | pt adubo com molibdĂŞnio |
|
| anèmia hemolĂtica f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | bioquĂmica i biologia molecular | | hematologia i hemoterĂ pia | | semiologia | | Anèmia secundĂ ria a una disminuciĂł del perĂode normal de supervivència dels eritròcits, acompanyada d’un increment de l’eritropoesi del moll de l’os (reticulocitosi) i del catabolisme de l’hemoglobina (hiperbilirubinèmia indirecta), i una disminuciĂł de l’haptoglobina i de l’hemopexina sèriques. En l’hemòlisi, l’anèmia nomĂ©s apareix quan la resposta eritropoètica Ă©s insuficient per a mantenir la concentraciĂł sanguĂnia de l’hemoglobina dins de la seva taxa normal. Per bĂ© que les causes d’hemòlisi sĂłn molt diverses, hom classifica les anèmies hemolĂtiques en corpusculars, degudes a un defecte congènit dels eritròcits, i extracorpusculars, secundĂ ries a alteracions adquirides del medi que envolta els eritròcits. Hom distingeix tambĂ© entre anèmies hemolĂtiques intravasculars, si la destrucciĂł eritrocĂtica s’esdevĂ© en la circulaciĂł sanguĂnia, i extravasculars, si ocorre preferentment en el sistema mononuclear fagocĂtic. | | Sin. compl.: icteroanèmia, sĂndrome de Hayem-Widal, sĂndrome de Widal |
|
| anèmia hemolĂtica adquirida f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | hematologia i hemoterĂ pia | | semiologia | | Anèmia hemolĂtica en què l’hemòlisi es produeix per factors que alteren el medi que envolta els eritròcits. Inclou l’hipersplenisme, les anèmies hemolĂtiques immunitĂ ries, les anomalies adquirides de la membrana eritrocĂtica (hemoglobinĂşria paroxismal nocturna, hepatopaties, sĂndrome de Zieve), les anèmies hemolĂtiques de causa mecĂ nica i les anèmies hemolĂtiques per tòxics. | | Sin. compl.: anèmia de Hayem-Widal, clorosi de Hayem |
|
| anèmia hemolĂtica autoimmunitĂ ria f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | hematologia i hemoterĂ pia | | immunologia | | semiologia | | Anèmia hemolĂtica immunitĂ ria provocada per la presència en la superfĂcie dels eritròcits d’autoanticossos antieritrocĂtics. Pot Ă©sser idiopĂ tica o secundĂ ria a determinades malalties vĂriques, neoplĂ stiques o sistèmiques. Comprèn tres entitats clĂniques: anèmia hemolĂtica autoimmunitĂ ria per anticossos calents, anèmia hemolĂtica autoimmunitĂ ria per anticossos freds i hemoglobinĂşria paroxismal a frigore. | | Sin. compl.: anèmia hemolĂtica immunitĂ ria per autoanticossos |
|
| anèmia hemolĂtica autoimmunitĂ ria per anticossos calents f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | hematologia i hemoterĂ pia | | immunologia | | semiologia | | Anèmia hemolĂtica autoimmunitĂ ria caracteritzada per la presència d’autoanticossos generalment del tipus immunoglobulina G i, menys sovint, immunoglobulina M o A, que actuen a la temperatura normal de l’organisme. L’indret on es produeix l’hemòlisi Ă©s principalment esplènic. Pot Ă©sser idiopĂ tica o secundĂ ria a hemopaties (leucèmia limfĂ tica crònica, limfoma, limfoadenopatia angioimmunoblĂ stica), tumors sòlids (adenocarcinoma gastrointestinal, seminoma, sarcoma de Kaposi, cĂ ncer de pulmĂł, adenocarcinoma renal, tumor ovĂ ric) i lupus eritematĂłs sistèmic. |
|
| anèmia hemolĂtica autoimmunitĂ ria per anticossos freds f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | hematologia i hemoterĂ pia | | immunologia | | semiologia | | Anèmia hemolĂtica autoimmunitĂ ria caracteritzada per la presència de crioaglutinines, generalment del tipus immunoglobulina M monoclonal, que fixen la fracciĂł C3 del complement sobre la superfĂcie eritrocĂtica, la qual cosa provoca una hemòlisi intravascular. Pot Ă©sser idiopĂ tica o secundĂ ria a infeccions per Mycoplasma pneumoniae, mononucleosi infecciosa, altres infeccions vĂriques i hemopaties (leucèmia limfĂ tica crònica, limfoma de cèl·lules B, mieloma mĂşltiple, macroglobulinèmia de Waldenström. |
|
| anèmia hemolĂtica cardĂaca f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | cardiologia | | hematologia i hemoterĂ pia | | malalties i sĂndromes | | semiologia | | Hemòlisi de causa mecĂ nica que es presenta en determinades valvulopaties, sobretot aòrtiques, deguda a les turbulències del flux sanguini en aquests indrets. És especialment freqĂĽent en les persones a les quals hom ha implantat una pròtesi valvular. L’esquistocitosi Ă©s molt intensa en aquests casos. L’hemòlisi crònica provoca anèmia ferropènica i hemosiderinĂşria. |
|
| anèmia hemolĂtica congènita f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | genètica | | hematologia i hemoterĂ pia | | semiologia | | Grup d’anèmies hemolĂtiques caracteritzades per alteracions congènites de la morfologia dels eritròcits o de l’estructura de l’hemoglobina (hemoglobinopatia). Comprèn les segĂĽents malalties: esferocitosi hereditĂ ria, eliptocitosi hereditĂ ria, piropecilocitosi hereditĂ ria, estomatocitosi hereditĂ ria, hidrocitosi congènita, xerocitosi congènita, enzimopaties eritrocĂtiques (dèficit de piruvatcinasa, de glucosa-6-fosfatdeshidrogenasa, de glucosafosfatisomerasa, de fosfofructocinasa, de pirimidina-5’-nucleotidasa, etc.), hemoglobinopaties (hemoglobinopaties estructurals, talassèmies). |
|
|
|