|
|
| abscés apendicular m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | gastroenterologia | | microbiologia i patologia infecciosa | | Abscés consecutiu a una apendicitis, desenvolupat habitualment en la fossa ilÃaca dreta, per bé que segueix les variacions topogrà fiques de l’apèndix i pot ésser ocasionalment subhepà tic, retrocecal, mesocelÃac o pelvià . |
|
| absorció activa de nutrients via radicular c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | fertilitat quÃmica del sòl | Procés fisicoquÃmic pel qual una arrel absorbeix ions o molècules del medi exterior (de la fase lÃquida del sòl o d’una dissolució nutritiva) en un moviment en contra d’un gradient de concentració (contra un gradient electroquÃmic), de manera que la cèl·lula consumeix energia metabòlica quan té lloc aquesta transferència cap al citoplasma cel·lular via l’apoplasma. Es tracta d’un moviment lent i irreversible.
La membrana plà smica que revesteix el plasmodesm és de naturalesa lipÃdica, per la qual cosa és hidrofòbica i impermeable als ions de la fase lÃquida, que no la poden travessar lliurement, com passa a l’absorció passiva. La quantitat d’energia necessà ria perquè tingui lloc l’absorció ha de ser com a mÃnim igual a la diferència de potencial electroquÃmic entre els dos compartiments.
Es distingeixen dos tipus de transport d’elements minerals des de l’apoplasma cap al citoplasma:
1) absorció per transportadors (en anglès, carrier) de la membrana especÃfics (proteïnes de la bicapa lipÃdica): es tracta d’un transport actiu acoblat a una reacció metabòlica (difusió facilitada), sovint lligada a la hidròlisi de l’ATP en harmonia amb el funcionament d’una bomba H+ATPasa transmembrà nica; l’activitat de la bomba transforma energia metabòlica en energia útil per al transport en les membranes;
2) absorció per transport actiu per cotransport de dues substà ncies. | | V.: absorció f., absorció de nutrients via radicular c. nom. f., absorció passiva de nutrients via radicular c. nom. f., ió nutritiu c. nom. m. | | en active uptake, active absorption | | es absorción activa de nutrientes vÃa radicular | | fr prélévement actif per les racines des éléments nutritifs | | gl absorción activa de nutrientes a través da raÃz | | pt absorção ativa de nutrientes por via radicular |
|
| absorció de nutrients via radicular c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | fertilitat quÃmica del sòl | Procés fisicoquÃmic pel qual una arrel absorbeix ions o molècules de la fase lÃquida del sòl o d’una dissolució nutritiva, la qual cosa comporta una transferència des de la fase lÃquida cap al citoplasma cel·lular via l’apoplasma, travessant la superfÃcie de l’arrel.
La paret cel·lular, de naturalesa pectocel·lulòsica, té nombrosos porus que pel seu dià metre (de 3,5 a 5 nm) no constitueixen una barrera al pas de soluts (absorció per difusió passiva), mentre que la membrana plà smica, de naturalesa lipÃdica, és hidrofòbica i impermeable als ions (absorció activa, transport actiu o absorció selectiva).
Una part dels nutrients absorbits realitza certes funcions en el sistema radicular, mentre que la major part és translocada a la part aèria i pot ser objecte de diversos tipus de transformacions. | | V.: absorció f., absorció activa de nutrients via radicular c. nom. f., absorció passiva de nutrients via radicular c. nom. f., absorció selectiva c. nom. f., transport actiu c. nom. f. | | en root nutrient uptake, root nutrient absorption | | es absorción de nutrientes vÃa radicular | | fr prélévement d’éléments nutritifs par la racine | | gl absorción de nutrientes a través da raÃz | | pt absorção de nutrientes por via radicular |
|
| absorció passiva de nutrients via radicular c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | fertilitat quÃmica del sòl | Procés fisicoquÃmic mitjançant el qual l’arrel absorbeix ions o molècules de la fase lÃquida del sòl o d’una dissolució nutritiva. La transferència a través de la membrana biològica de la superfÃcie de l’arrel té lloc aprofitant els porus que hi ha, per mitjà d’una difusió lliure, segons el gradient de concentració existent entre la part exterior i la interior, de manera que la cèl·lula no consumeix energia metabòlica. Aquest procés és purament fÃsic i implica mecanismes de difusió, intercanvi iònic, adsorció, flux de massa, equilibri de Donnan i intercepció radicular.
Un ió o molècula es mou a favor de la força fÃsica que actua sobre ser a causa del gradient de concentració, anomenada força ió motriu, de manera que la cèl·lula no consumeix energia metabòlica. L’absorció obeeix a un equilibri de Donnan.
Suposa una permeabilitat total de la paret cel·lular de l’arrel i, en general, afecta cations (entre ells, el Ca2+). Com que la paret està composta per pectat cà lcic, l’equilibri de Donnan provoca una diferència de potencial elèctric entre la paret i la fase lÃquida que afavoreix l’absorció passiva a través dels porus de la membrana. Es tracta d’un procés reversible, de manera que un ió que ha penetrat per absorció passiva pot sortir de l’arrel per difusió simple (exsorció). En el cas del Ca2+, atès que aquesta absorció va associada al moviment en massa de l’aigua, a aquest procés també se l’anomena flux de masses. | | V.: absorció f., absorció de nutrients via radicular c. nom. f., absorció activa de nutrients via radicular c. nom. f., flux de massa c. nom. m., mobilitat de nutrients c. nom. f. | | en passive uptake, passive absorption | | es absorción pasiva de nutrientes vÃa radicular | | fr prélévement passif des éléments nutritifs | | gl absorción pasiva de nutrientes a través da raÃz | | pt absorção pasiva de nutrientes por via radicular |
|
| acceleració angular f. | | Percepció i atenció | | percepció i atenció | | | en angular acceleration subst. | | es aceleración angular f. |
|
| accelerant de la coagulació sanguÃnia m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | bioquÃmica i biologia molecular | | hematologia i hemoterà pia | | Agent bioquÃmic, generalment de natura enzÃmica, que accelera certes fases del procés de la coagulació sanguÃnia. Han estat descrits els següents accelerants de la coagulació de la sang: els factors plaquetaris 1 i 2, presents a l’interior de les plaquetes; els factors plasmà tics, presents al plasma sanguini, tals com el factor Hageman (factor XII) i l’accelerina (factor VI); el lisat dels eritròcits, provinent de l’hemòlisi fisiològica dels eritròcits, i les secrecions que, provinents de l’alteració dels teixits del mateix individu, contenen una tromboplastina d’activitat enèrgica alliberada per aquests teixits (factor III). |
|
| accident vascular cerebral m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anatomia patològica | | angiologia | | cardiologia | | neurologia | | Episodi agut d’afectació de la circulació cerebral. Els mecanismes etiopatogènics són la isquèmia cerebral focal, la trombosi venosa cortical o subcortical, l’encefalopatia hipertensiva, la isquèmia cerebral global, l’hemorrà gia cerebral intraparenquimà tica, l’hemorrà gia subaracnoïdal, els angiomes cerebral i les malformacions vasculars cerebrals (telangièctasis, angiomes cavernoses, malformacions arteriovenoses). La isquèmia cerebral focal pot ésser causada per una trombosi arterial (arteriosclerosi, arteriopaties o arteritis inflamatòries, vasculitis, arteritis per fà rmacs) o per un embolisme cardÃac (valvulopaties, arÃtmies). La trombosi venosa cortical o subcortical pot ésser d’origen infecciós (meningitis bacteriana) o no infecciós (malnutrició, deshidratació, policitèmia, coagulopatia per anovulatoris o obstètrica, sÃndromes paraneoplà stiques). L’encefalopatia hipertensiva pot ésser de presentació aguda o subaguda i ocorre en malalts amb hipertensió arterial greu. La isquèmia cerebral global es presenta en l’aturada cardÃaca i els quadres clÃnics després del coma inicial oscil·len entre l’amnèsia amb recuperació progressiva fins a estats vegetatius crònics. La isquèmia medul·lar es produeix per lesions isquèmiques de l’aorta que interrompen el flux sanguini de les artèries radiculars (trombosi, aneurisma). L’hemorrà gia cerebral intraparenquimà tica o hematoma cerebral no traumà tic és causada per la ruptura de microaneurismes, anomenats de Charcot i Bouchard, que es produeixen en la hipertensió arterial crònica, o bé per anomalies vasculars (angiomes, aneurismes, telangièctasis, aneurismes micòtics de l’endocarditis bacteriana), vasculitis, amiloïdosi, dià tesis hemorrà giques, metà stasis cerebrals vascularitzades (melanomes), hemorrà gies per drogues (cocaïna, amfetamines), traumatismes cranioencefà lics. Les hemorrà gies subaracnoïdals són originades per traumatismes cranials, per l’extensió subaracnoïdal d’un hematoma cerebral intraparenquimà tic, per aneurismes cerebrals, per malformacions arteriovenoses, per vasculitis, per dià tesis hemorrà giques, infeccions, tumors sagnants, hipertensió arterial, etc. Els aneurismes cerebrals poden ésser seculars (anomalia del teixit elà stic de les artèries), micòtics (embolisme sèptic a partir d’una endocarditis) i arterioscleròtics. Les manifestacions clÃniques depenen del territori on es produeix la disminució del flux cerebral i de l’extensió i de la intensitat de la isquèmia. | | Sin. compl.: accident cerebrovascular agut, apoplexia, atac de feridura, feridura, ictus, ictus apoplèctic, ictus cerebral, mal de Sant Joan, xoc apoplèctic | | V.: ictus cerebral establert m. | | de Apoplexie, Gehirnschlag, Schlaganfall | | en apoplexy, stroke | | es apoplejÃa | | fr apoplexie | | it apoplessia |
|
| accident vascular transitori m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | angiologia | | neurologia | | Accident vascular cerebral que dura menys de 24 hores, habitualment d’origen isquèmic, i que constitueix el 10-25 % de tots els accidents vasculars cerebrals. | | Sin. compl.: ictus cerebral transitori, isquèmia cerebral transitòria |
|
| acció acumulativa f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | farmacologia | | Acció d’una droga que es manifesta de sobte després d’haver estat administrades diverses dosis aparentment sense cap efecte. | | Sin. compl.: efecte acumulatiu |
|
|
|