|
|
| a contrapendent loc. adv. | | Diccionari de geologia | | geomorfologia: geomorfologia general | | | 1. En sentit o en posició contraris als d’un altre pendent. | | 2. En direcció oposada al pendent. | | Ex.: Cabussament a contrapendent. | | en reversal of slope | | es a contrapendiente | | fr à contre-pente |
|
| abrasió dental f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | odontoestomatologia | | tècniques diagnòstiques i de tractament | | Destrucció o eliminació, per fregament, dels teixits durs de les peces dentà ries (esmalt i dentina). Pot ésser fisiològica, quan és causada per l’edat, o patològica, com a conseqüència de l’hà bit morbós de carrisquejar, o bé terapèutica (abrasió dental selectiva) per a corregir una maloclusió. | | en grinding |
|
| accident m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | conceptes generals i de suport | | malalties i sÃndromes | | Esdeveniment sobtat, fortuït del qual se segueix un dany, que advé a un individu sa o es produeix en el curs d’una malaltia. | | de Unfall | | en accident | | es accidente | | fr accident | | it accidente |
|
| accident1 m. | | Diccionari de geologia | | petrologia endògena: processos i estructures | | sedimentologia: petrologia sedimentà ria | | Concentració localitzada d’un cert element mineralògic o petrogrà fic dins una roca; per ex., un accident silÃcic. | | en accident | | es accidente | | fr accident |
|
| accident m. | | Diccionari de les ciències ambientals | | sanitat i higiene | | Esdeveniment fortuït i incontrolat que implica una desviació intolerable respecte a les condicions de disseny o de funcionament d’un sistema. L’accident pot produir danys materials, a l’ecosistema i també lesions corporals o fins i tot pèrdues de vides humanes. | | V. t.: catà strofe f., desastre m. | | en accident subst. | | es accidente m. | | fr accident m. |
|
| accident m. | | Diccionari jurÃdic | | dret del treball i de la seguretat social | | Qualsevol lesió que un treballador o una treballadora per compte d’altri té amb motiu o a conseqüència de la feina que executa, incloent-hi les malalties o patologies sofertes i les lesions psÃquiques o psicològiques. | | V. t.: accident de treball c. nom. m., accident en el trajecte c. nom. m., accident no laboral c. nom. m. | | es accidente |
|
| accident m. | | Diccionari per a ferroviaris | | transport ferroviari | | Esdeveniment casual del qual se’n deriven danys i perjudicis no volguts per persones i coses. | | es accidente | | fr accident |
|
| accident2 m. no recom. impr. | | Diccionari de geologia | | geomorfologia: geomorfologia general | | | 1. Tret morfològic o litològic que romp la uniformitat d’un curs fluvial, d’una superfÃcie d’erosió, d’un cicle d’erosió, etc. | | 2. Desnivellament molt acusat del terreny. | | en accident, ground feature, round accident, uneveness | | es accidente | | fr accident |
|
| accident anestèsic m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | | farmacologia | | pneumologia | | Complicació sobtada sorgida durant la prà ctica d’una anestèsia, que ocasionalment pot conduir a la mort de la persona afectada. En els darrers 30 anys, l’Ãndex de mortalitat anestèsica ha disminuït d’1 o 2 morts per cada 3.000 anestèsies, fins a 1 per cada 20.000. Les causes dels accidents anestèsics poden ésser predictibles o impredictibles. Exemples d’aquestes darreres inclouen la sÃndrome de la mort sobtada, reaccions farmacològiques idiosincrà tiques fatals, o qualsevol circumstà ncia indesitjable malgrat un manejament adequat. La majoria dels accidents són, això no obstant, prevenibles i imputables a un error humà més que no pas a un mal funcionament de l’equipament anestèsic. La majoria dels accidents s’associen amb fenòmens respiratoris adversos: ventilació inapropiada, extubació prematura, intubació esofà gica inadvertida, de connexió del circuit de respiració, sovint localitzada en el connector del tub endotraqueal. La hipòxia per fallida dels sistemes de ventilació del malalt és probablement la causa més freqüent de parada cardÃaca intraoperatòria. Una complicació important és l’aspiració del contingut gà stric vers les vies respiratòries produïda per una alteració reflexa (intoxicació farmacològica, anestèsia general, encefalopatia o malaltia neuromuscular prèvies) o una anatomia farÃngia o esofà gica anormal (hèrnia hiatal, esclerodèrmia, embarà s, obesitat). Els accidents deguts a errors humans inclouen l’ús equivocat de fà rmacs anestèsics, relaxants musculars o fà rmacs ressuscitadors, carregats prèviament en xeringues, i els anomenats errors de fixació (ignorà ncia dels problemes crÃtics per atenció inapropiada i focalitzada cap a problemes de menor importà ncia). Un altre accident anestèsic és representat per les reaccions anafilà ctiques induïdes pels fà rmacs anestèsics o pels expansors del plasma emprats durant la intervenció anestèsica, la incidència de les quals és estimada en una proporció que oscil·la entre 1 : 5.000 i 1 : 25.000. |
|
|
|