Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

AportaciĂł a la terminologia geogrĂ fica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigrĂ fica internacional (versiĂł abreujada)
Sistemes d'informaciĂł geogrĂ fica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

BioquĂ­mica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funciĂł del cos humĂ 
Fonaments de fisioterĂ pia i fisioterĂ pia comunitĂ ria
Genètica
Infermeria comunitĂ ria (1a part)
Infermeria comunitĂ ria (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
MĂşsculs
Ossos i articulacions
PromociĂł de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de BioquĂ­mica
Vocabulari de biologia de la reproducciĂł
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

EstadĂ­stica
Glossari de corrosiĂł
Magnituds, unitats i sĂ­mbols en quĂ­mica fĂ­sica
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurĂ­dic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
IntroducciĂł als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
PercepciĂł i atenciĂł
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 4 (40 registres)
veureabeurador automĂ tic (DRAMAD)
 ramaderia
veureacceleraciĂł automĂ tica (DPF)
 transport ferroviari
veureautòmat (DEM)
 salut mental
veureautomĂ tic | automĂ tica (DUQ)
 quĂ­mica
veureautomĂ tic (DPF)
 transport ferroviari
veureautomĂ tic -a (DEM)
 conceptes generals i de suport
veureautomatisme (DEM)
 conceptes generals i de suport
 neurologia
 Ă˛rgans i sistemes
veureautomatisme (DEM)
 malalties i sĂ­ndromes
 neurologia
veureautomatisme cardĂ­ac (DEM)
 cardiologia
 neurologia
 Ă˛rgans i sistemes
veureautomatisme extrasinusal (DEM)
 cardiologia
 neurologia
 Ă˛rgans i sistemes
Cerca autòmat a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

abeurador automĂ tic m.
Diccionari de ramaderia
ramaderia
Abeurador dotat d’un mecanisme de regulació d’entrada d’aigua.
es abrevadero automático m.

acceleraciĂł automĂ tica c. nom. f.
Diccionari per a ferroviaris
transport ferroviari
Dispositiu que elimina resistències i fa avançar el combinador automàticament, sense intervenció del maquinista, que s’ha de limitar a situar la maneta del regulador a la velocitat econòmica volguda.
es aceleración automática
fr démarreur automatique

autòmat m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
salut mental
Persona que obra d’una manera mecànica i involuntària, que segueix una rutina.

automĂ tic | automĂ tica adj.
Diccionari de l’utillatge químic
quĂ­mica
Que substitueix l’home en una feina determinada.
Ex.: Valorador automĂ tic.

automĂ tic adj. m.
Diccionari per a ferroviaris
transport ferroviari
1. Dit del bloqueig de trens que fa servir unes instal·lacions que tanquen els senyals en sobrepassar-los els trens i que els obren sense intervenció humana un cop s’han allunyat suficientment. Els senyals que intervenen en aquest bloqueig.
2. Dit del fre que, en cas d’alguna anormalitat, actua sense intervenció del maquinista.
3. Dit de l’enganxall que actua per si sol en pitjar-se els vehicles els uns contra els altres, sense necessitat d’intervenir-hi directament; per desenganxar-lo sol ser suficient moure una falca, sia manualment, sia per mitjà d’una telecomanda d’aire comprimit.
es automático
fr automatique

automĂ tic -a adj.
Diccionari enciclopèdic de medicina
conceptes generals i de suport
No voluntari, que no depèn de la voluntat, mecànic.

automatisme m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
conceptes generals i de suport
neurologia
òrgans i sistemes
Qualitat de no voluntari o del sistema que és capaç de funcionar per ell mateix.
Sin. compl.: comportament automĂ tic
de Automatismus
en automatism
es automatismo
fr automatisme
it automatismo

automatisme m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
malalties i sĂ­ndromes
neurologia
Execució de diferents actes sense la intervenció de la voluntat que hom observa especialment en les epilèpsies focals originades en el lòbul temporal. Consisteix en la repetició maquinal de síl·labes o frases, en moviments involuntaris en forma de xuclada, xumada, deglució, grapeig d’objectes o de la roba, vestir-se o despullar-se, caminar per l’habitació, sortir fora de casa, etc.
Sin. compl.: comportament automĂ tic
de Automatismus
en automatism
es automatismo
fr automatisme
it automatismo

automatisme cardĂ­ac m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
cardiologia
neurologia
òrgans i sistemes
Propietat del teixit cardíac específic de generar per ell mateix, a partir del node de Keith i Flack, de manera rítmica, impulsos elèctrics capaços de propagar-se i produir les contraccions normals del cor. La freqüència cardíaca normal reflecteix, per tant, l’automatisme del node de Keith i Flack i l’acció normal del sistema nerviós vegetatiu sobre aquest node. Per l’acció de diversos estímuls, l’automatisme cardíac pot augmentar o disminuir, i originar arítmies (taquicàrdia i bradicàrdia sinusals). En determinades circumstàncies, altres cèl·lules del teixit cardíac específic, que en condicions normals tenen un automatisme inferior al del node de Keith i Flack, acceleren la freqüència dels impulsos elèctrics fins a ultrapassar la d’aquell automatisme i es constitueixen en el marcapassos dominant. D’altra banda, quan l’automatisme cardíac disminueix i la freqüència cardíaca es redueix a valors inferiors als 40-50 batecs/min, pot manifestar-se l’automatisme normal, latent, d’altres estructures específiques, com és ara el node d’Aschoff-Tawara o la xarxa subendocardíaca de Purkinje, ritme cardíac anomenat d’escapament.
Sin. compl.: automatisme sinusal

automatisme extrasinusal m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
cardiologia
neurologia
òrgans i sistemes
Automatisme cardíac del node d’Aschoff-Tawara o de les fibres de Purkinje.