|
|
| plataforma1 f. | | Diccionari de geologia | | costes i geomorfologia marina | | estratigrafia: estratigrafia general | | SuperfĂcie morfològicament plana i horitzontal (o subhoritzontal), sovint per algun costat mĂ©s elevada que el sòl circumdant, la qual pot Ă©sser d’erosiĂł, o una Ă rea de dipòsit sedimentari no gaire activa. EstratigrĂ ficament, de vegades, Ă©s relacionada amb una depressiĂł geosinclinal; per ex., plataforma d’abrasiĂł, mareal, continental, carbonatada. | | V.: relleu tabular m. | | en platform | | es plataforma | | fr plate-forme |
|
| plataforma f. | | AportaciĂł a la terminologia geogrĂ fica catalana | | geografia | | En orografia, relleu de forma tabular, o sigui, amb una superfĂcie mĂ©s o menys horitzontal. | | Ex.: Al Baix BerguedĂ , la plataforma estructural va Ă©sser retallada per l’erosiĂł. |
|
| plataforma f. | | Diccionari multilingĂĽe de la ciència del sòl | | origen del sòl i organitzacions edĂ fiques | Tret fisiogrĂ fic que consisteix en una superfĂcie morfològicament prĂ cticament plana o amb molt poc pendent, elevada, de gran extensiĂł, recoberta per un material consistent que frena els processos erosius (p. e., una roca calcĂ ria coherent, horitzĂł petrocĂ lcic, horitzĂł petroplĂntic, duripan, etc.).
Les caracterĂstiques dels vessants que delimiten la plataforma (pendent i morfologia) depenen de la naturalesa dels materials subjacents i de l’activitat de la xarxa de drenatge. Es diferencien:
1) plataformes estructurals, que tenen el seu origen en una seqüència sedimentà ria d’estrats horitzontals o subhoritzontals, que ha estat erosionada pels corrents d’aigua fins que ha aflorat un substrat resistent a l’erosió (p. e., una roca calcà ria coherent), de manera que la forma s’estabilitza; en aquestes plataformes es poden formar en una primera etapa Entisols (ST) o Leptosols (WRB);
2) plataformes residuals, que es poden formar a partir de vessants suaus o de superfĂcies en glacis, la coberta del qual estigui formada per sòls que hagin estat fortament cimentats (horitzĂł petrocĂ lcic, horitzĂł petroplĂntic, contacte petrofèrric, cuirassa ferruginosa o altres, segons l’à mbit geogrĂ fic). Per encaixament de la xarxa de drenatge, es pot haver produĂŻt una inversiĂł de relleu, i ha quedat en una posiciĂł elevada la superfĂcie resistent que constitueixen la plataforma.
En una plataforma, l’encaixament de la xarxa de drenatge a favor de lĂnies de menys resistència del material de cobertura pot donar lloc a una subdivisiĂł de la mateixa en superfĂcies de menys extensiĂł que reben diverses denominacions. | | V. t.: alcarria f., taula f., ermĂ s m., butte m. | | en plateau, tableland | | es plataforma | | fr plateau |
|
| plataforma f. | | Diccionari per a ferroviaris | | transport ferroviari | | | 1. SuperfĂcie plana on s’estableix la via. | | fr palier, plate-forme | | 2. Zona sense seients fixos que es deixa al costat de les portes dels cotxes perquè els viatgers puguin pujar i baixar amb mĂ©s facilitat. | | 3. VagĂł sense caixa emprat per portar mercaderies que poden anar al descobert o cobertes amb una vela, que resulta de molt mĂ©s bon carregar pel fet de no haver-hi l’entrebanc de les parets. | | es plataforma |
|
| plataforma2 f. | | Diccionari de geologia | | estructura de la terra | | geomorfologia: geomorfologia general | | | 1. Gran sector de l’escorça continental format per dues unitats superposades (un basament i una cobertora), en què, durant el desenvolupament, la plataforma ha experimentat moviments verticals lents (epirogènics): uns d’aixecament i uns altres de subsidència. La plataforma forma part d’un cratĂł. | | 2. Part d’un cratĂł recoberta per dipòsits, poc inclinats, predominantment sedimentaris marins, de tipus nerĂtic. | | V. t.: escut m. | | en platform | | es plataforma | | fr plate-forme |
|
|
|