Cerca avançada
Límits de la cerca:
|
 | pampa (ATGC) | | | geografia | | pampa (DCA) | | | botà nica | | pampa (DMCSC) | | | gestió i ús sostenible del sòl | | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | | origen del sòl i organitzacions edà fiques | | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | pampa argentina (DMCSC) | | | gestió i ús sostenible del sòl | | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | pampa austral (DMCSC) | | | gestió i ús sostenible del sòl | | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | pampa deprimida (DMCSC) | | | gestió i ús sostenible del sòl | | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | pampa interior (DMCSC) | | | gestió i ús sostenible del sòl | | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | pampa mesopotà mica (DMCSC) | | | gestió i ús sostenible del sòl | | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | pampa ondulada (DMCSC) | | | gestió i ús sostenible del sòl | | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | pampallugueig (DEM) | | | conceptes generals i de suport |
|
|
| pampa f. | | Diccionari de les ciències ambientals | | botà nica | | Praderia natural de l’Amèrica del Sud, caracteritzada per l’absència d’arbres i per la preponderà ncia de les gramÃnies i d’altres famÃlies herbà cies, com ara les compostes i les papilionà cies. | | V. t.: estepa f., praderia1 f. | | en pampas subst. | | es pampa f. | | fr pampa f. |
|
| pampa f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | gestió i ús sostenible del sòl | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | origen del sòl i organitzacions edà fiques | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | SuperfÃcie de gran extensió d’un paÃs, plana, sense muntanyes, que presenta una vegetació herbà cia natural de gramÃnies, sense arbres ni arbustos, generalment pastures d’origen natural. Presenta sòls molt rics en matèria orgà nica, amb epipèdons mòl·lics molt gruixuts, principalment Mollisol (ST) i Phaeozem, Kastanozem o Chernozem (WRB), entre d’altres.
Aquesta denominació geogrà fica s’aplica a la majoria de les grans planes de la meitat oriental de l’Argentina, part d’Uruguai i Brasil, a l’Amèrica del Sud.
En una primera època, les pastures van ser utilitzades per a la ramaderia extensiva, posteriorment es va introduir el conreu de cereals (principalment blat) i, més recentment, degut a les elevades cotitzacions en els mercats, es dediquen al cultiu de soja. Aquests canvis d’ús han fet que aquests sòls, que són frà gils i poc resilients, estiguin perdent matèria orgà nica de forma accelerada i siguin objecte de processos d’erosió eòlica i de compactació. En determinades à rees de la pampa deprimida hi ha sòls amb elevats continguts de sodi intercanviable, Natrustalf (ST) i Solonetz (WRB). | | V. t.: epipèdon mòl·lic c. nom. m., pampa argentina c. nom. f. | | en pampa, prairie, grassland | | es pampa | | fr pampa, prairie | | gl pampa |
|
| pampa argentina c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | gestió i ús sostenible del sòl | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Pampa situada a la meitat oriental de l’Argentina.
Segons Viglizzo et al., a la pampa argentina, s’hi diferencien cinc subregions d’acord amb les caracterÃstiques de relleu, el tipus de sòl, el patró de drenatge i la vegetació: pampa ondulada, pampa mesopotà mica, pampa deprimida, pampa interior i pampa austral.
Les activitats agropecuà ries n’han modificat substancialment l’estructura i el funcionament. D’una banda, la transformació d’un sistema de pastures a un ús agrÃcola ha causat efectes negatius en els sòls pampeans: pèrdua de fertilitat, alteracions en els processos biològics, disminució del contingut de carboni orgà nic, disminució de la disponibilitat de nutrients i canvis en l’estructura del sòl.
D’una altra banda, la intensificació de l’ús agrÃcola, amb cada cop més terres dedicades al conreu de la soja (2019), ha provocat el reordenament territorial de la ramaderia i la reducció de la superfÃcie dedicada a aquesta activitat, la qual cosa ha generat un augment de la cà rrega animal en les à rees que encara queden disponibles.
A més, els diferents usos del sòl al llarg dels anys han reduït la biodiversitat regional. S’han detectat canvis en l’abundà ncia i distribució de nombroses espècies de vertebrats i aus associades a pastures. L’estructura de les comunitats vegetals herbà cies s’ha vist afectada i les pastures han anat sent envaïdes per nombroses espècies llenyoses i males herbes. | | V. t.: pampa austral c. nom. f., pampa deprimida c. nom. f., pampa interior c. nom. f., pampa mesopotà mica c. nom. f., pampa ondulada c. nom. f. | | en Argentinian pampa | | es pampa argentina | | fr pampa argentine | | gl pampa arxentina |
|
| pampa austral c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | gestió i ús sostenible del sòl | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | La pampa austral argentina presenta paisatges plans i alts, altres suaument ondulats i fins i tot sistemes muntanyosos com els de Tandilia i Ventania. Els sòls estan ben drenats, amb alts continguts de matèria orgà nica i alguns amb la presència de tosca subsuperficial. Hi predominen els Argiudoll, Hapludoll i Paleudoll (Soil Survey Staff, 2014) o els Phaeozem i Kastanozem (WRB, 2014). La vegetació en à rees prÃstines (zones serranes) està dominada per espècies de gramÃnies, com Piptochaetium sp., Briza sp., Nassela sp. I Paspalum sp., entre d’altres, i alguns arbustos, com Baccharis sp. I Colettia paradoxa. La major part dels sòls d’aquesta subregió són aptes per als cultius anuals, sobretot blat, mentre que en à rees amb sòls amb problemes d’hidromorfia i alcalinitat s’hi desenvolupa la ramaderia (Giagante de Vercesi, 1978; INTA-SAGyP, 1990). | | V. t.: pampa f., tosca f. | | en Austral pampa | | es pampa austral | | fr pampa australe | | gl pampa austral |
|
| pampa deprimida c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | gestió i ús sostenible del sòl | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | La pampa deprimida argentina és la subregió més plana, amb menys pendent i de menys escolament de la regió pampeana. Presenta sòls poc desenvolupats, hidrohalomòrfics, entollables i amb elevats continguts de sodi intercanviable, del subordre Natraquoll i Natraqualf (Soil Survey Staff, 2014) o Solonetz (WRB, 2014). La vegetació predominant és de gramÃnies i s’hi combinen diferents tipus de comunitats vegetals. Presenta un grau baix de reemplaçament del sistema original de pastures, ja que les condicions edà fiques restringeixen el desenvolupament de l’agricultura (blat, blat de moro i soja), de manera que hi predominen els camps ramaders amb pastures de baixa qualitat de Lolium perenne, Festuca arundinacea i Dactylis glomerata. | | V. t.: pampa f. | | en Depressed pampa | | es pampa deprimida | | fr pampa déprimée | | gl pampa deprimida |
|
| pampa interior c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | gestió i ús sostenible del sòl | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | A la pampa interior argentina s’hi poden distingir dues zones:
1) La zona semià rida o pampa interior sorrenca (oest), que té un relleu ondulat modelat per processos de deflació i acumulació. Presenta limitacions climà tiques i edà fiques. Els sòls estan poc desenvolupats i ben drenats. Hi predominen els Entisol i els Ustoll (Soil Survey Staff, 2014) o els Regosol i Chernozem (WRB, 2014). La vegetació original de pastures es troba envaïda en l’actualitat per l’arbre chañar (Geoffroea decorticans), principalment on predomina l’agricultura de secà (Lleó, 1991; INTA, 1998). Aquestes pastures han patit en els últims cent anys un procés de degradació a causa del sobrepasturatge extensiu. L’aptitud de la terra és agrÃcola-ramadera i ramadera-agrÃcola en proporcions similars, segons si es tracta de paisatges alts i estables o d’à rees més mal drenades o baixes (INTA-SAGyP, 1990).
2) La zona subhumida o pampa interior plana (est), que posseeix un pendent molt suau i estrats impermeables a certa fondà ria, la qual cosa causa la formació d’un sistema amb nombroses llacunes i canals. Els sòls predominants són els pertanyents als subordres Udoll i Ustoll (Soil Survey Staff, 2014) o Phaeozem i Kastanozem (WRB, 2014). La cobertura natural de les pastures és poc densa: cobreix del 60 % al 80 % de la superfÃcie del sòl, amb comunitats dominades per Stipa, Piptochaetium, Poa i arbustos aïllats. | | V. t.: pampa f. | | en Inner pampa | | es pampa interior | | fr pampa intérieure | | gl pampa interior |
|
| pampa mesopotà mica c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | gestió i ús sostenible del sòl | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | La pampa mesopotà mica argentina presenta un relleu lleument ondulat, amb una xarxa de drenatge ben desenvolupada. Els sòls estan desenvolupats i tenen alts continguts de matèria orgà nica. Pertanyen al subordre dels Argiudoll i a l’ordre Vertisol (Soil Survey Staff, 2014) o al Phaeozem i Vertisol (WRB, 2014).
La vegetació es caracteritza per la presència d’espècies herbà cies, principalment gramÃnies a les zones més elevades i boscos en galeria als marges dels cursos fluvials (Cabrera, 1971). Cap a l’est d’aquesta subregió hi predomina l’agricultura (blat, blat de moro, gira-sol, soja, fruiters), a causa de l’alta aptitud agrÃcola dels sòls, mentre que cap a l’oest s’hi desenvolupa la ramaderia. També hi ha un important desenvolupament de l’activitat forestal. | | V. t.: pampa f. | | en Mesopotamian pampa | | es pampa mesopotámica | | fr pampa mésopotamienne | | gl pampa mesopotámica |
|
| pampa ondulada c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | gestió i ús sostenible del sòl | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | La pampa ondulada argentina presenta un relleu lleument ondulat, drenat per rierols i cursos d’aigua ben definits. Els sòls estan ben desenvolupats, tenen alts continguts de matèria orgà nica i pertanyen al subordre dels Argiudoll (Soil Survey Staff, 2014) o dels Phaeozem (WRB, 2014). Abans de l’expansió de l’agricultura, la vegetació natural estava representada per gramÃnies (comunitats amb Stipa setigera Presl.), però en l’actualitat la substitució de la coberta original és gairebé completa. A causa de les bones condicions edà fiques i climà tiques, l’agricultura és dominant (blat, blat de moro i, predominantment, soja, pels preus assolits en els mercats), mentre que les à rees ramaderes es restringeixen a zones amb risc d’inundació o de baixa aptitud agrÃcola. | | V. t.: pampa f. | | en Rolling pampa | | es pampa ondulada | | fr pampa ondulée | | gl pampa ondulada |
|
|
|