|
|
| cicle del sofre c. nom. m. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | propietats bioquÃmiques i biològiques i ecologia del sòl | Cicle biogeoquÃmic en el qual l’element que es recicla és el sofre.
És un dels cicles quÃmics més complexos de la natura, ja que implica la transformació de diferents espècies de sofre a través de diferents estats d’oxidació en múltiples tipus de compartiments i a diverses escales. Té un paper important en els cicles i processos geològics, edà fics i biològics en els ecosistemes i a escala global.
El sofre es pot trobar en estats d’oxidació que van des del S6+ en els sulfats, fins al S2– en els sulfurs. Per tant, pot cedir o rebre electrons depenent de les condicions del medi en què es trobi i del procés en què estigui implicat.
A escala global, la biosfera no actua com un embornal important de sofre. Els principals reservoris de sofre són els oceans i les roques sedimentà ries (principalment en forma de guix, CaSO4·2H2O; les roques Ãgnies, metamòrfiques i els sediments, on es troba en forma de sulfurs metà l·lics, principalment com pirita, FeS2.
Els sòls poden contenir sofre en haver-se format a partir d’un material originari que el contingui (p. e., sòls amb horitzó gÃpsic); o bé pot haver estat incorporat al sòl per diverses vies: 1) aportat per aigües freà tiques o de reg que hagin estat en contacte i hagin dissolt materials guixencs; 2) aplicat en forma de fertilitzant de sÃntesi (sulfat amònic, sulfat potà ssic, o altres); 3) depositat per pluges à cides o com partÃcules sòlides (precipitacions sòlides) en forma de SO2, procedent de la combustió de carbó i combustibles fòssils en les proximitats d’à rees industrials, o d’altres procedències.
Les plantes i nombrosos fongs i procariotes aerobis obtenen el sofre en forma d’anió sulfat i, per un procés de reducció assimilatòria del sulfat, el redueixen a sulfur, per després incorporar-lo als seus constituents orgà nics cel·lulars com sofre orgà nic (component essencial de les proteïnes).
A la cadena tròfica passarà de les plantes als herbÃvors i d’aquests als carnÃvors que incorporen el sofre als seus teixits. Quan les plantes i els animals moren i les restes s’incorporen al sòl, i té lloc la mineralització de la matèria orgà nica per part de bacteris que metabolitzen les proteïnes, produeixen sulfat que, en incorporar-se al sòl, es tanca aquest model de cicle.
En el cas de sòls anegats durant perÃodes prolongats (amb condicions reductores), p. e., sòls d’arrossars, el SO42– actua d’acceptor d’electrons i és reduït a sulfur amb intervenció de bacteris sulfat-reductors, que realitzen el procés anomenat reducció desassimilatòria de sulfat, de manera que aquest pot precipitar en forma de pirita, i el sofre deixa de ser biodisponible per a les plantes. | | en [GB] sulfur cycle | | en [US] sulphur cycle | | es ciclo del azufre | | fr cycle du soufre | | gl ciclo do xofre | | pt ciclo do enxôfre |
|
| cicle del sofre m. | | Diccionari de les ciències ambientals | | biologia | | Conjunt de processos pels quals el sofre passa a través de la biosfera. El sofre circula per la biosfera en forma de sulfur d’hidrogen, diòxid de sofre i ió sulfat: les plantes l’assimilen en forma de sulfats solubles, i de les plantes passen als herbÃvors i carnÃvors. Els residus produïts pels éssers vius són descompostos per bacteris de putrefacció, i se n’allibera sulfur d’hidrogen. | | en sulphur cycle subst. | | es ciclo del azufre m. | | fr cycle du soufre m. |
|
| deficiència de sofre c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | fertilitat quÃmica del sòl | Danys que experimenta una planta en no poder adquirir sofre suficient del seu entorn. El sofre és un macronutrient secundari, essencial per a la biosÃntesi de clorofil·les, carotens, à cids orgà nics, lÃpids, aminoà cids ensofrats (metionina i cisteïna) i acetilcoenzima A.
La deficiència de sofre és més probable en sòls de textura grossa i en zones d’alta pluviositat, on el sofre en forma de SO42– es pot perdre per percolació i gairebé no hi ha aportació per aigua de pluja o de reg, i en sòls pobres en matèria orgà nica (MOS), ja que el sofre procedeix de la mineralització de la MOS.
Alguns sÃmptomes de la deficiència de sofre són similars als de la deficiència de nitrogen, però, com que el sofre és menys mòbil que el nitrogen, la carència s’observa inicialment a les fulles joves i als primers brots. En conseqüència, la manca de sofre ocasiona una disminució de la mida de la planta i, en les fulles, provoca clorosi, que comença a les puntes i s’estén després a la totalitat de la superfÃcie, amb bronzejat i necrosi apical. Les fulles erectes, recargolades i trencadisses també són comunes.
S’han establert valors crÃtics de contingut total de sofre en les plantes que van del 0,1 a l’1 % en matèria seca; són inferiors per a cereals i superiors per a fabà cies i crucÃferes. Les fabà cies tendeixen a respondre més que els cereals a les aplicacions de sofre. | | V.: deficiència f. | | en sulphur deficiency | | es deficiencia de azufre | | fr carence en soufre | | gl deficiencia en xofre | | pt deficiência em enxôfre |
|
| diòxid de sofre m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | quÃmica | | Gas incolor d’olor sufocant, de fórmula SO2, no inflamable, que és emprat com a antioxidant en preparats farmacèutics. S’usa també com a fungicida, com a fluid refrigerant i en la lluita contra insectes, rosegadors o altres plagues. La seva inhalació provoca una irritació bronquial important. | | Sin. compl.: anhÃdrid sulfurós |
|
| diòxid de sofre m. | | Diccionari de les ciències ambientals | | quÃmica | | Gas dens, pungent, de fórmula SO2, que es produeix en la combustió del sofre i de les substà ncies que en contenen (com ara els combustibles fòssils) i també en la combustió dels sulfurs (com ara les pirites), incolor en estat lÃquid i que és una substà ncia contaminant de l’atmosfera (la concentració d’aquest gas en l’aire és una mesura del grau de pol·lució atmosfèrica). El diòxid de sofre és tòxic per inhalació (causa irritació de les vies respiratòries superiors i té efectes sistèmics, per exposició aguda, que poden desencadenar la mort per fallada respiratòria). | | Sin. compl.: anhÃdrid sulfurós m. | | en sulfur dioxide subst., sulphur dioxide subst. | | es dióxido de azufre m. | | fr gaz sulfureux m. |
|
|
|