Diccionari General DCT

Cerca utilització a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

agnòsia d’utilització de Morlaas f.

Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès

patologies del llenguatge

Apràxia ideatòria.

Sin. pref.: apràxia ideatòria f.

coeficient d’utilització de l’oxigen m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

hematologia i hemoteràpia

semiologia

tècniques diagnòstiques i de tractament

És el coeficient d’extracció per a l’oxigen. El seu valor és la relació existent entre la diferència arteriovenosa en oxigen i el contingut de la sang en oxigen multiplicat per 100. Com que aquella diferència és, normalment, de 0,05 ml i el contingut és de 0,19 ml d’O₂ per ml de sang, el coeficient és 0,05 / 0,19 × 100 = 26 %. Si la sang travessa un òrgan amb avidesa d’oxigen, la diferència arteriovenosa és superior a 0,05 i el coeficient és més alt.

coeficient d’utilització de la capacitat vital m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

pneumologia

semiologia

tècniques diagnòstiques i de tractament

Relació del volum expiratori màxim per segon, multiplicat per 100, i la capacitat vital observada. Valora la funció pulmonar i, normalment, oscil·la entre 70 i 85. La disminució indica pèrdua de l’elasticitat pulmonar o de la permeabilitat bronquial.

Sin. compl.: índex de Tiffeneau, índex VEMS

coeficient d’utilització efectiva d’un fertilitzant c. nom. m.

Diccionari multilingüe de la ciència del sòl

fertilitat química del sòl

Fracció de la quantitat aplicada d’un element fertilitzant que extreu un cultiu, absorbida per les arrels. La diferència és deguda a la competència entre el sòl i el sistema radicular pel nutrient, especialment pel fòsfor que pot haver estat fixat o retrogradat al sòl.
Aquest coeficient quantifica la taxa de recuperació del nutrient aportat amb l’aplicació del fertilitzant i es determina utilitzant nutrients marcats, sobretot, amb isòtops estables (com amb ¹⁵N, ⁴⁴Ca i ⁵⁷Fe, entre altres) o radioactius (com el ³²P, entre altres).

Sin. compl.: eficiència d’ús d’un nutrient c. nom. f.

V.: eficiència agronòmica c. nom. f., coeficient d’assimilació c. nom. m.

en effective utilisation coefficient

es coeficiente de utilización efectiva de un fertilizante

fr coeficient réel d’utilisation d’un engrais

gl coeficiente de utilización efectiva dun elemento fertilizante

pt coeficiente de utilização efetiva de um elemento fertilizante

eficiència interna d’utilització c. nom. f.

Diccionari multilingüe de la ciència del sòl

fertilitat química del sòl

D’acord amb Dobermman (2005), eficiència expressada com a kg d’increment del rendiment d’un cultiu per kg de nutrient absorbit.
L’eficiència interna d’utilització (EI) s’expressa de la manera següent:
EI = R / U
R és el rendiment amb aplicació de nutrients; U és l’absorció del nutrient per la planta a maduresa fisiològica.
En el cas dels cereals, per al nitrogen, l’eficiència interna es troba en el rang de 30 a 90 kg kg ^–1; el rang òptim és de 55 a 65, amb nutrició equilibrada a nivells alts de rendiment.

en internal efficiency of use

es eficiencia interna de utilización

fr efficacité interne d’utilisation

gl eficiencia interna de uso

pt eficiencia interna de uso

factor d’utilització c. nom. m.

Vocabulari de luminotècnia

luminotècnia

Donats un sistema d’il·luminació i un pla de referència (pla de treball), relació entre el flux lluminós rebut en aquest pla i el flux emès per les làmpades. Aquest factor indica, per tant, el percentatge del flux lluminós inicial realment aprofitat.

factor d’utilització c. nom. m.

Novetat i llenguatge

enginyeria

Vegeu pàgina 109 de la primera sèrie.

reutilització f.

Diccionari de les ciències ambientals

residus

Opció de valorització consistent a utilitzar de nou un residu en la seva forma original per al mateix ús o per a un altre ús.

V. t.: valorització f.

en reuse subst., re-employement subst.

es reutilización f.

fr réemploi m.

reutilització f.

Diccionari jurídic

dret ambiental

Valorització que consisteix a utilitzar novament un residu en la seva forma original per al mateix ús o per a un altre.

es reutilización

utilització d’àcid sulfúric c. nom. f.

Diccionari multilingüe de la ciència del sòl

fertilitat química del sòl

En la indústria, l’àcid sulfúric és un important material de partida per a la fabricació de diversos fertilitzants de síntesi, com ara els següents: 1) sulfat d’amoni, per reacció amb amoníac; 2) nitrosulfat d’amoni, per reacció amb amoníac i àcid nítric; 3) àcid fosfòric i superfosfat simple, per reacció amb l’apatita de les roques fosfatades en medi aquós; 4) sulfat de potassi, per reacció amb clorur potàssic. Per la seva capacitat acidificant, deshidratant i oxidant, s’utilitza en els laboratoris com a reactiu per a l’anàlisi de fertilitzants.
En agricultura, pel seu baix cost relatiu i la seva ràpida velocitat de reacció, de vegades s’utilitza directament en les explotacions agràries amb els objectius següents: 1) per disminuir el valor del pH del sòl, aplicat en dissolució; 2) per corregir la sodicitat en sòls que continguin carbonat de calci, amb el qual reacciona i allibera Ca²⁺; 3) en sistemes de fertirrigació, per ajustar el valor del pH de la dissolució nutritiva. Pràcticament mai no s’utilitza com a fertilitzant transportador de sofre.

V.: àcid sulfúric c. nom. m., formació d’àcid sulfúric c. nom. f.

en sulphuric acid use

es utilización de ácido sulfúrico

fr utilisation d’acide sulfurique

gl uso de ácido sulfúrico

pt uso de ácido sulfúrico