Cerca avançada
Límits de la cerca:
|
 | aixecament parcel·lari (VOCFOR) | | | representació del relleu, superfÃcies, instruments topogrà fics | | concentració parcel·là ria (VMCS) | | | gestió i ús sostenible del sòl | | concentració parcel·là ria1 (DMCSC) | | | gestió i ús sostenible del sòl | | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | concentració parcel·là ria (DAGRIC) | | | agricultura | | concentració parcel·là ria2 (DMCSC) | | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | diagnosi de l’erosió hÃdrica en parcel·la (DMCSC) | | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | divisió parcel·là ria (DJC) | | | dret civil | | llei sobre concentració parcel·là ria a Espanya (DMCSC) | | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | nefritis parcel·là ria (DEM) | | | malalties i sÃndromes | | | microbiologia i patologia infecciosa | | | nefrologia | | | semiologia | | parcel·la d’erosió (DMCSC) | | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls |
|
|
| aixecament parcel·lari c. nom. m. | | Vocabulari forestal | | representació del relleu, superfÃcies, instruments topogrà fics | |
|
| concentració parcel·là ria1 c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | gestió i ús sostenible del sòl | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Conjunt d’operacions que constitueixen millores majors per reestructurar la propietat de les terres a cà rrec dels pressupostos generals de l’Estat.
Consisteix a donar una nova estructura a la distribució espacial de finques de petites dimensions, generalment disperses, de manera que les d’una mateixa propietat passin a constituir una unitat o parcel·les de dimensions suficients per permetre un millor aprofitament agrÃcola, ramader o forestal, amb tècniques de maneig modernes. Després de la concentració parcel·là ria, a cada titular de propietat se li haurà adjudicat en vedat rodó o en el menor nombre possible de finques de reemplaçament, una superfÃcie global en classe de terra i valor de productivitat real equivalents als de les terres que hagi aportat, segons les bases de la concentració.
Aquest canvi en l’estructura de la propietat requereix disposicions legals especÃfiques que li donin suport. Si bé la concentració parcel·là ria la realitza l’Administració, per tal d’iniciar el procés cal que hi hagi un acord majoritari entre els propietaris per sol·licitar a l’Administració que obri l’expedient corresponent i realitzi l’estudi sobre les circumstà ncies i les possibilitats tècniques que concorren a la zona. En cas de considerar la conveniència de la concentració, l’Administració procedeix a declarar d’utilitat pública, d’interès social i d’urgent execució la dita concentració parcel·là ria, que serà obligatòria per a tots els propietaris de les finques afectades i altres situacions jurÃdiques existents sobre elles; en casos extrems, es poden arribar a plantejar expropiacions d’interès social. En la corresponent disposició administrativa s’especificaran, entre d’altres aspectes, el perÃmetre afectat i la superfÃcie mÃnima de cultiu, d’acord amb l’agricultura de la zona i la proporció de tipus d’ús establerts (terres de conreu, prats, bosc, etc.).
El pas següent sol ser la constitució de la Comissió local de concentració parcel·là ria de la zona, la missió de la qual és la d’informar sobre les bases provisionals de la concentració, que cal que aprovi l’Administració. La Comissió sol estar integrada per representants de l’Administració, de les organitzacions agrà ries, dels propietaris (elegits per majoria: un entre els més grans aportants, un altre entre els mitjans i un altre entre els menors) i una secretaria nomenada per l’Administració. Entre altres aspectes, les bases han de contemplar la classificació de les terres i la fixació dels coeficients per a les compensacions.
La classificació de les terres no se sol basar en informació edà fica, sinó que aprofita el coneixement local sobre la qualitat de les terres, a partir d’una parcel·la testimoni i un sistema de puntuació. També s’han de tenir en compte les cà rregues i limitacions de cada parcel·la (servituds, hipoteques i censos, entre d’altres).
El disseny de les finques i parcel·les per part dels tècnics ha d’incorporar mesures de conservació de sòls i aigües, xarxa de camins rurals que facilitin l’accés de la maquinà ria agrÃcola a totes les noves parcel·les, canals i altres infraestructures. Durant el procés, l’Administració ha d’oferir com a servei a les persones implicades (p. ex., via web) informació sobre la situació en les diferents fases i avanç dels treballs.
En l’actuació, a més del criteri de productivitat, s’han de tenir en compte aquelles utilitats del territori no expressables en béns econòmics (patrimoni històric i valors paisatgÃstics, religiosos o mÃtics, entre d’altres). Una concentració parcel·là ria es pot considerar reeixida si evita conflictes i recursos als tribunals en finalitzar l’execució. En general, es procedeix a les adjudicacions provisionals de les noves finques, si els recursos presentats i sense resoldre no excedeixen el 5 % dels propietaris, ni el 10 % de la superfÃcie afectada per la concentració. | | V. t.: aptitud de la terra c. nom. f., avaluació de terres c. nom. f., millora major de la terra c. nom. f. | | en consolidation of land, land reparcelling, reallotment of fields | | es concentración parcelaria | | fr remembrement | | gl concentración parcelaria |
|
| concentració parcel·là ria f. | | Diccionari d’agricultura | | agricultura | | Agrupació de diferents parcel·les en una, amb una redistribució de la propietat rural per racionalitzar l’explotació agrÃcola. | | es concentración parcelaria f. |
|
| diagnosi de l’erosió hÃdrica en parcel·la c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Determinació de la importà ncia dels efectes de l’erosió hÃdrica a escala de parcel·la d’una zona homogènia.
Es pot basar en els aspectes següents:
1) Observacions visuals purament qualitatives i de poca precisió: processos que tenen lloc durant una pluja (escolament superficial difús i formació de xaragalls); estat de la superfÃcie del terreny després d’una pluja (presència d’elements grossos nets per acció de l’aigua d’escolament superficial difós; encrostament superficial, que impedeix la infiltració; xaragalls i escorrancs; descalçament d’arrels); dipòsit de materials en zones de trencament del pendent i en camins; tipus d’ús de la terra (sistema de conreu, cultius, eficiència de les prà ctiques de conservació implementades, entre altres).
2) Estimació quantitativa, que permet completar les observacions qualitatives i poder realitzar anà lisis comparatives entre diversos escenaris de control de l’erosió amb la utilització de models. Entre els models d’ús més generalitzat hi ha l’equació universal de pèrdues de sòl per erosió hÃdrica (USLE) i les seves modificacions posteriors (MUSLE i RUSLE), si bé no inclouen l’erosió per escorrancs. | | en water erosion diagnosis on plot | | es diagnóstico de la erosión hÃdrica en parcela | | fr diagnostique d’érosion hydrique sur parcelle | | gl diagnóstico da erosión hÃdrica en parcela | | pt diagnóstico da erosão hÃdrica em nÃvel de parcela |
|
| llei sobre concentració parcel·là ria a Espanya c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Conjunt de lleis i disposicions amb les quals s’ha abordat a Espanya el problema de la intensa parcel·lació de moltes explotacions agrÃcoles, constituïdes per nombroses i minúscules parcel·les disseminades.
Des del fracassat intent del Projecte de llei de concentració parcel·là ria del Ministeri de Foment de l’any 1907, no es va tornar a abordar a Espanya el tema fins a la dècada dels anys cinquanta del segle xx, moment en el qual el cadastre de rústica estava prà cticament finalitzat i la mecanització de camp es començava a generalitzar.
L’any 1959, el Servei de Cadastre de Rústica, en les seves conclusions, indicava que en la superfÃcie censada de 43 milions d’hectà rees existien 54 milions de parcel·les amb una mitjana de 0,79 ha i el 73,4 % eren inferiors a mitja hectà rea.
El procediment promogut pel Ministeri d’Agricultura del ministre Rafael Cabestany per dur a terme la concentració parcel·là ria es va basar en un conjunt de textos legals: la Llei de 20 de desembre de 1952, sobre concentració parcel·là ria (BOE 358, de 23 de desembre de 1952), que es va dictar amb carà cter provisional i finalitat experimental, per adquirir experiència per abordar una llei d’aplicació generalitzada; l’Ordre ministerial de 16 de febrer de 1953 (BOE de 20 de febrer 1953, p. 1.017-1018), que va crear el Servei Nacional de Concentració Parcel·là ria, i l’Ordre ministerial de 2 de juliol de 1953, que va millorar el procediment.
La llei de 1952, les ordres ministerials de 1953, el decret llei de 5 de març de 1954, la llei de 20 de juliol de 1955 i altres disposicions es van refondre en el Decret de 10 d’agost de 1955, que les va unificar en el text refós de les lleis de concentració parcel·là ria (BOE 269, de 2 de setembre de 1955). El 1962 es va promulgar la Llei 3/1962, de 14 d’abril, complementà ria de concentració parcel·là ria, com a text refós (BOE 91, de 16 d’abril de 1962).
En resultar insuficient el reagrupament parcel·lari per mantenir explotacions rendibles i retenir la població rural al camp, es va plantejar la necessitat d’una ordenació rural en comarques seleccionades. El Decret 3293/1962, de 7 de desembre, sobre reorganització del Ministeri d’Agricultura (BOE 301, de 17 de desembre 1962), va establir que ampliava la comesa del Servei de Concentració Parcel·là ria i es passava a denominar Servei de Concentració Parcel·là ria i Ordenació Rural.
Amb la creació de l’Institut de Reforma i Desenvolupament Agrari (IRYDA) l’any 1971, s’hi van integrar l’Institut Nacional de Colonització i el Servei de Concentració Parcel·là ria i Ordenació Rural. La llei de creació de l’IRYDA explicitava que la concentració parcel·là ria tindria com a primordial finalitat la constitució d’explotacions d’estructura i dimensions adequades.
Les actuacions en concentració parcel·là ria les realitzava el Ministeri d’Agricultura. Amb l’aprovació de la Constitució de l’any 1978, la situació va perdurar fins a les transferències en matèria d’agricultura a les comunitats autònomes, que segueixen realitzant concentracions parcel·là ries a petició dels ajuntaments, quan els propietaris de la majoria de les terres d’un municipi aixà ho sol·licita i l’Administració corresponent ho aprova, o bé si es declara que la concentració és d’interès general, com en el cas d’una transformació en regadiu.
En alguns països, en determinats perÃodes, s’ha prescrit que els geòmetres, en dissenyar les noves parcel·les, havien d’incorporar-hi mesures de conservació de sòls i aigües. | | V.: concentració parcel·là ria c. nom. f., Institut Nacional de Colonització n. pr. m., Llei sobre conservació i millora de sòls agrÃcoles n. pr. f. | | en Spanish law on consolidation of land | | es ley sobre concentración parcelaria en España | | fr loi sur le remembrement en Espagne | | gl lei de concentración parcelaria en España | | pt lei da Concentração Parcelária em Espanha |
|
| nefritis parcel·là ria f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | malalties i sÃndromes | | microbiologia i patologia infecciosa | | nefrologia | | semiologia | | Nefritis que no afecta més que una part del ronyó. Es tracta de nefritis focal o de processos inflamatoris produïts per infeccions veïnes. |
|
| parcel·la d’erosió c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | Parcel·la de referència establerta per alguns investigadors per realitzar experiments de camp sobre pèrdues de sòl per erosió hÃdrica. Per exemple, Boli i Roose (1998) van treballar a l’Àfrica amb parcel·les de 100 m2 i un 2 % de pendent. | | V.: parcel·la està ndard d’erosió c. nom. f. | | en runoff plot, erosion plot | | es parcela de erosión | | fr parcelle d’érosion | | gl parcela de erosión | | pt parcela de erosão |
|
|
|