17 de setembre de 2021
TERMINOLOGIA D’ELS BASTIMENTS MENORS CATALANS DE CONSTRUCCIÓ ARTESANAL DEL SEGLE XX
Cerca per:
Idioma:
Llengua d'origen:
Àrea temàtica:
 
Mot, fragment de mot o sintagma a cercar
cerca
 
Introducció Obra Autor Arbre de camp Figures i taules Abreviacions Edició en línia Ajuda
Creative Commons License
 
Imprimeix
Figures i taules
FIGURES
Fig. 1. Representació artística de la barca de vela llatina típica de la mar Catalana, realitzada pe
Fig. 2. Esquema onomasiològic del terme barca
 
TAULES
A. Clau general dels cossos surants
B. Clau dels cossos surants
C. Bastiments menors principals
 
FOTOGRAFIES
Fot. 1. A primer terme, bastiment propulsat per rodes d’àleps a l’estany del Remolar (el Prat de Llo
Fot. 2. Esquif doble a l’estany de la Ricarda (el Prat de Llobregat)
Fot. 3. Bastimentó propulsat per rodes d’àleps a l’estany de Coma-ruga
Fot. 4. Xalanes (acc. 4) de l’estany de Coma-ruga
Fot. 5. El bastiment de passeig Tirona, a l’estany de Banyoles
Fot. 6. L’estany dels Camps Elisis que hi havia a Barcelona, a mitjan segle xix, en un gravat
Fot. 7. Bot elegant a l’estany del parc de la Ciutadella (Barcelona)
Fot. 8. Góndola a l’estany del parc de la Ciutadella (Barcelona)
Fot. 9. Bastiments de passeig a l’estany del Turó Park (Barcelona)
Fot. 10. Llanxetes d’un parell de rems a l’American Lake (Gavà)
Fot. 11. El bastimentó Carol en una postal feta servir de l’estany de Puigcerdà
Fot. 12. Bot rellevat propulsat per dos parells de rems a l’estany de Puigcerdà
Fot. 13. Xalanes (acc. 1) al Water Chute de l’estany del Saturno Parque (Barcelona)
Fot. 14. Bastiment amb espills baixant pel tobogan de l’estany del Turó Park (Barcelona)
Fot. 15. Xalanes (acc. 1) al Water Chute del Casino de la Rabassada (Barcelona)
Fot. 16. Una balandreta petita i el gussiet Doméstico del fossat de Can Jalpí (Arenys de Munt
Fot. 17. Llanxeta a l’estany de Can Borrell (Alella)
Fot. 18. Entrada a la cova, vista des de dins, de l’estany del parc de Torre Blanca (Sant Just Desve
Fot. 19. Petita falua que navegava per l’estany del parc del Palau Falguera (Sant Feliu de Llobregat
Fot. 20. Una llanxeta i un bot a l’estany d’Angelats (Ribes de Freser)
Fot. 21. El pantà de la Bullosa amb una betona a primer terme
Fot. 22. Bastimentons de fusta dels que hi havia al pantà de Núria fins als anys setanta del segle <
Fot. 23. Bastimentons de plàstic habituals al pantà de Núria a partir de l’any 1980
Fot. 24. Pastereta al pantà de Cardó (Benifallet)
Fot. 25. Bastiment molt rudimentari de fons pla que navegà pel pantà de Sant Antoni (la Pobla de Seg
Fot. 26. Pasteres a la bassa del Molí de la Vila (Capellades)
Fot. 27. Els rotlles salvavides acostumen a portar escrit el nom del bastiment al qual pertanyen
Fot. 28. Gravat en què podem veure uns quants banyistes de començament del segle xx practican
Fot. 29. Casa surant del Club de Mar del CADCI al port de Barcelona
Fot. 30. Casa surant del Reial Club de Regates al port de Barcelona
Fot. 31. Vivers de musclos a Barcelona. Al fons, podem veure el castell de Montjuïc
Fot. 32. Patins de rem de dues pales davant els Baños Sant Telm, a Sant Feliu de Guíxols
Fot. 33. A l’esquerra de la imatge podem veure un patí amb dos rems parells, que era molt corrent a
Fot. 34. Patins de vela a la platja de Blanes en un dia de regates. Al fons, el castell de Sant Joan
Fot. 35. Patins de pedals a la platja de Sant Feliu de Guíxols
Fot. 36. Hidrocicle de dos bucs al parc de la Ciutadella (Barcelona)
Fot. 37. La càrrava és encara un bastiment molt comú a l’Ebre
Fot. 38. Rai fluvial de quatre trams baixant per la Noguera Pallaresa davant la Pobla de Segur a com
Fot. 39. Pontó al port de Palamós
Fot. 40. A primer terme, una xalana (acc. 2) davant l’Hotel Janó, de Tamariu (Palafrugell)
Fot. 41. Al centre, la pastera2 Zipi-Zape al davant de dos bastiments en construcc
Fot. 42. Barquetes de Pedret a la ciutat de Girona
Fot. 43. A primer terme, una beta al port de Portvendres
Fot. 44. Pontoneta al port de Sant Carles de la Ràpita
Fot. 45. Una versió simplificada de la pontona al pantà d’Oliana
Fot. 46. Barca de pas al riu Llobregat (Esparreguera)
Fot. 47. Barquet a les aigües del riu Llobregat, a prop de la desembocadura
Fot. 48. Barca de mitjana o barca de tres veles al port de Tarragona
Fot. 49. Tres parelles de barques del bou a Sitges
Fot. 50. Barques, conegudes també amb el nom de falutxets
Fot. 51. A primer terme, quillat al port de Roses
Fot. 52. Llaguts de tràfec a Xerta
Fot. 53. Gussis arrenglerats a Tossa de Mar
Fot. 54. Gussiets a la platja de Blanes
Fot. 55. Balica a les aigües del riu Ebre
Fot. 56. Caro a la platja de Barcelona
Fot. 57. Les llauges eren bastiments molt utilitzats a Tortosa
Fot. 58. A primer terme, a la part dreta, una falua1 a l’Ebre, a l’altura de Tortosa
Fot. 59. Tartana de pesca; en podem veure el velam, que és l’element més característic d’aquest bast
Fot. 60. Un gànguil, la versió menor de la tartana de pesca, a Empúries
Fot. 61. Al centre, dues muletes a les aigües de l’Ebre
Fot. 62. Bot a Cambrils
Fot. 63. Bot de vint pams de la flota dels Baños Orientales (Barcelona)
Fot. 64. Bot de llum a la platja de Malgrat de Mar
Fot. 65. Bot salvavides d’estació i els dispositius que s’utilitzaven per a varar-lo
Fot. 66. Outrigger, bastiment caracteritzat pel fet d’ésser llarg i molt estret
Fot. 67. Canoa navegant per l’estany de Banyoles
Fot. 68. La trainera era, originàriament, un bastiment dedicat a la pesca
Fot. 69. Llanxassa utilitzada per a construir una secció de l’escullera al port de Barcelona
Fot. 70. A primer terme, llanxa sense mitjans de propulsió al port de Barcelona
Fot. 71. El segon bastiment començant per la dreta és una llanxeta varada a la platja de Cadaqués
Fot. 72. Al centre de la fotografia, xalana (acc. 4) a la platja de Roses
Fot. 73. A primer terme, gavarra varada a Blanes
Fot. 74. A la part esquerra de la imatge, gavarrons al port de Barcelona
Fot. 75. Llagut de l’Ebre a les aigües d’aquest riu a l’altura de Tortosa