acidificació f.

Procés fisicoquímic que provoca un augment de l’acidesa del sòl. Pot ser un procés natural o de degradació del sòl a causa d’accions antròpiques, com ara deposicions àcides (sòlides i pluges àcides) en zones industrials, o un excés de fertilització amb compostos que tinguin amoni (NH⁺), especialment en sòls sorrencs. S’origina de manera natural en sòls ben drenats de zones amb lixiviació. Es veu afavorida, a més, pels factors següents: per la presència de matèria orgànica; per l’alliberament de diòxid de carboni (CO₂) per la respiració de les arrels i dels organismes del sòl; per l’empobriment de cations bàsics en ser exportats per les collites, i per la incorporació de fertilitzants de reacció àcida, com ara els amoniacals i la urea (després d’una oxidació microbiana), entre d’altres. Normalment, comporta una pèrdua progressiva de cations bàsics del complex d’intercanvi que són reemplaçats per ions alumini i per ions hidrogen amb la consegüent disminució del pH. Per sota de pH 5,5, l’alumini es pot trobar en formes biodisponibles i, en conseqüència, esdevenir tòxic per a les plantes no tolerants. Suposa una disminució de la capacitat de neutralització d’acidesa del sòl (CNA) i un augment de la capacitat de neutralització de basicitat del sòl (CNB).