Institut d'Estudis Catalans Secció de Ciències Biològiques i Secció de Ciències i Tecnologia C. del Carme, 47. 08001 Barcelona Tel. 932 701 621 / Fax 932 701 180 dct@iec.cat

Figures i taules

FIGURES Fig. 1. Representació artística de la barca de vela llatina típica de la mar Catalana, realitzada pe Fig. 2. Esquema onomasiològic del terme barca   TAULES A. Clau general dels cossos surants B. Clau dels cossos surants C. Bastiments menors principals   FOTOGRAFIES Fot. 1. A primer terme, bastiment propulsat per rodes d’àleps a l’estany del Remolar (el Prat de Llo Fot. 2. Esquif doble a l’estany de la Ricarda (el Prat de Llobregat) Fot. 3. Bastimentó propulsat per rodes d’àleps a l’estany de Coma-ruga Fot. 4. Xalanes (acc. 4) de l’estany de Coma-ruga Fot. 5. El bastiment de passeig Tirona, a l’estany de Banyoles Fot. 6. L’estany dels Camps Elisis que hi havia a Barcelona, a mitjan segle xix, en un gravat Fot. 7. Bot elegant a l’estany del parc de la Ciutadella (Barcelona) Fot. 8. Góndola a l’estany del parc de la Ciutadella (Barcelona) Fot. 9. Bastiments de passeig a l’estany del Turó Park (Barcelona) Fot. 10. Llanxetes d’un parell de rems a l’American Lake (Gavà) Fot. 11. El bastimentó Carol en una postal feta servir de l’estany de Puigcerdà Fot. 12. Bot rellevat propulsat per dos parells de rems a l’estany de Puigcerdà Fot. 13. Xalanes (acc. 1) al Water Chute de l’estany del Saturno Parque (Barcelona) Fot. 14. Bastiment amb espills baixant pel tobogan de l’estany del Turó Park (Barcelona) Fot. 15. Xalanes (acc. 1) al Water Chute del Casino de la Rabassada (Barcelona) Fot. 16. Una balandreta petita i el gussiet Doméstico del fossat de Can Jalpí (Arenys de Munt Fot. 17. Llanxeta a l’estany de Can Borrell (Alella) Fot. 18. Entrada a la cova, vista des de dins, de l’estany del parc de Torre Blanca (Sant Just Desve Fot. 19. Petita falua que navegava per l’estany del parc del Palau Falguera (Sant Feliu de Llobregat Fot. 20. Una llanxeta i un bot a l’estany d’Angelats (Ribes de Freser) Fot. 21. El pantà de la Bullosa amb una betona a primer terme Fot. 22. Bastimentons de fusta dels que hi havia al pantà de Núria fins als anys setanta del segle < Fot. 23. Bastimentons de plàstic habituals al pantà de Núria a partir de l’any 1980 Fot. 24. Pastereta al pantà de Cardó (Benifallet) Fot. 25. Bastiment molt rudimentari de fons pla que navegà pel pantà de Sant Antoni (la Pobla de Seg Fot. 26. Pasteres a la bassa del Molí de la Vila (Capellades) Fot. 27. Els rotlles salvavides acostumen a portar escrit el nom del bastiment al qual pertanyen Fot. 28. Gravat en què podem veure uns quants banyistes de començament del segle xx practican Fot. 29. Casa surant del Club de Mar del CADCI al port de Barcelona Fot. 30. Casa surant del Reial Club de Regates al port de Barcelona Fot. 31. Vivers de musclos a Barcelona. Al fons, podem veure el castell de Montjuïc Fot. 32. Patins de rem de dues pales davant els Baños Sant Telm, a Sant Feliu de Guíxols Fot. 33. A l’esquerra de la imatge podem veure un patí amb dos rems parells, que era molt corrent a Fot. 34. Patins de vela a la platja de Blanes en un dia de regates. Al fons, el castell de Sant Joan Fot. 35. Patins de pedals a la platja de Sant Feliu de Guíxols Fot. 36. Hidrocicle de dos bucs al parc de la Ciutadella (Barcelona) Fot. 37. La càrrava és encara un bastiment molt comú a l’Ebre Fot. 38. Rai fluvial de quatre trams baixant per la Noguera Pallaresa davant la Pobla de Segur a com Fot. 39. Pontó al port de Palamós Fot. 40. A primer terme, una xalana (acc. 2) davant l’Hotel Janó, de Tamariu (Palafrugell) Fot. 41. Al centre, la pastera2 Zipi-Zape al davant de dos bastiments en construcc Fot. 42. Barquetes de Pedret a la ciutat de Girona Fot. 43. A primer terme, una beta al port de Portvendres Fot. 44. Pontoneta al port de Sant Carles de la Ràpita Fot. 45. Una versió simplificada de la pontona al pantà d’Oliana Fot. 46. Barca de pas al riu Llobregat (Esparreguera) Fot. 47. Barquet a les aigües del riu Llobregat, a prop de la desembocadura Fot. 48. Barca de mitjana o barca de tres veles al port de Tarragona Fot. 49. Tres parelles de barques del bou a Sitges Fot. 50. Barques, conegudes també amb el nom de falutxets Fot. 51. A primer terme, quillat al port de Roses Fot. 52. Llaguts de tràfec a Xerta Fot. 53. Gussis arrenglerats a Tossa de Mar Fot. 54. Gussiets a la platja de Blanes Fot. 55. Balica a les aigües del riu Ebre Fot. 56. Caro a la platja de Barcelona Fot. 57. Les llauges eren bastiments molt utilitzats a Tortosa Fot. 58. A primer terme, a la part dreta, una falua1 a l’Ebre, a l’altura de Tortosa Fot. 59. Tartana de pesca; en podem veure el velam, que és l’element més característic d’aquest bast Fot. 60. Un gànguil, la versió menor de la tartana de pesca, a Empúries Fot. 61. Al centre, dues muletes a les aigües de l’Ebre Fot. 62. Bot a Cambrils Fot. 63. Bot de vint pams de la flota dels Baños Orientales (Barcelona) Fot. 64. Bot de llum a la platja de Malgrat de Mar Fot. 65. Bot salvavides d’estació i els dispositius que s’utilitzaven per a varar-lo Fot. 66. Outrigger, bastiment caracteritzat pel fet d’ésser llarg i molt estret Fot. 67. Canoa navegant per l’estany de Banyoles Fot. 68. La trainera era, originàriament, un bastiment dedicat a la pesca Fot. 69. Llanxassa utilitzada per a construir una secció de l’escullera al port de Barcelona Fot. 70. A primer terme, llanxa sense mitjans de propulsió al port de Barcelona Fot. 71. El segon bastiment començant per la dreta és una llanxeta varada a la platja de Cadaqués Fot. 72. Al centre de la fotografia, xalana (acc. 4) a la platja de Roses Fot. 73. A primer terme, gavarra varada a Blanes Fot. 74. A la part esquerra de la imatge, gavarrons al port de Barcelona Fot. 75. Llagut de l’Ebre a les aigües d’aquest riu a l’altura de Tortosa