Cerca avançada
Límits de la cerca:
|
| aigües pregones (DGEOL) | | costes i geomorfologia marina | | hidrogeologia | | any gregorià (QUIMFIS) | | quÃmica | | barrina per a sòls pedregosos (DMCSC) | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | classe de pedregositat (DMCSC) | | classificació, taxonomia i correlació de sòls | | propietats fÃsiques i comportament del sòl | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | classes de pedregositat superficial (DMCSC) | | origen del sòl i organitzacions edà fiques | | propietats fÃsiques i comportament del sòl | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | Cole, Lewis Gregory (DEM) | | epònims | | con submarà pregon (DGEOL) | | costes i geomorfologia marina | | estratigrafia: estratigrafia general | | Connell, Frank Gregory (DEM) | | epònims | | delta submarà pregon (DGEOL) | | costes i geomorfologia marina | | estratigrafia: estratigrafia general | | dolor pregon (DEM) | | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | | semiologia |
|
|
aigües pregones f. pl. | Diccionari de geologia | costes i geomorfologia marina | hidrogeologia | Aigua marina o oceà nica que ocupa la part més profunda de la columna d’aigua. | Sin. compl.: aigües de fons f. pl. | en bottom water, deep water | es aguas profundas | fr eaux profondes |
|
barrina per a sòls pedregosos c. nom. f. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | En estudis de sòls, barrina amb un capçal mostrejador molt robust que es caracteritza per presentar unes ungles de tall doblegades de manera que permeten l’entrada dels elements grossos (graves) en el capçal. | V. t.: barrina f. | en auger for stony soils | es barrena para suelos pedregosos | fr tarière pour sols pierreux | gl barrena para solos pedregosos |
|
classe de pedregositat c. nom. f. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | classificació, taxonomia i correlació de sòls | propietats fÃsiques i comportament del sòl | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | CaracterÃstica d’un sòl que expressa: 1) el percentatge de superfÃcie del sòl recoberta per fragments de roca (fragments grossos) de mida entre 15 i 30 cm, i 2) la separació entre fragments. Permet avaluar el grau d’interferència amb la utilització agrÃcola del sòl.
Es pot determinar: 1) pel mètode del recompte del nombre de fragments en una superfÃcie quadrada al voltant d’un punt, o 2) pel mètode de la lÃnia d’intercepció.
No hi ha un acord internacional sobre els lÃmits entre les classes. La FAO (2006) estableix set classes de pedregositat superficial, segons el percentatge de superfÃcie recoberta: 1) no pedregós, sense fragments; 2) molt poc pedregós, amb menys d’un 2 % de la superfÃcie recoberta; 3) poc pedregós, entre un 2 i un 5 % de la superfÃcie; 4) mitjanament pedregós, entre un 5 i un 15 % de la superfÃcie; 5) molt pedregós, entre un 15 i un 40 % de la superfÃcie; 6) abundantment pedregós, entre un 40 i un 80 % de la superfÃcie, i 7) dominant, superior al 80 % de la superfÃcie.
El NRCS (2002) n’estableix cinc classes: 1) pedregós, entre un 0,01 i un 0,1 % de superfÃcie recoberta; 2) molt pedregós, entre un 0,1 i un 3 % de la superfÃcie; 3) extremament pedregós, entre un 3 i un 15 % de la superfÃcie; 4) amb blocs, entre un 15 i un 50 % de la superfÃcie, i 5) molt pedregós, superior al 50 % de la superfÃcie.
El SINEDARES (1983) estableix set classes segons el percentatge de superfÃcie ocupada per fragments grossos tenint en compte la mida i la separació entre fragments: 1) no pedregós, inferior al 0,01 % de la superfÃcie, no interfereix a l’hora de llaurar ni en les feines de conreu; 2) lleugerament pedregós, entre un 0,01 i un 0,1 % de la superfÃcie i una separació d’entre 10 i 30 m, poca interferència, són possibles els cultius d’escarda (birbada); 3) moderadament pedregós, entre un 0,1 i un 3,0 % de la superfÃcie i separació de 2 a 10 m, es produeixen algunes interferències, no són possibles els cultius d’escarda; 4) molt pedregós, entre un 3 i un 15 % de la superfÃcie i una separació d’1 a 2 m, no permeten l’ús de maquinà ria, només mà quines lleugeres i estris manuals; 5) excessivament pedregós, entre un 15 i un 30 % de la superfÃcie i una separació de 0,7 a 1,5 m, no es pot utilitzar maquinà ria; 6) extremadament pedregós, entre un 30 i un 90 % de la superfÃcie i separació de menys de 70 cm, no permet un ús agrÃcola dels terrenys, i 7) sòl pavimentat, superior al 90 % de la superfÃcie. | Sin. compl.: classe de fragments de superfÃcie c. nom. f. | V. t.: pedregositat f. | en surface fragment classes, coarse surface fragment classes, surface stoniness classes | es clases de pedregosidad | fr classes de pierrosité | gl clases de pedregosidade, clases de fragmentos en superficie |
|
classes de pedregositat superficial c. nom. f. pl. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | origen del sòl i organitzacions edà fiques | propietats fÃsiques i comportament del sòl | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Fragments grossos que es troben a la superfÃcie del sòl i que es classifiquen en funció del percentatge de superfÃcie recoberta i de la grandà ria i naturalesa dels fragments. Quant a la grandà ria, només hi ha acord en el lÃmit inferior: igual o superior a 2 mm.
El Soil Survey Manual (SSDS, 2017) distingeix els tipus de fragments següents:
1) fragments plans: channers (en anglès), de 2 a 150 mm de llarg; lloses, de 150 a 380 mm; pedres, de 380 a 600 mm; blocs, de més de 600 mm.
2) fragments esferoïdals o cuboidals: grava, de 2 a 76 mm de dià metre (grava molt fina, de 2 a 5 mm; grava mitjana, de 5 a 20 mm; grava grossa, de 20 a 76 mm); còdol, de 76 a 250 mm; pedres, de 250 a 600 mm; blocs, de més de 600 mm.
Si es tracta de fragments de roques no coherents, es fa servir el prefix para-: pararroca, paralÃtic, paragrava. Molt possiblement, quan es prepari i es tamisi la mostra al laboratori aquests fragments es desfaran i no seran retinguts en el tamÃs.
La GuÃa para la descripción de perfiles de suelo (FAO-WRB, 2009) distingeix els fragments següents: grava fina (2-6 mm), grava mitjana (6-20 mm), grava grossa (20-60 mm), pedres (60-200 mm); blocs (200-600 mm); blocs grossos (600 a 2000 mm).
El SINEDARES (CBDSA, 1983), tenint en compte la grandà ria, distingeix entre pedregositat superficial i graverositat superficial. La pedregositat es relaciona amb el grau d’interferència amb els treballs de conreu, que es considera que és significativa si la mida dels fragments es troba entre 150 i 300 mm (pedres i blocs), amb el percentatge de superfÃcie recoberta i amb la separació entre els fragments. S’estableix la classificació següent: no pedregós, les pedres no interfereixen (< 0,01 % de recobriment); lleugerament pedregós, hi ha poca interferència, per a cultius de birbada (0,01-0,1 % de recobriment i separació de 10 a 30 m); moderadament pedregós, hi ha algunes interferències, per a fenc i pastures (0,1-3 % de recobriment i separació de 2 a 10 m); molt pedregós, no s’hi pot utilitzar maquinà ria, excepte si és lleugera (3-15 % de recobriment i separació d’1 a 2 m); excessivament pedregós, no s’hi pot utilitzar maquinà ria (15-30 % de recobriment i separació de 0,7 a 1,5 m); extremadament pedregós, no és possible el cultiu (30-90 % de recobriment i separació de menys de 0,7 m); sòl pavimentat (> 90 % de recobriment i no hi ha separació).
En zones semià rides, la pedregositat superficial pot tenir efectes beneficiosos, perquè pot actuar d’encoixinament i disminuir l’evaporació directa i l’erosió. | V. t.: encoixinament m., pedregositat f., SINEDARES m. | en coarse surface fragment classes, stoniness classes | es clases de pedregosidad superficial | fr classes de pierrosité à la surface du sol | gl clases de pedregosidade superficial | pt classes de pedregosidade |
|
con submarà pregon m. | Diccionari de geologia | costes i geomorfologia marina | estratigrafia: estratigrafia general | Ventall submarÃ. |
|
delta submarà pregon m. no recom. | Diccionari de geologia | costes i geomorfologia marina | estratigrafia: estratigrafia general | Ventall submarÃ. |
|
dolor pregon m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | semiologia | Dolor que s’origina en estructures profundes: músculs, ossos, articulacions i vÃsceres. | Sin. compl.: dolor profund |
|
|
|