|
|
| adductor menor de la cuixa m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | òrgans i sistemes | Origen, pubis per sota de l’origen de l’adductor major de la cuixa; inserció, part superior de la lÃnia aspra del fèmur; innervació, obturador; acció, adducció, flexió i rotació interna de la cuixa.
Vegeu Taula dels músculs. | | Sin. compl.: segon adductor |
|
| ala menor de l’esfenoide f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | òrgans i sistemes | | traumatologia i ortopèdia | | Cadascuna de les dues là mines triangulars que se separen de la part anterosuperior de la cara lateral del cos de l’esfenoide, una a cada costat. Presenta dues cares (superior i inferior), dues vores (anterior i posterior), un vèrtex i una base. La vora posterior acaba en l’apòfisi clinoide anterior. El vèrtex s’afua en una punxa molt aguda, anomenada apòfisi ensiforme o xifoide. El foral òptic en travessa la base. | | Sin. compl.: ala d’Ingrassia, apòfisi d’Ingrassia, procés d’Ingrassia |
|
| amenorrea f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | endocrinologia i nutrició | | obstetrÃcia i ginecologia | | semiologia | | Absència de menstruació. Les causes són molt diverses, classificades en disfuncions ovà riques i hiperfuncions androgèniques. Les alteracions de la funció ovà rica poden ésser primà ries, si el trastorn radica en els ovaris; secundà ries, si l’alteració és d’origen hipofisial; i tercià ries, si la causa és hipotalà mica (afectació de la sÃntesi o la secreció de l’hormona alliberadora de gonadotropines). Un cas especial és constituït per les sÃndromes d’hipersecreció de prolactina que cursen freqüentment amb amenorrea. Les hiperfuncions androgèniques poden ésser congènites, degudes a un defecte enzÃmic (hiperplà sia suprarenal congènita) o bé produïdes per adenomes o carcinomes suprarenals secretors d’andrògens. | | Sin. compl.: amènia, iscomènia, menostà sia | | de Amenorrhöe | | en amenorrhea | | es amenorrea | | fr aménorrhée | | it amenorrea |
|
| amenorrea hiperprolactinèmica f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | bioquÃmica i biologia molecular | | endocrinologia i nutrició | | neurologia | | obstetrÃcia i ginecologia | | Amenorrea associada o no a galactorrea, originada per una hiperprolactinèmia de qualsevol etiologia: tumoral (macroprolactinoma, microprolactinoma), embarà s, alletament, exercici fÃsic accentuat, estrès, hipoglucèmia insulÃnica, tractaments amb fà rmacs psicòtrops o antidopaminèrgics o que inhibeixen els neurotransmissors cerebrals (neurolèptics, metoclopramida, sulpirida, antidepressius), secció traumà tica o funcional (compressió tumoral extrÃnseca) de la tija hipofisial, hipersecreció hipofisial d’hormona tiroidostimulant (tumoral o per hipotiroïdisme), malaltia de Curling, sÃndrome de Nelson, insuficiència renal crònica, cirrosi biliar, etc. |
|
| amenorrea hipogonadotròpica f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | endocrinologia i nutrició | | neurologia | | obstetrÃcia i ginecologia | | Amenorrea d’origen hipofisial (amenorrea secundà ria) o hipotalà mica (amenorrea tercià ria). |
|
| amenorrea primà ria f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | endocrinologia i nutrició | | neurologia | | obstetrÃcia i ginecologia | | Amenorrea per disfunció ovà rica originada per un trastorn radicat en els ovaris. Pot tractar-se d’una anomalia del sexe cromosòmic, com ocorre en les disgènesis gonadals (sÃndrome de Turner, sÃndrome de Bonnevie-Ullrich, sÃndrome de Noonan), d’una castració (ovariectomia, tractament quimioterà pic agressiu, radioterà pia abdominal), de la sÃndrome de l’ovari resistent (amenorrea amb hipoestrogenèmia i hipergonadotropinèmia en ovaris estructuralment normals, probablement deguda a una disminució de la sensibilitat dels receptors fol·liculars, de causa desconeguda), de la sÃndrome dels ovaris poliquÃstics, o de la menopausa. |
|
| amenorrea secundà ria f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | endocrinologia i nutrició | | neurologia | | obstetrÃcia i ginecologia | | Amenorrea per disfunció ovà rica originada per una lesió de la hipòfisi. Pot ésser la hipofisectomia (quirúrgica, quÃmica o radioterà pica) o bé tractar-se d’un hipopituïtarisme primari: tumor hipofisial (primitiu o metastà tic), aneurisma vascular intrasellar, necrosi isquèmica hipofÃtica (sÃndrome de Simmonds-Sheehan, apoplexia pituïtà ria), alteracions de la hipòfisi per infeccions (tuberculosi) o granulomatosi (sarcoïdosi) o histiocitosi X o trastorns immunitaris (hipofisitis limfocÃtica) o dipòsit de ferro (hemocromatosi), sella turca buida, etc. |
|
| amenorrea tercià ria f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | endocrinologia i nutrició | | genètica | | neurologia | | obstetrÃcia i ginecologia | | Amenorrea per disfunció ovà rica originada per una lesió hipotalà mica: sÃndromes congènites amb dèficit de l’hormona hipotalà mica alliberadora de gonadotropines (sÃndrome de Prader-Willi, sÃndrome de Kallman), tumor de l’hipotà lem (primari, metastà tic, neoplà sies infiltratives: limfoma, leucèmia), alteracions hipotalà miques inflamatòries o granulomatoses (sarcoïdosi, hemocromatosi, lipoïdosi), secció traumà tica de la tija hipofÃtica (fractures de la base del crani, seqüeles quirúrgiques), trastorns funcionals hipotalà mics (anorèxia nerviosa, obesitat, estrès, activitat esportiva excessiva), alteracions hipotalà miques iatrogèniques (quimioterà pia, radioterà pia de la zona de l’hipotà lem). |
|
|
|