Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aportació a la terminologia geogràfica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigràfica internacional (versió abreujada)
Sistemes d'informació geogràfica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Bioquímica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funció del cos humà
Fonaments de fisioteràpia i fisioteràpia comunitària
Genètica
Infermeria comunitària (1a part)
Infermeria comunitària (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
Músculs
Ossos i articulacions
Promoció de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de Bioquímica
Vocabulari de biologia de la reproducció
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Estadística
Glossari de corrosió
Magnituds, unitats i símbols en química física
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurídic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
Introducció als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
Percepció i atenció
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 6 (54 registres)
veureaigües pregones (DGEOL)
 costes i geomorfologia marina
 hidrogeologia
veureany gregorià (QUIMFIS)
 química
veurebarrina per a sòls pedregosos (DMCSC)
 informació de sòls i representació espacial del sistema edàfic
veureclasse de pedregositat (DMCSC)
 classificació, taxonomia i correlació de sòls
 propietats físiques i comportament del sòl
 qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
veureclasses de pedregositat superficial (DMCSC)
 origen del sòl i organitzacions edàfiques
 propietats físiques i comportament del sòl
 qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
veureCole, Lewis Gregory (DEM)
 epònims
veurecon submarí pregon (DGEOL)
 costes i geomorfologia marina
 estratigrafia: estratigrafia general
veureConnell, Frank Gregory (DEM)
 epònims
veuredelta submarí pregon (DGEOL)
 costes i geomorfologia marina
 estratigrafia: estratigrafia general
veuredolor pregon (DEM)
 anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació
 semiologia
Cerca regó a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

aigües pregones f. pl.
Diccionari de geologia
costes i geomorfologia marina
hidrogeologia
Aigua marina o oceànica que ocupa la part més profunda de la columna d’aigua.
Sin. compl.: aigües de fons f. pl.
en bottom water, deep water
es aguas profundas
fr eaux profondes

any gregorià c. nom. m.
Magnituds, unitats i símbols en química física
química
Podeu trobar aquest terme a la pàgina: 147
en Gregorian year subst.

barrina per a sòls pedregosos c. nom. f.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
informació de sòls i representació espacial del sistema edàfic
En estudis de sòls, barrina amb un capçal mostrejador molt robust que es caracteritza per presentar unes ungles de tall doblegades de manera que permeten l’entrada dels elements grossos (graves) en el capçal.
V. t.: barrina f.
en auger for stony soils
es barrena para suelos pedregosos
fr tarière pour sols pierreux
gl barrena para solos pedregosos

classe de pedregositat c. nom. f.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
classificació, taxonomia i correlació de sòls
propietats físiques i comportament del sòl
qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
Característica d’un sòl que expressa: 1) el percentatge de superfície del sòl recoberta per fragments de roca (fragments grossos) de mida entre 15 i 30 cm, i 2) la separació entre fragments. Permet avaluar el grau d’interferència amb la utilització agrícola del sòl.
Es pot determinar: 1) pel mètode del recompte del nombre de fragments en una superfície quadrada al voltant d’un punt, o 2) pel mètode de la línia d’intercepció.
No hi ha un acord internacional sobre els límits entre les classes. La FAO (2006) estableix set classes de pedregositat superficial, segons el percentatge de superfície recoberta: 1) no pedregós, sense fragments; 2) molt poc pedregós, amb menys d’un 2 % de la superfície recoberta; 3) poc pedregós, entre un 2 i un 5 % de la superfície; 4) mitjanament pedregós, entre un 5 i un 15 % de la superfície; 5) molt pedregós, entre un 15 i un 40 % de la superfície; 6) abundantment pedregós, entre un 40 i un 80 % de la superfície, i 7) dominant, superior al 80 % de la superfície.
El NRCS (2002) n’estableix cinc classes: 1) pedregós, entre un 0,01 i un 0,1 % de superfície recoberta; 2) molt pedregós, entre un 0,1 i un 3 % de la superfície; 3) extremament pedregós, entre un 3 i un 15 % de la superfície; 4) amb blocs, entre un 15 i un 50 % de la superfície, i 5) molt pedregós, superior al 50 % de la superfície.
El SINEDARES (1983) estableix set classes segons el percentatge de superfície ocupada per fragments grossos tenint en compte la mida i la separació entre fragments: 1) no pedregós, inferior al 0,01 % de la superfície, no interfereix a l’hora de llaurar ni en les feines de conreu; 2) lleugerament pedregós, entre un 0,01 i un 0,1 % de la superfície i una separació d’entre 10 i 30 m, poca interferència, són possibles els cultius d’escarda (birbada); 3) moderadament pedregós, entre un 0,1 i un 3,0 % de la superfície i separació de 2 a 10 m, es produeixen algunes interferències, no són possibles els cultius d’escarda; 4) molt pedregós, entre un 3 i un 15 % de la superfície i una separació d’1 a 2 m, no permeten l’ús de maquinària, només màquines lleugeres i estris manuals; 5) excessivament pedregós, entre un 15 i un 30 % de la superfície i una separació de 0,7 a 1,5 m, no es pot utilitzar maquinària; 6) extremadament pedregós, entre un 30 i un 90 % de la superfície i separació de menys de 70 cm, no permet un ús agrícola dels terrenys, i 7) sòl pavimentat, superior al 90 % de la superfície.
Sin. compl.: classe de fragments de superfície c. nom. f.
V. t.: pedregositat f.
en surface fragment classes, coarse surface fragment classes, surface stoniness classes
es clases de pedregosidad
fr classes de pierrosité
gl clases de pedregosidade, clases de fragmentos en superficie

classes de pedregositat superficial c. nom. f. pl.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
origen del sòl i organitzacions edàfiques
propietats físiques i comportament del sòl
qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
Fragments grossos que es troben a la superfície del sòl i que es classifiquen en funció del percentatge de superfície recoberta i de la grandària i naturalesa dels fragments. Quant a la grandària, només hi ha acord en el límit inferior: igual o superior a 2 mm.
El Soil Survey Manual (SSDS, 2017) distingeix els tipus de fragments següents:
1) fragments plans: channers (en anglès), de 2 a 150 mm de llarg; lloses, de 150 a 380 mm; pedres, de 380 a 600 mm; blocs, de més de 600 mm.
2) fragments esferoïdals o cuboidals: grava, de 2 a 76 mm de diàmetre (grava molt fina, de 2 a 5 mm; grava mitjana, de 5 a 20 mm; grava grossa, de 20 a 76 mm); còdol, de 76 a 250 mm; pedres, de 250 a 600 mm; blocs, de més de 600 mm.
Si es tracta de fragments de roques no coherents, es fa servir el prefix para-: pararroca, paralític, paragrava. Molt possiblement, quan es prepari i es tamisi la mostra al laboratori aquests fragments es desfaran i no seran retinguts en el tamís.
La Guía para la descripción de perfiles de suelo (FAO-WRB, 2009) distingeix els fragments següents: grava fina (2-6 mm), grava mitjana (6-20 mm), grava grossa (20-60 mm), pedres (60-200 mm); blocs (200-600 mm); blocs grossos (600 a 2000 mm).
El SINEDARES (CBDSA, 1983), tenint en compte la grandària, distingeix entre pedregositat superficial i graverositat superficial. La pedregositat es relaciona amb el grau d’interferència amb els treballs de conreu, que es considera que és significativa si la mida dels fragments es troba entre 150 i 300 mm (pedres i blocs), amb el percentatge de superfície recoberta i amb la separació entre els fragments. S’estableix la classificació següent: no pedregós, les pedres no interfereixen (< 0,01 % de recobriment); lleugerament pedregós, hi ha poca interferència, per a cultius de birbada (0,01-0,1 % de recobriment i separació de 10 a 30 m); moderadament pedregós, hi ha algunes interferències, per a fenc i pastures (0,1-3 % de recobriment i separació de 2 a 10 m); molt pedregós, no s’hi pot utilitzar maquinària, excepte si és lleugera (3-15 % de recobriment i separació d’1 a 2 m); excessivament pedregós, no s’hi pot utilitzar maquinària (15-30 % de recobriment i separació de 0,7 a 1,5 m); extremadament pedregós, no és possible el cultiu (30-90 % de recobriment i separació de menys de 0,7 m); sòl pavimentat (> 90 % de recobriment i no hi ha separació).
En zones semiàrides, la pedregositat superficial pot tenir efectes beneficiosos, perquè pot actuar d’encoixinament i disminuir l’evaporació directa i l’erosió.
V. t.: encoixinament m., pedregositat f., SINEDARES m.
en coarse surface fragment classes, stoniness classes
es clases de pedregosidad superficial
fr classes de pierrosité à la surface du sol
gl clases de pedregosidade superficial
pt classes de pedregosidade

Cole, Lewis Gregory n. pr.
Diccionari enciclopèdic de medicina
epònims
Radiòleg nord-americà, 1874-1954.
V.: signe de Cole m.

con submarí pregon m.
Diccionari de geologia
costes i geomorfologia marina
estratigrafia: estratigrafia general
Ventall submarí.

Connell, Frank Gregory n. pr.
Diccionari enciclopèdic de medicina
epònims
Cirurgià nord-americà, 1875-1968.
V.: sutura de Connell f.

delta submarí pregon m. no recom.
Diccionari de geologia
costes i geomorfologia marina
estratigrafia: estratigrafia general
Ventall submarí.

dolor pregon m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació
semiologia
Dolor que s’origina en estructures profundes: músculs, ossos, articulacions i vísceres.
Sin. compl.: dolor profund