|
|
| èczema asteatòtic dels vells m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | dermatologia | | semiologia | | Dermatosi que es presenta en gent gran, caracteritzada per pruïja, descamació pitiriasiforme, eritema i canvis cutanis eczematoides distribuïts sobre una pell molt seca, finament clivellada (fr craquelé), en els braços, cames i dors de les mans. És originat per la disminució de la secreció sebà cia de la pell de les extremitats (asteatosi), pròpia de la vellesa, combinada amb el costum de banyar-se o rentar-se prolongadament amb sabons alcalinitzants. Es presenta especialment a l’hivern, quan la humitat de les habitacions és escassa per un excés de calefacció. | | Sin. compl.: èczema craquelé, èczema hiemalis, èczema de la vellesa, èczema hiemal, èczema xeròtic, eczemà tide de dessecació, pell seca hivernal, pruïja hiemalis, pruïja hiemal, pruïja hivernal, pruïja senil, xerosi hivernal |
|
| mètode d’abatiment per subnivells m. | | Diccionari de geologia | | mineria i aprofitaments | | Mètode de mineria, aplicat als jaciments molt inclinats, mitjançant el qual en una cambra hom abat el mineral en una sèrie de subnivells que avancen horitzontalment, disposats en esglaons i separats per pilars horitzontals. A mesura que avancen els treballs, els pilars són progressivament abatuts, començant pels més alts. El mineral abatut (foudroyé) és extret, i s’hi deixa la ganga. | | en sublevel space stoping method | | es método de tajeo en subniveles |
|
| nivells crÃtics de nutrients c. nom. m. pl. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | sigla: NCN | | fertilitat quÃmica del sòl | En interpretació d’anà lisi vegetal, concentració de cada nutrient, considerat individualment, en un òrgan especÃfic d’una espècie vegetal concreta, en un estat de desenvolupament determinat, que es correspon amb el rendiment òptim i que, per sobre d’aquest nivell, no és probable que una aplicació del nutrient produeixi un increment del rendiment.
Es considera que la concentració en l’òrgan vegetal considerat hauria d’estar sempre lleugerament per sobre d’aquest nivell crÃtic perquè el rendiment no es vegi afectat; i és esperable que, per sota d’aquesta concentració, hi haurà una disminució de la producció respecte al rendiment esperable.
La concentració crÃtica s’estableix experimentalment a partir d’una situació de rendiments elevats i en unes condicions en les quals els restants factors de creixement es troben en el seu òptim.
Aquest enfocament en la interpretació d’anà lisi de plantes (fulla, pecÃol o altres òrgans) es basa en el paradigma dels nivells crÃtics, que ha estat molt utilitzat i modificat des que va ser proposat per P. Macy el 1936.
Per l’experiència adquirida, s’ha arribat a la conclusió que intentar establir les aplicacions de fertilitzants amb l’objectiu d’assolir els nivells crÃtics a la planta ha conduït a fracassos importants. Això és degut al fet que la relació entre els continguts de nutrients en fulla i les necessitats de la planta és molt complexa; i al fet que una interpretació element a element no té en compte les interaccions entre ells; ni que, d’existir deficiències en un o diversos nutrients, en augmentar el nivell d’un d’ells varia el nivell crÃtic de l’altre o altres nutrients. Per aquests motius, no sembla adequat intentar ajustar un programa de fertilització basant-se única i exclusivament en l’enfocament dels nivells crÃtics. Va constituït un avanç considerable complementar els nivells crÃtics amb les relacions entre nutrients, binà ries o ternà ries, i amb la introducció de diversos Ãndexs d’equilibri o el sistema integrat de diagnòstic i recomanació (DRIS), entre altres enfocaments, si bé això augmenta la complexitat en les interpretacions. | | V.: diagnòstic foliar c. nom. m., Ãndexs d’equilibri c. nom. m. pl., interacció entre nutrients c. nom. f., sistema integrat de diagnòstic i recomanació c. nom. m. | | en nutrients critical level | | es niveles crÃticos de nutrientes | | fr niveaux critiques d’éléments nutritifs | | gl niveis crÃticos de nutrientes | | pt nÃveis crÃticos de nutrientes |
|
| nivells de suficiència de la diagnosi vegetal c. nom. m. pl. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | fertilitat quÃmica del sòl | Explicació de l’estat nutricional d’un cultiu per mitjà de la concentració de nutrients en el material vegetal: planta sencera o fulles (senceres, limbes o pecÃols), en un moment determinat.
En la interpretació de l’anà lisi de material vegetal, s’han definit els intervals següents: 1) deficient, quan la planta presenta sÃmptomes visibles de deficiència, es produeix un disminució del creixement i de la producció, i es requereixen mesures correctores immediates; 2) baix o marginal, quan la concentració és baixa i la planta no presenta sÃmptomes visibles de deficiència, si bé es produeix una disminució del creixement i de la producció, i per tant cal realitzar alguns canvis en la fertilització; 3) adequat o suficient, quan la concentració és normal o satisfactòria i les prà ctiques de fertilització són les correctes; 4) alt, quan s’ha d’ajustar la fertilització en el sentit de disminuir-la; 5) tòxic o excessiu, quan la planta presenta sÃmptomes de toxicitat, en disminueix el rendiment, la qualitat i el vigor, i s’han de prendre mesures per disminuir les dosis de fertilitzants.
Existeixen taules amb valors d’intervals de rangs de suficiència per interpretar els resultats de les anà lisis de múltiples cultius i per a sòls, si bé en pocs casos s’indiquen les condicions edafoclimà tiques en què van ser obtinguts. | | V.: anà lisi foliar c. nom. m. | | en sufficiency range of plant diagnosis | | es niveles de suficiencia del diagnóstico vegetal | | fr niveaux de suffisance du diagnostic végétal | | gl nÃvel de suficiencia do diagnóstico vexetal | | pt nÃvel de suficiència de diagnóstico vegetal |
|
|
|