Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aportació a la terminologia geogràfica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigràfica internacional (versió abreujada)
Sistemes d'informació geogràfica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Bioquímica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funció del cos humà
Fonaments de fisioteràpia i fisioteràpia comunitària
Genètica
Infermeria comunitària (1a part)
Infermeria comunitària (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
Músculs
Ossos i articulacions
Promoció de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de Bioquímica
Vocabulari de biologia de la reproducció
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Estadística
Glossari de corrosió
Magnituds, unitats i símbols en química física
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurídic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
Introducció als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
Percepció i atenció
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 5 (46 registres)
veurebiodiversitat (VOCFOR)
 introducció a la silvicultura, elements de descripció silvícola, ecologia aplicada
veurebiodiversitat (VMCS)
 conceptes generals del sistema edàfic
veurebiodiversitat (DEM)
 biologia
veurebiodiversitat (ECOI)
 ecologia i medi ambient
veurebiodiversitat (DMCSC)
 origen del sòl i organitzacions edàfiques
 propietats bioquímiques i biològiques i ecologia del sòl
veurebiodiversitat (DCA)
 ecologia
veurebiodiversitat (DJC)
 dret ambiental
veurebiodiversitat (DMCSC)
 origen del sòl i organitzacions edàfiques
 propietats bioquímiques i biològiques i ecologia del sòl
veurebioodiversitat microbiana del sòl (DMCSC)
 propietats bioquímiques i biològiques i ecologia del sòl
veureConsell Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat (DJC)
 dret ambiental
 institució
Cerca diversitat a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

biodiversitat f.
Vocabulari forestal
introducció a la silvicultura, elements de descripció silvícola, ecologia aplicada

biodiversitat f.
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
conceptes generals del sistema edàfic
en biodiversity subst.
es biodiversidad f.
fr biodiversité f.

biodiversitat f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
biologia
Conjunt de les espècies diferents o de les varietats genètiques que hi ha en un determinat ecosistema o a la Terra en general.
en biodiversity
es biodiversidad

biodiversitat f.
Ecologia I
ecologia i medi ambient
en biodiversity subst.
es biodiversidad f.

biodiversitat f.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
origen del sòl i organitzacions edàfiques
propietats bioquímiques i biològiques i ecologia del sòl
Totes les varietats de formes en què s’organitza la vida al planeta i el que succeeix amb els patrons naturals que la conformen. Abasta tant la varietat gènetica dels individus dins d’una determinada espècie, com el conjunt d’espècies que poden habitar en un determinat ecosistema, sigui terrestre o aquàtic. És el resultat de milers de milions d’anys d’evolució biològica i també de la influència creixent de les activitats de l’ésser humà.
Es poden considerar diversos nivells de biodiversitat: 1 biodiversitat genètica, que inclou els components del codi genètic (gens, cromosomes, nucleòtids) de cada individu d’una mateixa espècie; 2) biodiversitat d’espècies o diversitat taxonòmica (regne, tall, família, gènere, espècies, subespècies i poblacions); 3) biodiversitat ecosistèmica, o diversitat ecològica, inclou els ecosistemes com a nucli central (hàbitats, paisatge, bioregions); es tracta de comunitats de plantes, fongs, animals, microorganismes, entre d’altres, i el medi físic que els envolta, interactuant com una unitat funcional; 4) biodiversitat funcional, varietat de rols o funcions que exerceixen les espècies en la comunitat o ecosistema en què es troben, de manera que mesura es caràcters dels organismes que influeixen en el funcionament de l’ecosistema.
En general, com més gran sigui la biodiversitat, millor es podrà sostenir un ecosistema enfront de canvis ambientals, de manera que serà menys vulnerable a les pertorbacions. La principal biodiversitat del planeta es troba al sòl. Per extensió d’aquest concepte, es parla de diversitat edàfica o edafodiversitat.
V.: edafodiversitat f., índexs d’edafodiversidad c. nom. m. pl.
en biodiversity
es biodiversidad
fr biodiversité
gl biodiversidade
pt biodiversidade

biodiversitat f.
Diccionari de les ciències ambientals
ecologia
Diversitat d’un medi determinada per la variació genètica de cadascuna de les espècies que hi viuen i per la varietat d’espècies, comunitats i biomes que hi ocorren. La biodiversitat s’expressa quantitativament mitjançant l’índex de biodiversitat.
Sin. compl.: diversitat f., diversitat biològica f.
V. t.: diversitat genètica f.
en biodiversity subst.
es biodiversidad f.
fr biodiversité f.

biodiversitat f.
Diccionari jurídic
dret ambiental
Diversitat d’un medi en totes les seves formes, nivells i combinacions.
Sin. compl.: diversitat biològica c. nom. f.
es biodiversidad, diversidad biológica

biodiversitat f.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
origen del sòl i organitzacions edàfiques
propietats bioquímiques i biològiques i ecologia del sòl
Abreviatura de diversitat biològica. Inclou la variabilitat de tots els organismes, espècies i poblacions; la variació genètica entre ells i tot el conjunt de relacions complexes de comunitats i ecosistemes. Té en compte la diversitat dins de cada espècie (diversitat genètica), entre les espècies (diversitat taxonòmica) i dels ecosistemes (diversitat ecològica), així com les interaccions amb el medi. Constitueix un indicador del funcionament de l’ecosistema; en general, com més gran sigui la biodiversitat, millor es podria sostenir un ecosistema als canvis ambientals, i ser-hi menys vulnerable. Per extensió d’aquest concepte, hom parla d’edafodiversitat.
V. t.: edafodiversitat f., índex d’edafodiversitat c. nom. m.
en biodiversity
es biodiversidad
fr biodiversité

bioodiversitat microbiana del sòl c. nom. f.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
propietats bioquímiques i biològiques i ecologia del sòl
Biodiversitat referida als organismes unicel·lulars del sòl: bacteris, arqueobacteris, protists, fongs i virus; en relació amb: 1) nombre d’espècies existents; 2) propietats de les diferents soques d’una espècie determinada (diversitat infraespecífica) que es reflecteix en les propietats metabòliques mesurades mitjançant tècniques bioquímiques i la diversitat genètica mesurada amb tècniques moleculars d’amplificació de seqüències d’ADN (PCR, AFLP), o amb tècniques més complexes com la metagenòmica.
Les pertorbacions ambientals (p. e., estrès químic derivat d’una contaminació, com podria ser un vessament de petroli) provoquen variacions en les condicions ambientals, que es tradueixen en una pressió selectiva que afavoreix aquells microorganismes capaços de respondre més ràpidament (Pseudomonas, Sphingomonas, Burkholderia, Ralstonia, Acinetobacter, entre d’altres ), fet que els permet tolerar l’estrès. D’aquesta manera l’abundància dels diferents grups de microorganismes resistents i la desaparició d’aquells que són sensibles permet avaluar el grau de pertorbació del medi.
Les pràctiques d’agricultura intensiva alteren la composició de les comunitats microbianes, en el sentit que empobreixen la seva diversitat i provoquen efectes negatius sobre els processos de descomposició de la matèria orgànica i els cicles de nutrients.
V.: activitat microbiana c. nom. f., biodiversitat f.
en soil microbial biodiversity
es biodiversidad microbiana del suelo
fr biodiversité microbienne du sol
gl biodiversidade microbiana do solo
pt biodiversidade microbiana do solo

Consell Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat n. pr. m.
Diccionari jurídic
dret ambiental
institució
Òrgan que s’ocupa d’informar sobre les normes i els plans d’àmbit estatal relatius al patrimoni natural i a la biodiversitat i de fer-ne el seguiment i la valoració.
es Consejo Estatal para el Patrimonio Natural y la Biodiversidad