|
|
| xaragall1 m. | | Diccionari de geologia | | geomorfologia: geomorfologia general | | Regueró erosiu amb un perfil transversal en V, afaiçonat per l’aigua en escórrer-se per un terreny inclinat, incoherent i, generalment, amb escàs recobriment vegetal, el qual s’aprofundeix amb el temps i/o a mesura que augmenta el volum d’aigua que hi circula. | | Sin. vulg.: allau1 f., aragall m., argall m., corranc m., còrrec m., corregall m., corriol m., escorranc m., escorrancall m., escorregall m., regall m., reguer m., saragall m., sargall m., xorranc m., xòrrec m., xorregall m. | | en gully | | es cárcava, regato | | fr ravin |
|
| xaragall1 m. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | atmosfera i agua del sòl | | gestió i ús sostenible del sòl | | propietats fÃsiques i comportament del sòl | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | Canal de traçat irregular, de mida centimètrica que forma a la superfÃcie d’un camp sense coberta vegetal l’aigua d’escorrentia superficial quan es mou de forma concentrada. | | Sin. compl.: escorranc1 m. | | en furrow | | es surco | | fr sillon |
|
| xaragall m. | | Aportació a la terminologia geogrà fica catalana | | geografia | | Reguerot o barrancada gran que solen fer les aigües de pluja en els terrenys i amb gran efectivitat en els vessants quan no han estat convenientment protegits mitjançant reforestació, obres d’enginyeria o altres defenses. | | Sin. compl.: allau f., aragall m., corranc m. |
|
| xaragall m. | | Diccionari de les ciències ambientals | | geologia | | Regueró que forma l’aigua de la pluja en escórrer-se per un terreny inclinat i que pot esdevenir un barranc si continua l’erosió del terreny. | | V. t.: barranc m., escorranc m. | | en gully subst. | | es arroyada f., badén m., cárcava f. | | fr ravin m., ravine f. |
|
| xaragall2 m. | | Diccionari de geologia | | terme de la llengua comuna | | Arena o pedres petites que una torrentada ha tret a les vores. | | V.: al·luvió f. | | en gully | | es arroyada, badén, regato | | fr ravine |
|
| xaragall2 m. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | Solc natural d’erosió, estret (centimètric), amb un perfil transversal en V, afaiçonat per l’aigua en escórrer-se per un terreny inclinat, incoherent i, generalment, amb escás recobriment vegetal, que s’estén al llarg d’un vessant. Presenta un traçat irregular, digitiforme i, aproximadament, perpendicular a les corbes de nivell.
Aquests solcs s’inicien a una distà ncia crÃtica des de la part alta del vessant, a partir de la qual el flux d’escolament superficial difús comença a concentrar-se. El canvi de flux difús (erosió difusa) a flux concentrat (erosió en xaragalls) passa per diverses etapes intermèdies i la mida dels solcs augmenta progressivament aigües avall i al llarg del temps. Poden ser eliminats amb el conreu, tot i que això no resol el problema de la pèrdua de sòl i aigua per erosió. | | Sin. compl.: aragall m., reguerot m. | | V. t.: erosió en xaragalls c. nom. f. | | en rill, channel | | es arroyadero | | fr rigole, ruisselet, sillon, raveline, filet | | gl arroiadoiro, regato, regueiro, regueira | | pt sulco |
|
|
|