Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
AportaciĂł a la terminologia geogrĂ fica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigrĂ fica internacional (versiĂł abreujada)
Sistemes d'informaciĂł geogrĂ fica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
BioquĂ­mica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funciĂł del cos humĂ 
Fonaments de fisioterĂ pia i fisioterĂ pia comunitĂ ria
Genètica
Infermeria comunitĂ ria (1a part)
Infermeria comunitĂ ria (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
MĂşsculs
Ossos i articulacions
PromociĂł de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de BioquĂ­mica
Vocabulari de biologia de la reproducciĂł
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
EstadĂ­stica
Glossari de corrosiĂł
Magnituds, unitats i sĂ­mbols en quĂ­mica fĂ­sica
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurĂ­dic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
IntroducciĂł als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
PercepciĂł i atenciĂł
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 6 (53 registres)
veureaequorina (AQQ)
 quĂ­mica
veureaquaporina (BIOQ)
 bioquĂ­mica
veurebufeta de l’orina (DEM)
 Ă˛rgans i sistemes
 urologia
veurecefalosporina (DEM)
 farmacologia
veurecefalosporina C (DEM)
 farmacologia
veurecefalosporina P (DEM)
 farmacologia
veurecefalosporina semisintètica (DEM)
 farmacologia
veureciclosporina (BIOQ)
 bioquĂ­mica
veureciclosporina A (DEM)
 farmacologia
veuredioscorina (DEM)
 farmacologia
Cerca orina a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

aequorina f.
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
quĂ­mica
en aequorin subst.
aquaporina f.
Terminologia de BioquĂ­mica
bioquĂ­mica
en aquaporin subst.
bufeta de l’orina f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
òrgans i sistemes
urologia
Sac membranós i muscular distendible que recull l’orina que li arriba pels urèters i l’emmagatzema abans d’expulsar-la per la uretra. És situada a la part anterior de la cavitat pelviana, darrere la símfisi del pubis i per davant del recte (en l’home) o per davant de la matriu (en la dona). De parets elàstiques, pot guardar de 250 a 350 ml de líquid.
Sin. compl.: bufeta urinĂ ria
de Harnblase
cefalosporina f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
farmacologia
Cadascun dels antibiòtics que, obtinguts per primera vegada el 1948 d’un fong (Cephalosporium acremonium) aïllat del mar a les costes de Sardenya, foren batejats amb les lletres C, N i P. Per extensió, cefalosporina semisintètica.
cefalosporina C f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
farmacologia
Àcid 3-[(acetiloxi)metil]-7-[(5-amino-5-carboxi-1-oxopentil)amino]-8-oxo-5-tio-1-azabiciclo[4.2.0]oct-2-en-2-carboxílic, de fórmula C16H21N3O8S; cefalosporina natural que conté un nucli actiu d’estructura betalactàmica i semblant a l’àcid 6-aminopenicil·lànic: l’àcid 7-aminocefalosporànic. D’ell en deriven les cefalosporines semisintètiques.
cefalosporina P f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
farmacologia
Antibiòtic esteroide, de fórmula C33H50O8; és constituït almenys per cinc components, dels quals l’anomenat P1 és el més actiu.
cefalosporina semisintètica f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
farmacologia
Cadascuna de les moltes que hom ha obtingut a partir de l’àcid 7-aminocefalosporànic. Són bactericides; actuen inhibint la síntesi de la paret bacteriana. Tenen un espectre ampli: molts bacteris grampositius (estafilococs inclosos) i bastants de gramnegatius: salmonel·la, shigel·la, Proteus mirabilis, Escherichia coli, klebsiel·la, Haemophilus influenza, però no enterobàcter, pseudomones ni bacteroides. Algunes (cefalexina, cefradina, cefaloglicina) poden ésser administrades per via oral; d’altres, solament per via parenteral (cefazolina, cefamandole, cefalotina, cefapirina). Les dues darreres es reserven per a la via intravenosa perquè, en injecció intramuscular, són molt doloroses. Per similitud estructural, a vegades hi ha hipersensibilitat encreuada amb les penicil·lines, i àdhuc algunes soques d’estafilococs s’hi tornen resistents. Són nefrotòxiques (la que més, la cefaloridina, hom recomana de no usar-la), especialment si hom les associa a aminoglucòsids. Circulen bastant lligades a les proteïnes plasmàtiques (excepte la cefalexina i la cefradina que s’hi uneixen molt poc) i són excretades pel ronyó, generalment sense metabolitzar. Amb variacions individuals, són efectives en el tractament d’infeccions osteoarticulars, genitourinàries, del tracte respiratori, de la pell i dels teixits tous degudes a microorganismes sensibles; però malgrat això i a causa de llur preu elevat, cal considerar-les antibiòtics de segona elecció i per a infeccions hospitalàries.
ciclosporina f.
Terminologia de BioquĂ­mica
bioquĂ­mica
en cyclosporin subst.
ciclosporina A f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
farmacologia
Endecapèptid cíclic no hidrosoluble obtingut de cultius del fong (Tolipocladium inflatum). És un potent immunosupressor la introducció del qual ha suposat una millora significativa en la tolerància dels trasplantaments al·logènics, principalment els de ronyó, fetge, cor, pàncrees, medul·la òssia i pell. Actua inhibint la síntesi d’interleucina1 i d’interleucina2 mitjançant la unió a la immunofilina, coneguda amb el nom de ciclofilina, i la posterior inhibició de la serintreonin fosfatasa calcineurina, necessària per a la proliferació i transformació de les diferents subpoblacions de limfòcits T, responsables del rebuig dels empelts. A diferència d’altres immunosupressors, no modifica les funcions dels limfòcits B, dels macròfags ni dels neutròfils. És administrada, habitualment, per via oral. Com a efectes indesitjables poden aparèixer nefrohepatotoxicitat, hipertensió arterial, hirsutisme, hipertròfia gingival, tremolor i intolerància gàstrica.
dioscorina f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
farmacologia
Alcaloide cristal·lí, de la planta herbàcia Dioscorea villosa (de propietats diaforètiques i emètiques), que té acció tòxica semblant a la de la picrotoxina.