Cerca avançada
Límits de la cerca:
|
| 1,1,2,2-tetracloroetĂ (DEM) | | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitaciĂł | | farmacologia | | toxicologia | | 2,3,7,8-tetraclorodibenzo[b,e][1,4]dioxina (DEM) | | quĂmica | | 2,3,7,8-tetraclorodibenzo-p-dioxina (DCA) | | quĂmica | | 4’-fosfopanteteĂŻna (DEM) | | bioquĂmica i biologia molecular | | quĂmica | | Ă cid bis(aminoetil)glicolèter-N,N,N′,N′-tet (AQQ) | | quĂmica | | Ă cid etilendiaminatetraacètic (AQQ) | | quĂmica | | Ă cid etilendiaminotetraacètic (VMCS) | | propietats fisicoquĂmiques i quĂmiques i comportament del sòl | | Ă cid etilendiaminotetraacètic (DMCSC) | | propietats fisicoquĂmiques i quĂmiques i comportament del sòl | | Ă cid trans-1,2-diaminociclohexantetraacètic (AQQ) | | quĂmica | | adaptaciĂł protètica (DEM) | | material mèdic i ortopèdic | | otorinolaringologia |
|
|
1,1,2,2-tetracloroetĂ m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitaciĂł | farmacologia | toxicologia | LĂquid d’olor clorofòrmica, de fĂłrmula Cl2CHCHCl2, dotat d’acciĂł narcòtica, però no emprat per la seva elevada toxicitat. |
|
2,3,7,8-tetraclorodibenzo[b,e][1,4]dioxina f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | sigla: TCDD | quĂmica | Compost altament tòxic, 10.000 vegades mĂ©s que el cianur, estable, insoluble, no degradable per l’acciĂł de bacteris. Penetra fĂ cilment a les cèl·lules i hi roman molt de temps. Quan es troba en suspensiĂł en l’aire provoca fortes reaccions en els pulmons i en la pell (formaciĂł d’èczemes i de plaques amb punts blancs caracterĂstics). Pertorba d’una forma considerable el fetge dels animals i la seva acciĂł sobre el sòl i les restes vegetals Ă©s persistent durant molt de temps. Els seus grans efectes cancerĂgens foren constatats en la guerra del Vietnam i en la catĂ strofe de Seveso el 1976. |
|
2,3,7,8-tetraclorodibenzo-p-dioxina f. | Diccionari de les ciències ambientals | sigla: TCDD | quĂmica | Dioxina extremament tòxica que causĂ una catĂ strofe al voltant de la ciutat italiana de Seveso el 10 de juliol de 1976, a causa d’una fuita produĂŻda en un complex quĂmic. | V. t.: dioxina f., Seveso n. pr. f. | en 2,3,7,8-tetrachlorodibenzo-p-dioxin subst. | es 2,3,7,8-tetraclorodibenzo-p-dioxina f. | fr 2,3,7,8-tĂ©trachlorodibenzo-p-dioxine f. |
|
4’-fosfopanteteĂŻna f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | bioquĂmica i biologia molecular | quĂmica | Derivat fosforilat de l’à cid pantotènic que es dĂłna com a grup prostètic en la proteĂŻna portadora de grups acil. Va unida covalentment a un residu de la proteĂŻna mitjançant un enllaç d’èster fosfòric. És tambĂ© un intermediari en la biosĂntesi del coenzim A. |
|
Ă cid etilendiaminatetraacètic c. nom. m. | Terminologia d’AnĂ lisi quĂmica quantitativa | sigla: EDTA | quĂmica | Reactiu de fĂłrmula (HO2CCH2)2NCH2CH2N(CH2CO2H)2 que Ă©s Ă mpliament utilitzat per a valoracions complexomètriques. Forma complexos 1:1 amb gairebĂ© tots els cations amb una cĂ rrega de 2 o mĂ©s gran. | en ethylenediaminetetraacetic acid subst. |
|
Ă cid etilendiaminotetraacètic c. nom. m. | Vocabulari multilingĂĽe de la ciència del sòl | acrònim: EDTA | propietats fisicoquĂmiques i quĂmiques i comportament del sòl | | Sin. abs.: Ă cid edètic c. nom. m. | en ethylenediaminetetraacetic acid subst. | es ácido etilendiaminotetraacĂ©tico c. nom. m. | fr acide Ă©thylènediaminotĂ©traacĂ©tique c. nom. m. |
|
Ă cid etilendiaminotetraacètic c. nom. m. | Diccionari multilingĂĽe de la ciència del sòl | sigla: EDTA | propietats fisicoquĂmiques i quĂmiques i comportament del sòl | Agent quelant de fĂłrmula C10H16N2O8 la sal disòdica del qual s’utilitza en soluciĂł en la determinaciĂł complexomètrica del calci i el magnesi d’extractes aquosos de sòls o en aigĂĽes, amb un indicador metal·locròmic. L’EDTA forma enllaços covalents coordinats amb el Ca2+ i el Mg2+ i forma complexos. Aquest mètode no es pot utilitzar en l’anĂ lisi de cations intercanviables per la interferència que produeix l’iĂł acetat (CH3COO−). | en ethylenediaminetetraacetic acid | es ácido etilendiaminotetraacĂ©tico | eu azido etilendiaminotetraazetiko | fr acide Ă©thylènediaminotĂ©traacĂ©tique | gl ácido etilendiaminotetraacĂ©tico | pt ácido etilinodiaminotetraacĂ©tico |
|
adaptaciĂł protètica f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | material mèdic i ortopèdic | otorinolaringologia | En audiologia, procĂ©s pel qual un audiòfon s’adapta a les caracterĂstiques de la sordesa de la persona afectada. |
|
|
|