Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aportació a la terminologia geogràfica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigràfica internacional (versió abreujada)
Sistemes d'informació geogràfica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Bioquímica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funció del cos humà
Fonaments de fisioteràpia i fisioteràpia comunitària
Genètica
Infermeria comunitària (1a part)
Infermeria comunitària (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
Músculs
Ossos i articulacions
Promoció de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de Bioquímica
Vocabulari de biologia de la reproducció
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Estadística
Glossari de corrosió
Magnituds, unitats i símbols en química física
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurídic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
Introducció als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
Percepció i atenció
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 466 (4.657 registres)
veureabarticular (DEM)
 Ã²rgans i sistemes
 traumatologia i ortopèdia
veureabscés apendicular (DEM)
 gastroenterologia
 microbiologia i patologia infecciosa
veureabsorció activa de nutrients via radicular (DMCSC)
 fertilitat química del sòl
veureabsorció de nutrients via radicular (DMCSC)
 fertilitat química del sòl
veureabsorció passiva de nutrients via radicular (DMCSC)
 fertilitat química del sòl
veureacceleració angular (PERIAT)
 percepció i atenció
veureaccelerant de la coagulació sanguínia (DEM)
 bioquímica i biologia molecular
 hematologia i hemoteràpia
veureaccident vascular cerebral (DEM)
 anatomia patològica
 angiologia
 cardiologia
 neurologia
veureaccident vascular transitori (DEM)
 angiologia
 neurologia
veureacció acumulativa (DEM)
 farmacologia
Cerca ulà a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

abarticular adj.
Diccionari enciclopèdic de medicina
òrgans i sistemes
traumatologia i ortopèdia
Que no afecta una articulació o que és situat lluny d’ella.

abscés apendicular m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
gastroenterologia
microbiologia i patologia infecciosa
Abscés consecutiu a una apendicitis, desenvolupat habitualment en la fossa ilíaca dreta, per bé que segueix les variacions topogràfiques de l’apèndix i pot ésser ocasionalment subhepàtic, retrocecal, mesocelíac o pelvià.

absorció activa de nutrients via radicular c. nom. f.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
fertilitat química del sòl
Procés fisicoquímic pel qual una arrel absorbeix ions o molècules del medi exterior (de la fase líquida del sòl o d’una dissolució nutritiva) en un moviment en contra d’un gradient de concentració (contra un gradient electroquímic), de manera que la cèl·lula consumeix energia metabòlica quan té lloc aquesta transferència cap al citoplasma cel·lular via l’apoplasma. Es tracta d’un moviment lent i irreversible.
La membrana plàsmica que revesteix el plasmodesm és de naturalesa lipídica, per la qual cosa és hidrofòbica i impermeable als ions de la fase líquida, que no la poden travessar lliurement, com passa a l’absorció passiva. La quantitat d’energia necessària perquè tingui lloc l’absorció ha de ser com a mínim igual a la diferència de potencial electroquímic entre els dos compartiments.
Es distingeixen dos tipus de transport d’elements minerals des de l’apoplasma cap al citoplasma:
1) absorció per transportadors (en anglès, carrier) de la membrana específics (proteïnes de la bicapa lipídica): es tracta d’un transport actiu acoblat a una reacció metabòlica (difusió facilitada), sovint lligada a la hidròlisi de l’ATP en harmonia amb el funcionament d’una bomba H+ATPasa transmembrànica; l’activitat de la bomba transforma energia metabòlica en energia útil per al transport en les membranes;
2) absorció per transport actiu per cotransport de dues substàncies.
V.: absorció f., absorció de nutrients via radicular c. nom. f., absorció passiva de nutrients via radicular c. nom. f., ió nutritiu c. nom. m.
en active uptake, active absorption
es absorción activa de nutrientes vía radicular
fr prélévement actif per les racines des éléments nutritifs
gl absorción activa de nutrientes a través da raíz
pt absorção ativa de nutrientes por via radicular

absorció de nutrients via radicular c. nom. f.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
fertilitat química del sòl
Procés fisicoquímic pel qual una arrel absorbeix ions o molècules de la fase líquida del sòl o d’una dissolució nutritiva, la qual cosa comporta una transferència des de la fase líquida cap al citoplasma cel·lular via l’apoplasma, travessant la superfície de l’arrel.
La paret cel·lular, de naturalesa pectocel·lulòsica, té nombrosos porus que pel seu diàmetre (de 3,5 a 5 nm) no constitueixen una barrera al pas de soluts (absorció per difusió passiva), mentre que la membrana plàsmica, de naturalesa lipídica, és hidrofòbica i impermeable als ions (absorció activa, transport actiu o absorció selectiva).
Una part dels nutrients absorbits realitza certes funcions en el sistema radicular, mentre que la major part és translocada a la part aèria i pot ser objecte de diversos tipus de transformacions.
V.: absorció f., absorció activa de nutrients via radicular c. nom. f., absorció passiva de nutrients via radicular c. nom. f., absorció selectiva c. nom. f., transport actiu c. nom. f.
en root nutrient uptake, root nutrient absorption
es absorción de nutrientes vía radicular
fr prélévement d’éléments nutritifs par la racine
gl absorción de nutrientes a través da raíz
pt absorção de nutrientes por via radicular

absorció passiva de nutrients via radicular c. nom. f.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
fertilitat química del sòl
Procés fisicoquímic mitjançant el qual l’arrel absorbeix ions o molècules de la fase líquida del sòl o d’una dissolució nutritiva. La transferència a través de la membrana biològica de la superfície de l’arrel té lloc aprofitant els porus que hi ha, per mitjà d’una difusió lliure, segons el gradient de concentració existent entre la part exterior i la interior, de manera que la cèl·lula no consumeix energia metabòlica. Aquest procés és purament físic i implica mecanismes de difusió, intercanvi iònic, adsorció, flux de massa, equilibri de Donnan i intercepció radicular.
Un ió o molècula es mou a favor de la força física que actua sobre ser a causa del gradient de concentració, anomenada força ió motriu, de manera que la cèl·lula no consumeix energia metabòlica. L’absorció obeeix a un equilibri de Donnan.
Suposa una permeabilitat total de la paret cel·lular de l’arrel i, en general, afecta cations (entre ells, el Ca2+). Com que la paret està composta per pectat càlcic, l’equilibri de Donnan provoca una diferència de potencial elèctric entre la paret i la fase líquida que afavoreix l’absorció passiva a través dels porus de la membrana. Es tracta d’un procés reversible, de manera que un ió que ha penetrat per absorció passiva pot sortir de l’arrel per difusió simple (exsorció). En el cas del Ca2+, atès que aquesta absorció va associada al moviment en massa de l’aigua, a aquest procés també se l’anomena flux de masses.
V.: absorció f., absorció de nutrients via radicular c. nom. f., absorció activa de nutrients via radicular c. nom. f., flux de massa c. nom. m., mobilitat de nutrients c. nom. f.
en passive uptake, passive absorption
es absorción pasiva de nutrientes vía radicular
fr prélévement passif des éléments nutritifs
gl absorción pasiva de nutrientes a través da raíz
pt absorção pasiva de nutrientes por via radicular

acceleració angular f.
Percepció i atenció
percepció i atenció
en angular acceleration subst.
es aceleración angular f.

accelerant de la coagulació sanguínia m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
bioquímica i biologia molecular
hematologia i hemoteràpia
Agent bioquímic, generalment de natura enzímica, que accelera certes fases del procés de la coagulació sanguínia. Han estat descrits els següents accelerants de la coagulació de la sang: els factors plaquetaris 1 i 2, presents a l’interior de les plaquetes; els factors plasmàtics, presents al plasma sanguini, tals com el factor Hageman (factor XII) i l’accelerina (factor VI); el lisat dels eritròcits, provinent de l’hemòlisi fisiològica dels eritròcits, i les secrecions que, provinents de l’alteració dels teixits del mateix individu, contenen una tromboplastina d’activitat enèrgica alliberada per aquests teixits (factor III).

accident vascular cerebral m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
anatomia patològica
angiologia
cardiologia
neurologia
Episodi agut d’afectació de la circulació cerebral. Els mecanismes etiopatogènics són la isquèmia cerebral focal, la trombosi venosa cortical o subcortical, l’encefalopatia hipertensiva, la isquèmia cerebral global, l’hemorràgia cerebral intraparenquimàtica, l’hemorràgia subaracnoïdal, els angiomes cerebral i les malformacions vasculars cerebrals (telangièctasis, angiomes cavernoses, malformacions arteriovenoses). La isquèmia cerebral focal pot ésser causada per una trombosi arterial (arteriosclerosi, arteriopaties o arteritis inflamatòries, vasculitis, arteritis per fàrmacs) o per un embolisme cardíac (valvulopaties, arítmies). La trombosi venosa cortical o subcortical pot ésser d’origen infecciós (meningitis bacteriana) o no infecciós (malnutrició, deshidratació, policitèmia, coagulopatia per anovulatoris o obstètrica, síndromes paraneoplàstiques). L’encefalopatia hipertensiva pot ésser de presentació aguda o subaguda i ocorre en malalts amb hipertensió arterial greu. La isquèmia cerebral global es presenta en l’aturada cardíaca i els quadres clínics després del coma inicial oscil·len entre l’amnèsia amb recuperació progressiva fins a estats vegetatius crònics. La isquèmia medul·lar es produeix per lesions isquèmiques de l’aorta que interrompen el flux sanguini de les artèries radiculars (trombosi, aneurisma). L’hemorràgia cerebral intraparenquimàtica o hematoma cerebral no traumàtic és causada per la ruptura de microaneurismes, anomenats de Charcot i Bouchard, que es produeixen en la hipertensió arterial crònica, o bé per anomalies vasculars (angiomes, aneurismes, telangièctasis, aneurismes micòtics de l’endocarditis bacteriana), vasculitis, amiloïdosi, diàtesis hemorràgiques, metàstasis cerebrals vascularitzades (melanomes), hemorràgies per drogues (cocaïna, amfetamines), traumatismes cranioencefàlics. Les hemorràgies subaracnoïdals són originades per traumatismes cranials, per l’extensió subaracnoïdal d’un hematoma cerebral intraparenquimàtic, per aneurismes cerebrals, per malformacions arteriovenoses, per vasculitis, per diàtesis hemorràgiques, infeccions, tumors sagnants, hipertensió arterial, etc. Els aneurismes cerebrals poden ésser seculars (anomalia del teixit elàstic de les artèries), micòtics (embolisme sèptic a partir d’una endocarditis) i arterioscleròtics. Les manifestacions clíniques depenen del territori on es produeix la disminució del flux cerebral i de l’extensió i de la intensitat de la isquèmia.
Sin. compl.: accident cerebrovascular agut, apoplexia, atac de feridura, feridura, ictus, ictus apoplèctic, ictus cerebral, mal de Sant Joan, xoc apoplèctic
V.: ictus cerebral establert m.
de Apoplexie, Gehirnschlag, Schlaganfall
en apoplexy, stroke
es apoplejía
fr apoplexie
it apoplessia

accident vascular transitori m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
angiologia
neurologia
Accident vascular cerebral que dura menys de 24 hores, habitualment d’origen isquèmic, i que constitueix el 10-25 % de tots els accidents vasculars cerebrals.
Sin. compl.: ictus cerebral transitori, isquèmia cerebral transitòria

acció acumulativa f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
farmacologia
Acció d’una droga que es manifesta de sobte després d’haver estat administrades diverses dosis aparentment sense cap efecte.
Sin. compl.: efecte acumulatiu